#3talcomhaanat
Tres prioritats han marcat sempre la meva vida: la primera es la família, la segona la feina i la tercera la política i més concretament, el PSC, el partit al qual he tingut l´honor de representar, i també el sindicat UGT. Fa gairebé tres anys aquestes prioritats van haver de canviar, l´agrupació estava malament, un determinat nombre de persones renegaven de les sigles i abraçaven unes altres. La situació del grup municipal no era gaire millor. Poc a poc vam poder anant cosint fractures. Ha sigut un temps inesborrable, tant a l'oposició com al govern. Un període molt enriquidor a nivell personal i també pel que fa a un projecte al servei de la ciutadania de Cambrils.
En aquests tres anys han succeït un bon grapat de coses, un bon grapat de situacions de tota mena. Amb quines em quedo? En primer lloc, amb les persones que he tingut la sort de conèixer. És impressionant la passió, l'esforç i la creativitat que posen els treballadors municipals quan tenen un objectiu clar i coherent. Un exemple? l´aplicació de la llei 24/2015 amb la figura de la cessió obligatòria d'habitatges per part dels bancs. Es van implicar tot un seguit de departaments de la casa: urbanisme, serveis jurídics, borsa d'habitatge, benestar social i com no, la meva ma dreta, l´oficina tècnica del pla d'inclusió. Es van coordinar després d'una visita a Terrassa i vam ser, en paraules de l´agència d'habitatge de Catalunya, els que més avançats ho teníem. Com ja sabeu la llei es va suspendre, ens va agafar amb 26 expedients en marxa. Però l'esforç no va ser per a no res, ens va posar en una situació prioritària i vam ser dels primers en rebre pisos dels bancs mitjançant l´agència d'habitatge de Catalunya.
Fruit de les polítiques municipals en matèria d'habitatge, des del mes d'octubre 17 famílies cambrilenques disposen d'un habitatge digne, tal i com es mereixen. Estic ben orgullós, no de la meva feina com a càrrec públic, sinó del treball de la bona gent amb la que he compartit aquesta etapa de la meva vida. Vull donar les gràcies a totes les entitats amb les que he tingut contacte com a regidor i
demanar-los disculpes si, en alguna ocasió, no he estat a l´altura del que esperaven de mi com a interlocutor, a tots els treballadors municipals, a la Milagros i la Viki per haver sintonitzat amb les meves idees, a la Yolanda Rom i la seva gent d'esports per la seva feina ben feta, a la Yolanda Vidiella i la gent del casal per la seva paciència, a la Mònica, sempre pacient i esperant el seu torn, i com no a la Gracia, la Laura, l'Àngels, la Gemma i la Tamara per estar sempre al meu costat i per la seva fidelitat i suport. Sense totes aquestes persones res no hauria sortit com ha sortit. La feina que han desplegat en nomes un any i mig ha estat exemplar. Sou la garantia de què els interessos de Cambrils estan i estaran en bones mans.
També tres som el partits que constituïm lactual govern de Cambrils. En aquest sentit vull reconèixer també la feina del grup de CIU i, sobretot, de la seva portaveu per la seva brutal capacitat de arribar a acords. També agraeixo el treball lleial i positiu del grup dERC i, en especial, de lalcaldessa pel seu suport cap a la meva persona des del primer minut. Un suport ininterromput durant aquest any i mig. I aquí vull aturar-me un moment per agrair la feina duna persona molt especial per a mi, la Montse Masdeu. Una frase la defineix a la perfecció: és una persona que sabent que no pensem igual en allò cabdal per ella, com es el fet nacional, no ha dubtat ni un segon en donar-me suport en tot allò que era cabdal per a mi.
I com no, vull agrair la confiança i el suport del meu grup municipal, el socialista. Aquí també, un altre cop, el tres. Tres som els membres que el constituïm, les meves companyes que sempre i en tot moment han estat al meu costat. És un orgull i un privilegi haver treballat conjuntament impulsant aquest projecte dun Cambrils líder en benestar i progrés social que representem els socialistes. Penso en la portaveu del grup, el millor que mha pogut passar en política i la millor defensora dels interessos populars.
A pocs dies d'haver-me desvinculat de la primera línia política, i amb més calma i tranquil·litat, analitzo si ha valgut la pena. I la resposta es que només amb un petit grapat de les paraules que algunes persones m´han fet arribar, la resposta es sí. Sí, per descomptat ha valgut la pena.
I a partir d'ara què? qui ho sap, com m´agrada dir, la impredictibilitat del futur immediat és brutal o dit d'una altra manera, el que val pel matí no val per la tarda.
En aquests tres anys han succeït un bon grapat de coses, un bon grapat de situacions de tota mena. Amb quines em quedo? En primer lloc, amb les persones que he tingut la sort de conèixer. És impressionant la passió, l'esforç i la creativitat que posen els treballadors municipals quan tenen un objectiu clar i coherent. Un exemple? l´aplicació de la llei 24/2015 amb la figura de la cessió obligatòria d'habitatges per part dels bancs. Es van implicar tot un seguit de departaments de la casa: urbanisme, serveis jurídics, borsa d'habitatge, benestar social i com no, la meva ma dreta, l´oficina tècnica del pla d'inclusió. Es van coordinar després d'una visita a Terrassa i vam ser, en paraules de l´agència d'habitatge de Catalunya, els que més avançats ho teníem. Com ja sabeu la llei es va suspendre, ens va agafar amb 26 expedients en marxa. Però l'esforç no va ser per a no res, ens va posar en una situació prioritària i vam ser dels primers en rebre pisos dels bancs mitjançant l´agència d'habitatge de Catalunya.
Fruit de les polítiques municipals en matèria d'habitatge, des del mes d'octubre 17 famílies cambrilenques disposen d'un habitatge digne, tal i com es mereixen. Estic ben orgullós, no de la meva feina com a càrrec públic, sinó del treball de la bona gent amb la que he compartit aquesta etapa de la meva vida. Vull donar les gràcies a totes les entitats amb les que he tingut contacte com a regidor i
demanar-los disculpes si, en alguna ocasió, no he estat a l´altura del que esperaven de mi com a interlocutor, a tots els treballadors municipals, a la Milagros i la Viki per haver sintonitzat amb les meves idees, a la Yolanda Rom i la seva gent d'esports per la seva feina ben feta, a la Yolanda Vidiella i la gent del casal per la seva paciència, a la Mònica, sempre pacient i esperant el seu torn, i com no a la Gracia, la Laura, l'Àngels, la Gemma i la Tamara per estar sempre al meu costat i per la seva fidelitat i suport. Sense totes aquestes persones res no hauria sortit com ha sortit. La feina que han desplegat en nomes un any i mig ha estat exemplar. Sou la garantia de què els interessos de Cambrils estan i estaran en bones mans.
També tres som el partits que constituïm lactual govern de Cambrils. En aquest sentit vull reconèixer també la feina del grup de CIU i, sobretot, de la seva portaveu per la seva brutal capacitat de arribar a acords. També agraeixo el treball lleial i positiu del grup dERC i, en especial, de lalcaldessa pel seu suport cap a la meva persona des del primer minut. Un suport ininterromput durant aquest any i mig. I aquí vull aturar-me un moment per agrair la feina duna persona molt especial per a mi, la Montse Masdeu. Una frase la defineix a la perfecció: és una persona que sabent que no pensem igual en allò cabdal per ella, com es el fet nacional, no ha dubtat ni un segon en donar-me suport en tot allò que era cabdal per a mi.
I com no, vull agrair la confiança i el suport del meu grup municipal, el socialista. Aquí també, un altre cop, el tres. Tres som els membres que el constituïm, les meves companyes que sempre i en tot moment han estat al meu costat. És un orgull i un privilegi haver treballat conjuntament impulsant aquest projecte dun Cambrils líder en benestar i progrés social que representem els socialistes. Penso en la portaveu del grup, el millor que mha pogut passar en política i la millor defensora dels interessos populars.
A pocs dies d'haver-me desvinculat de la primera línia política, i amb més calma i tranquil·litat, analitzo si ha valgut la pena. I la resposta es que només amb un petit grapat de les paraules que algunes persones m´han fet arribar, la resposta es sí. Sí, per descomptat ha valgut la pena.
I a partir d'ara què? qui ho sap, com m´agrada dir, la impredictibilitat del futur immediat és brutal o dit d'una altra manera, el que val pel matí no val per la tarda.