Homeopatia: aigua a preu dor
Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia
Lhomeopatia és una de les medicines alternatives o pseudomedicines que més de moda està en els últims temps, però en què consisteix realment aquesta pràctica?
Els principis fonamentals de lhomeopatia, postulats per Samuel Hahnemann fa més de dos segles, es basen en la creença que una substància causant duna certa malaltia pot ser útil per intentar curar aquesta mateixa malaltia. Per altra banda, aquesta pràctica també se sustenta en la creença que els efectes curatius del tractament són més beneficiosos quan més petita és la dosi daquesta substància. El procediment de fabricació de qualsevol tractament homeopàtic consisteix a utilitzar una petita part del principi actiu que es vol fer servir diluït en 99 parts daigua. Després, la barreja obtinguda es torna a diluir en les mateixes proporcions i així una vegada rere laltra fins a assolir un total de 30 vegades.
Fer servir la mateixa substància causant de la malaltia com a remei per a la seva curació és un fet molt qüestionable. Segons aquest principi de similitud que postulen els homeòpates, es pot utilitzar pol·len per tractar una al·lèrgia, sal de mar per tractar llagues a la boca, etc. Però la veritat és que realment això és irrellevant, ja que el resultat final del procés és que després de 6 o 7 dilucions no queda absolutament cap molècula del producte original en el medicament homeopàtic, només és aigua. Evidentment, aquest tipus de medicaments, tal com defensen els homeòpates, no tenen cap tipus defectes secundaris sobre el nostre organisme, però per la mateixa raó tampoc poden tenir cap efecte curatiu.
I com es pot explicar aleshores que milers de persones afirmen haver obtingut bons resultats després de seguir un tractament homeopàtic per alguna dolència? La resposta és molt senzilla: els únics efectes atribuïbles a un tractament homeopàtic són aquells derivats de lanomenat efecte placebo. Està demostrat que el simple fet de fer creure al nostre cos que estem seguint un tractament és suficient per experimentar un cert grau de millora. A més, lefecte placebo dun tractament homeopàtic no es limita només al medicament en si, ja que està a més a més reforçat per llargues consultes amb un caràcter més emocional. Una visita al nostre metge no sol durar gaire més de 10 minuts i sol ser generalment freda, mentre que en una consulta homeòpata ens trobem en un ambient molt més reconfortant, ja que les sessions són molt més llargues i sens permet parlar més enllà dels nostres símptomes i mals. Així doncs, durant la consulta podem parlar durant hores sobre el nostre estil de vida, sobre la nostra alimentació, el nostre grau destrès i, fins i tot, sobre els nostres gustos musicals, i està demostrat que aquesta psicoteràpia també té beneficis clínics.
Encara que lhomeopatia pugui semblar a simple vista inofensiva pot arribar a ser una teràpia realment molt perillosa. En primer lloc suposa un perill important per a la nostra economia, ja que encara que els tractaments no siguin més que aigua embotellada o polvoritzada sobre pastilles de sucre, tenen uns preus realment molt elevats, més fins i tot que els medicaments convencionals. Per altra banda, el veritable perill daquest tipus de teràpies alternatives és que ens allunyen dels tractaments reals quan tenim problemes importants. Hem de tenir ben present que els efectes dels tractaments homeopàtics no estan verificats i que no hi ha cap estudi científic que els recolzi, i que recórrer a aquest tipus de teràpies per tractar algun tipus greu dinfecció o malalties com el càncer pot ser letal. Lamentablement, tots coneixem casos com el de Steve Jobs, fundador de la companyia Apple, que va morir després dabandonar el seu tractament contra el càncer per seguir una teràpia basada en el consum de sucs de fruites.
Els principis fonamentals de lhomeopatia, postulats per Samuel Hahnemann fa més de dos segles, es basen en la creença que una substància causant duna certa malaltia pot ser útil per intentar curar aquesta mateixa malaltia. Per altra banda, aquesta pràctica també se sustenta en la creença que els efectes curatius del tractament són més beneficiosos quan més petita és la dosi daquesta substància. El procediment de fabricació de qualsevol tractament homeopàtic consisteix a utilitzar una petita part del principi actiu que es vol fer servir diluït en 99 parts daigua. Després, la barreja obtinguda es torna a diluir en les mateixes proporcions i així una vegada rere laltra fins a assolir un total de 30 vegades.
Fer servir la mateixa substància causant de la malaltia com a remei per a la seva curació és un fet molt qüestionable. Segons aquest principi de similitud que postulen els homeòpates, es pot utilitzar pol·len per tractar una al·lèrgia, sal de mar per tractar llagues a la boca, etc. Però la veritat és que realment això és irrellevant, ja que el resultat final del procés és que després de 6 o 7 dilucions no queda absolutament cap molècula del producte original en el medicament homeopàtic, només és aigua. Evidentment, aquest tipus de medicaments, tal com defensen els homeòpates, no tenen cap tipus defectes secundaris sobre el nostre organisme, però per la mateixa raó tampoc poden tenir cap efecte curatiu.
I com es pot explicar aleshores que milers de persones afirmen haver obtingut bons resultats després de seguir un tractament homeopàtic per alguna dolència? La resposta és molt senzilla: els únics efectes atribuïbles a un tractament homeopàtic són aquells derivats de lanomenat efecte placebo. Està demostrat que el simple fet de fer creure al nostre cos que estem seguint un tractament és suficient per experimentar un cert grau de millora. A més, lefecte placebo dun tractament homeopàtic no es limita només al medicament en si, ja que està a més a més reforçat per llargues consultes amb un caràcter més emocional. Una visita al nostre metge no sol durar gaire més de 10 minuts i sol ser generalment freda, mentre que en una consulta homeòpata ens trobem en un ambient molt més reconfortant, ja que les sessions són molt més llargues i sens permet parlar més enllà dels nostres símptomes i mals. Així doncs, durant la consulta podem parlar durant hores sobre el nostre estil de vida, sobre la nostra alimentació, el nostre grau destrès i, fins i tot, sobre els nostres gustos musicals, i està demostrat que aquesta psicoteràpia també té beneficis clínics.
Encara que lhomeopatia pugui semblar a simple vista inofensiva pot arribar a ser una teràpia realment molt perillosa. En primer lloc suposa un perill important per a la nostra economia, ja que encara que els tractaments no siguin més que aigua embotellada o polvoritzada sobre pastilles de sucre, tenen uns preus realment molt elevats, més fins i tot que els medicaments convencionals. Per altra banda, el veritable perill daquest tipus de teràpies alternatives és que ens allunyen dels tractaments reals quan tenim problemes importants. Hem de tenir ben present que els efectes dels tractaments homeopàtics no estan verificats i que no hi ha cap estudi científic que els recolzi, i que recórrer a aquest tipus de teràpies per tractar algun tipus greu dinfecció o malalties com el càncer pot ser letal. Lamentablement, tots coneixem casos com el de Steve Jobs, fundador de la companyia Apple, que va morir després dabandonar el seu tractament contra el càncer per seguir una teràpia basada en el consum de sucs de fruites.