Buscar un fill avui en dia
Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia
En la nostra societat, tenir un fill és un fet molt planificat. En primer lloc shan daconseguir algunes metes: acabar els estudis, assolir una feina estable, poder comprar una casa... i després es pensa a ser pares. Daquesta forma, ledat mitjana de la maternitat sha anat endarrerint cada cop més, passant dels 25 anys en la dècada del 80 a més de 30 anys en el 2016. El problema daquest endarreriment és que a mesura que les dones es fan grans, les dificultats per concebre un fill augmenten considerablement. Aquest fet és degut al fet que les dones neixen amb una quantitat fixa dòvuls que van decaient des de la primera menstruació fins a la menopausa. A més a més, aquests òvuls també envelleixen amb ledat, perdent qualitat i reduint la capacitat de formar un embrió viable. La millor edat reproductiva de la dona es troba entre els 20 i els 24 anys. A partir daquesta edat, la taxa de fertilitat disminueix gradualment fins al 20% a ledat de 30 anys i cau al 5% als 40 anys. A més, cal remarcar que a partir dels 40 anys augmenta considerablement el risc davortament i malformacions en el fetus.
Malgrat que ledat avançada de les dones és un problema fonamental de cara a la fertilitat, aquest no és lúnic factor. Segons un estudi publicat al British Medical Journal, la quantitat mitjana despermatozoides en lhome ha disminuït un 45% en els últims 50 anys. Tot això, junt amb lestrès, la contaminació ambiental, el consum de substàncies tòxiques (com el tabac o lalcohol), o uns hàbits alimentaris poc saludables, han contribuït a fer que cada cop sigui més difícil assolir lembaràs.
És per tots aquests motius que cada cop hi ha més parelles que recorren a diferents tractaments de fertilitat per aconseguir aquest fill, que, davant de totes aquestes dificultats, és cada cop més desitjat. Hi ha diverses alternatives, i el més recomanable és dissenyar un pla de tractament personalitzat, conjuntament amb el metge, que hauria de començar per les opcions menys invasives. En molts casos, la infertilitat pot ser causada per desequilibris o carències hormonals que poden solucionar-se mitjançant fàrmacs. A vegades, es recomana combinar aquests tractaments per a la fertilitat amb una inseminació artificial, en què col·locant una dosi concentrada despermatozoides en lúter en el moment just, sincrementen les probabilitats de fecundació. Altres vegades, la infertilitat pot ser deguda a problemes anatòmics en els òrgans reproductius (com ara endometriosis, fibromes, quistos ovàrics o obstruccions de les trompes de Fal·lopi) que es poden corregir mitjançant cirurgia. Si tots aquests tractaments no donen resultat, el metge podria recomanar altres procediments més innovadors. La tecnologia de reproducció assistida que es fa servir en la majoria de tractaments de fertilitat és la fertilització in vitro, que consisteix a combinar lòvul i lesperma en un laboratori. Un especialista en fertilitat seleccionarà posteriorment els embrions més viables per a la implantació a lúter. La fecundació dels òvuls fora del cos requereix molt treball al laboratori, que fa que sigui un procediment econòmicament molt car, i que en la majoria de les ocasions no està cobert per la Seguretat Social.
Recentment han aparegut empreses que ens ofereixen la possibilitat de vitrificar ovòcits, és a dir, extraure els ovòcits a una edat adequada i preservar-los congelats fins que es vulguin fecundar i implantar. Daquesta manera es podrien evitar les complicacions associades a ledat a lhora de tindre fills. Aquesta tecnologia, però, es troba encara en desenvolupament i presenta nombrosos problemes ètics, ja que podria obrir la possibilitat que dones dedat molt avançada poguessin ser mares.
Mireia Labrador | Doctora en Genètica
Jorge Pérez| Doctor en Biotecnologia
Malgrat que ledat avançada de les dones és un problema fonamental de cara a la fertilitat, aquest no és lúnic factor. Segons un estudi publicat al British Medical Journal, la quantitat mitjana despermatozoides en lhome ha disminuït un 45% en els últims 50 anys. Tot això, junt amb lestrès, la contaminació ambiental, el consum de substàncies tòxiques (com el tabac o lalcohol), o uns hàbits alimentaris poc saludables, han contribuït a fer que cada cop sigui més difícil assolir lembaràs.
És per tots aquests motius que cada cop hi ha més parelles que recorren a diferents tractaments de fertilitat per aconseguir aquest fill, que, davant de totes aquestes dificultats, és cada cop més desitjat. Hi ha diverses alternatives, i el més recomanable és dissenyar un pla de tractament personalitzat, conjuntament amb el metge, que hauria de començar per les opcions menys invasives. En molts casos, la infertilitat pot ser causada per desequilibris o carències hormonals que poden solucionar-se mitjançant fàrmacs. A vegades, es recomana combinar aquests tractaments per a la fertilitat amb una inseminació artificial, en què col·locant una dosi concentrada despermatozoides en lúter en el moment just, sincrementen les probabilitats de fecundació. Altres vegades, la infertilitat pot ser deguda a problemes anatòmics en els òrgans reproductius (com ara endometriosis, fibromes, quistos ovàrics o obstruccions de les trompes de Fal·lopi) que es poden corregir mitjançant cirurgia. Si tots aquests tractaments no donen resultat, el metge podria recomanar altres procediments més innovadors. La tecnologia de reproducció assistida que es fa servir en la majoria de tractaments de fertilitat és la fertilització in vitro, que consisteix a combinar lòvul i lesperma en un laboratori. Un especialista en fertilitat seleccionarà posteriorment els embrions més viables per a la implantació a lúter. La fecundació dels òvuls fora del cos requereix molt treball al laboratori, que fa que sigui un procediment econòmicament molt car, i que en la majoria de les ocasions no està cobert per la Seguretat Social.
Recentment han aparegut empreses que ens ofereixen la possibilitat de vitrificar ovòcits, és a dir, extraure els ovòcits a una edat adequada i preservar-los congelats fins que es vulguin fecundar i implantar. Daquesta manera es podrien evitar les complicacions associades a ledat a lhora de tindre fills. Aquesta tecnologia, però, es troba encara en desenvolupament i presenta nombrosos problemes ètics, ja que podria obrir la possibilitat que dones dedat molt avançada poguessin ser mares.
Mireia Labrador | Doctora en Genètica
Jorge Pérez| Doctor en Biotecnologia