Una tal senyora Patrícia de Miguel
No tenia intenció d'escriure res a aquesta tal senyora Patrícia de Miguel. No ho vaig fer quan va escriure quatre ratlles al Diari de Tarragona, el 23 d'octubre de 2015, fent referència a la celebració del dia de la hispanidad, ni pensava fer-ho ara. Però, m'hi he repensat.
Hi ha gent que intenta ser notícia aprofitant-se de les actuacions dels altres, perquè per elles mateixes no ho seran mai. És el cas d'aquesta tal senyora.
Si ella se sent feliç celebrant el dia de la hispanidad, doncs, per ella farà. No veig cap motiu pel qual jo ho hauria de fer. Si ella vol anar a missa i a un aperitiu al cuartel de la guardia civil, doncs, per ella farà. Per qui motiu em caldria fer-ho a mi. I si dic a mi, dic també a la batllessa de la meva ciutat.
I té raó aquesta tal senyora Patricia de Miguel, vaig veure la batllessa de Cambrils donant suport al president del Govern de Catalunya, anant a declarar al TSJ per haver posat les urnes el 9N. Ja se sap, n'hi ha que els agrada anar de missa i aperitiu amb la guardia civil i a d'altres els agrada anar amb els que fan possible l'expressió màxima de la democràcia, com és el votar. Qüestió de gustos.
Per cert, no vaig tenir el plaer de veure a aquesta tal senyora Patrícia de Miguel als actes institucionals de celebració de la Festa Nacional de Catalunya, celebrats a Cambrils. Tampoc vaig veure-la a la Meridiana de Barcelona. Deu ser perquè hi havia massa gent. És normal, amb dos milions de persones al carrer és difícil trobar-se. Si que hi vaig veure la batllessa de Cambrils, la senyora Camí Mendoza, tant a l'acte institucional a Cambrils com a la Meridiana. I després vaig esforçar-me en trobar-la als actes de la commemoració del Setge de Cambrils del 1640, quan les tropes espanyoles van passar a sang i fetge la nostra població, i no la veig veure a aquesta tal senyora Patrícia de Miguel. Deu ser potser perquè ja li deuria semblar bé la matança espanyola.
I ara, una altra vegada, aquesta tal senyora Patrícia de Miguel ho ha tornat a fer. S'ha aprofitat del fer dels altres per intentar ser notícia ella, perquè ella, per si sola, no ho seria mai.
Ara se li ha posat al cap que el manifest que va llegir la batllessa de Cambrils el dia 8 de març, dia de la dona treballadora, era partidista. Que era un manifest d'Esquerra Republicana de Catalunya. Pobra tal senyora, ha quedat molt confosa. Deu ser de l'esforç de traduir-li el discurs al seu oncle de Saragossa. Ja m'esgarrifo quina haurà estat la traducció, si li ha fet tanta il·lusió al tio.
Pobreta, no deu saber que aquest manifest s'ha llegit a tots els pobles i ciutats de Catalunya, ja sigui amb batlles d'ERC o d'altres partits i que el text l'ha enviat el Govern de Catalunya. És clar, Catalunya, què és això per a ella. Aquesta tal senyora Patrícia de Miguel deu ser de les del Todo por la patria, però clar d'una altra pàtria.
Aquesta tal senyora Patrícia de Miguel ho ha tornat a fer, doncs. Ella, parla per parlar, perquè algú l'escolti i sàpiga que hi és. Perquè veure-la, potser se la veu una vegada al mes, però notar-la més aviat gens. Senyores i senyors, jutgin vostès.
Marc Falceto i Garcia
President d'ERC Cambrils
Hi ha gent que intenta ser notícia aprofitant-se de les actuacions dels altres, perquè per elles mateixes no ho seran mai. És el cas d'aquesta tal senyora.
Si ella se sent feliç celebrant el dia de la hispanidad, doncs, per ella farà. No veig cap motiu pel qual jo ho hauria de fer. Si ella vol anar a missa i a un aperitiu al cuartel de la guardia civil, doncs, per ella farà. Per qui motiu em caldria fer-ho a mi. I si dic a mi, dic també a la batllessa de la meva ciutat.
I té raó aquesta tal senyora Patricia de Miguel, vaig veure la batllessa de Cambrils donant suport al president del Govern de Catalunya, anant a declarar al TSJ per haver posat les urnes el 9N. Ja se sap, n'hi ha que els agrada anar de missa i aperitiu amb la guardia civil i a d'altres els agrada anar amb els que fan possible l'expressió màxima de la democràcia, com és el votar. Qüestió de gustos.
Per cert, no vaig tenir el plaer de veure a aquesta tal senyora Patrícia de Miguel als actes institucionals de celebració de la Festa Nacional de Catalunya, celebrats a Cambrils. Tampoc vaig veure-la a la Meridiana de Barcelona. Deu ser perquè hi havia massa gent. És normal, amb dos milions de persones al carrer és difícil trobar-se. Si que hi vaig veure la batllessa de Cambrils, la senyora Camí Mendoza, tant a l'acte institucional a Cambrils com a la Meridiana. I després vaig esforçar-me en trobar-la als actes de la commemoració del Setge de Cambrils del 1640, quan les tropes espanyoles van passar a sang i fetge la nostra població, i no la veig veure a aquesta tal senyora Patrícia de Miguel. Deu ser potser perquè ja li deuria semblar bé la matança espanyola.
I ara, una altra vegada, aquesta tal senyora Patrícia de Miguel ho ha tornat a fer. S'ha aprofitat del fer dels altres per intentar ser notícia ella, perquè ella, per si sola, no ho seria mai.
Ara se li ha posat al cap que el manifest que va llegir la batllessa de Cambrils el dia 8 de març, dia de la dona treballadora, era partidista. Que era un manifest d'Esquerra Republicana de Catalunya. Pobra tal senyora, ha quedat molt confosa. Deu ser de l'esforç de traduir-li el discurs al seu oncle de Saragossa. Ja m'esgarrifo quina haurà estat la traducció, si li ha fet tanta il·lusió al tio.
Pobreta, no deu saber que aquest manifest s'ha llegit a tots els pobles i ciutats de Catalunya, ja sigui amb batlles d'ERC o d'altres partits i que el text l'ha enviat el Govern de Catalunya. És clar, Catalunya, què és això per a ella. Aquesta tal senyora Patrícia de Miguel deu ser de les del Todo por la patria, però clar d'una altra pàtria.
Aquesta tal senyora Patrícia de Miguel ho ha tornat a fer, doncs. Ella, parla per parlar, perquè algú l'escolti i sàpiga que hi és. Perquè veure-la, potser se la veu una vegada al mes, però notar-la més aviat gens. Senyores i senyors, jutgin vostès.
Marc Falceto i Garcia
President d'ERC Cambrils