Quina quantitat de deures han de fer els nostres nens a casa?
Actualment les mares i els pares estan preocupats pels deures que els professors posen als seus fills per fer a casa; la majoria dells creuen que nencarreguen massa; també es pregunten a partir de quina edat shan de començar a realitzar aquestes tasques i quina quantitat sels hi ha dassignar. Així mateix els professors donen la seva opinió al respecte i es mostren dividits entre els que consideren que a casa sha de treballar molt, els que demanen pocs deures, i els que no en demanarien gens.
Està clar doncs que entre tots plegats sha de trobar un equilibri. És cert que lalumnat en general passa cinc hores diàries aprenent dins del mateix Centre Educatiu, aleshores som alguns els que pensem que tot allò que sobserva, sexperimenta i sexplica a classe representa la base fonamental per assolir i sedimentar els diferents temes de cada assignatura del curs, però que a la vegada cal realitzar un reforç posterior que lajudi a mantenir. Particularment sóc partidària de complementar, exercitar i estudiar, de forma constant, també proporcionalment depenent de ledat, així com de practicar la memorització, en sortir de laula, havent descansat, berenat i jugat el temps oportú.
En tot cas, però, resulta molt important que tots els professors implicats es coordinin entre ells per posar una quantitat mesurada de deures que sumada no esdevingui una tasca exagerada per lalumne en qüestió; fins i tot cal procurar distribuir les dates dexamen de les diferents matèries perquè no coincideixin. Per posar un exemple, sha de tenir en compte a les nostres escoles que posar proves avaluatives de llengua catalana i castellana amb poc temps de diferència pot provocar disfuncions i confusions importants en els resultats desitjats.
Daltra banda, quan parlem de quina pot ser ledat idònia per començar amb els deures, en general ja hi ha un bon estudi previ per part dels experts i departaments públics responsables. De P-3 a P-5 el Llibre Viatger ajuda a què es faci un recordatori de la tasca assignada a tots per igual. Des de Primer a Tercer es demana treballar també el cap de setmana i en algun dia puntual existeix un reforç addicional dalguna matèria en concret. A partir de Quart i fins a Sisè anirà incrementant el volum de tot plegat fins arribar a haver de dedicar una franja horària per la tarda o vespre en tornar en ser a casa. Així doncs es procura que quan els nostres nens entrin a la Secundària tinguin lhàbit de lesforç, valor molt important per créixer i per aprendre que a la vida si un vol una cosa existeix una manera articulada per poder obtenir-la.
Tot el que estem parlant doncs està molt relacionat igualment amb lespai doci que vulguin dedicar els pares als seus fills. Participar en alguna activitat extraescolar dels centres, com pot ser lesport, la música, la pintura, la dansa o la gimnàstica, resulta molt important per a la formació integral de cada nen, i sha de saber estructurar i combinar de la deguda manera juntament amb la realització dels deures. Una bona estructura mental ajuda a obtenir lèxit.
Sóc conscient de què amb una bona conciliació familiar molts problemes entre pares i fills es solucionarien; el que hem devitar és que els nostres petits de la casa es trobin sols davant dun món massa competitiu i complex; per tant, si tot no ho poden fer sols els pares, també podem acompanyar els nostres infants amb altres recursos, com poden ser acceptar la participació dels avis o altres familiars, introduint el reforç escolar exterior en el cas necessitat..., però sempre després fent-ne un seguiment per part de qui en són els màxims responsables o tutors implicats.
La conclusió de la meva reflexió sembla doncs ben fàcil: tots hem de treballar junts en el mateix objectiu, professors, mares, pares, fins i tot germans, i tots aquells que puguin contribuir a un millor rendiment de lalumne, aspirant aquell punt que segons cada nen o alumne, i segons les seves capacitats i aptituds, podem arribar a considerar òptim.
Està clar doncs que entre tots plegats sha de trobar un equilibri. És cert que lalumnat en general passa cinc hores diàries aprenent dins del mateix Centre Educatiu, aleshores som alguns els que pensem que tot allò que sobserva, sexperimenta i sexplica a classe representa la base fonamental per assolir i sedimentar els diferents temes de cada assignatura del curs, però que a la vegada cal realitzar un reforç posterior que lajudi a mantenir. Particularment sóc partidària de complementar, exercitar i estudiar, de forma constant, també proporcionalment depenent de ledat, així com de practicar la memorització, en sortir de laula, havent descansat, berenat i jugat el temps oportú.
En tot cas, però, resulta molt important que tots els professors implicats es coordinin entre ells per posar una quantitat mesurada de deures que sumada no esdevingui una tasca exagerada per lalumne en qüestió; fins i tot cal procurar distribuir les dates dexamen de les diferents matèries perquè no coincideixin. Per posar un exemple, sha de tenir en compte a les nostres escoles que posar proves avaluatives de llengua catalana i castellana amb poc temps de diferència pot provocar disfuncions i confusions importants en els resultats desitjats.
Daltra banda, quan parlem de quina pot ser ledat idònia per començar amb els deures, en general ja hi ha un bon estudi previ per part dels experts i departaments públics responsables. De P-3 a P-5 el Llibre Viatger ajuda a què es faci un recordatori de la tasca assignada a tots per igual. Des de Primer a Tercer es demana treballar també el cap de setmana i en algun dia puntual existeix un reforç addicional dalguna matèria en concret. A partir de Quart i fins a Sisè anirà incrementant el volum de tot plegat fins arribar a haver de dedicar una franja horària per la tarda o vespre en tornar en ser a casa. Així doncs es procura que quan els nostres nens entrin a la Secundària tinguin lhàbit de lesforç, valor molt important per créixer i per aprendre que a la vida si un vol una cosa existeix una manera articulada per poder obtenir-la.
Tot el que estem parlant doncs està molt relacionat igualment amb lespai doci que vulguin dedicar els pares als seus fills. Participar en alguna activitat extraescolar dels centres, com pot ser lesport, la música, la pintura, la dansa o la gimnàstica, resulta molt important per a la formació integral de cada nen, i sha de saber estructurar i combinar de la deguda manera juntament amb la realització dels deures. Una bona estructura mental ajuda a obtenir lèxit.
Sóc conscient de què amb una bona conciliació familiar molts problemes entre pares i fills es solucionarien; el que hem devitar és que els nostres petits de la casa es trobin sols davant dun món massa competitiu i complex; per tant, si tot no ho poden fer sols els pares, també podem acompanyar els nostres infants amb altres recursos, com poden ser acceptar la participació dels avis o altres familiars, introduint el reforç escolar exterior en el cas necessitat..., però sempre després fent-ne un seguiment per part de qui en són els màxims responsables o tutors implicats.
La conclusió de la meva reflexió sembla doncs ben fàcil: tots hem de treballar junts en el mateix objectiu, professors, mares, pares, fins i tot germans, i tots aquells que puguin contribuir a un millor rendiment de lalumne, aspirant aquell punt que segons cada nen o alumne, i segons les seves capacitats i aptituds, podem arribar a considerar òptim.