Opinió

Cal ser masoquista per comprar un cotxe elèctric, vivint a Cambrils?

Aquest article el tenia preparat per ser publicat a primers de setmana, però l'he hagut de modificar perquè algunes coses han canviat des de dimarts. Hi ha infinitat de temes més importants que aquest, dels que tinc intenció de parlar també a qualsevol mitjà on sigui possible, per intentar posar el meu granet de sorra al canvi tan necessari que hem de fer entre tots plegats, per esdevenir el Nou País més just lliure i solidari que tants i tant anhelem.

Per exemple voldria fer saber, a qui en tingui interès, les meves desavinences amb el meu bon amic Jordi Barberà sobre el seu escrit «El procés ens sobrevola» però ja veurem si tindré el moment de fer-ho. O parlar del nou govern a l'Ajuntament, en mans d'ERC i CiU i un estrany acompanyant, que a l'hora dels fets sembla que vulguin fer tot el possible perquè no ho sembli gens ...

Però estava afectat pel kafkià comportament d'alguns i tenia tan calent el tema del cotxe, que havia d'escriure sobre això i potser també de passada podrem aprofitar per extreure'n algunes conclusions generals.

Som-hi doncs :

A Cambrils calia ser masoquista per comprar un cotxe elèctric, sense disposar d'un garatge propi on endollar-lo per la seva càrrega, però per fi Aparcam ha iniciat proves per disposar d'endolls al seu aparcament del carrer de l'Oli i estic molt orgullós i satisfet de poder col·laborar en les proves inicials per fer possible carregar els cotxes elèctrics a aparcaments protegits de la ciutat. A Reus existeixen 20 places d'aparcament gratuïtes pels cotxes elèctrics, als aparcaments municipals i algunes al carrer, i aquí a Cambrils només tenim, de moment, les dues places de cotxe (i dues de moto, per justificar els 4 endolls?) al carrer, al costat del Parc del Pescador, prop del Patronat de Turisme. (Deixem de banda els 2 endolls a la plaça de la Vila, que sembla una inversió més aviat estranya, atenent que en teoria allà no hi poden arribar els cotxes i que les bicicletes elèctriques no acostumen a carregar-se al carrer; potser hi ha qui sí hi arriba amb el cotxe i li va molt bé tenir-los?)

I feia mesos que empaitava, fins ara fa poc inútilment, als responsables dels aparcaments de Concòrdia, de plaça del Pòsit i el d'Aparcam, per intentar posar un endoll a alguna plaça, que estaria disposat a pagar amb l'extra-cost que diguessin. Aparcam ha respost, encara que hagi tardat tant, i sembla que iniciem un canvi prou important com per poder fer-ne propaganda i atreure cotxes ecològics al nostre municipi.

Oblidem anteriors incidents amb els carregadors del carrer, que han estat prou greus per mi si es té en compte que no tenia enlloc més on poder carregar el cotxe, i parlem de la situació que esdevingué el passat cap de setmana que va ser lamentable. Des del dijous, dijous 14, com a mínim, que jo sabés, no funcionaven els carregadors del Parc del Pescador. Dijous 14 a la nit, vaig deixar-hi el cotxe aparcat encara que no pogués carregar, esperant i desitjant que la situació canviés aviat.
Esperava que cap dels que fan escala a Cambrils per carregar, que en conec més d'un!, s'hagués trobat amb tal lamentable situació, perquè aquesta es va perllongar fins dimarts 19 al matí!, succeint entretant fets tan vergonyosos com els que ara comentaré.

Amb gran sorpresa per part meva, divendres 15, la Guàrdia Urbana em fa una trucada (de primera vaig pensar que m'anaven a tornar les meves estelades, retirades il·legalment, però no!), que en part he d'agrair, perquè es molestaren en esbrinar qui era el propietari del cotxe i quin telèfon tenia, per advertir-me que si no treia el cotxe d'on estava aparcat es veurien obligats a denunciar-me ja que no estava carregant el vehicle. L'agent no em va fer cas quan li digué que si no estava carregant era perquè no funcionaven els carregadors, i entomant la meva objecció assegurà que passaria ordre de treball per reparar-ho, però insistí en que havia de deixar lliure l'aparcament. Ja m'havia barallat prou últimament amb la Guàrdia Urbana (potser en parlaré en altre article) i vaig retirar el vehicle durant tot el dia. Aquella nit vaig tornar a aparcar allí mateix, endollat encara que no carregués, esperant que no em multessin ni se l'endugués la grua, i que algun dia tornaria a funcionar. Però passà divendres, dissabte, diumenge, dilluns, ... i res no canvià. Dimarts matí vaig telefonar a Aparcam exigint explicacions sobre com era possible que encara no funcionés i la sorpresa majúscula va ser saber que a Aparcam ningú li havia comunicat cap incidència al respecte. I s'ha de dir que en un parell d'hores Aparcam va solucionar el problema!!!!

Coses que voldria evidenciar :

La guàrdia urbana és al servei del públic o hi és només per complicar-li la vida?
Com és possible que es fixin en que el cotxe no està endollat i per tant no està carregant, però no es preocupin gens pel fet de que els carregadors no funcionin?
Quina finalitat té obligar a buidar uns aparcaments malgrat saber que no podrà fer-los servir ningú, sense infringir una normativa, que no s'hauria d'aplicar en aquest cas, per poc que s'hi posin dos dits de front?
Com és possible que no informessin o ho fessin tan lentament que una cosa que es podia solucionar en dues hores, va tardar 5 dies en solucionar-se?
No cal que els funcionaris aprenguin a entendre la diferència entre la lletra de la llei i el seu esperit?
S'han d'obeir cegament les lleis i aplicar-les sense ser capaç d'entendre les circumstàncies d'aplicació?
Cal recaptar i reprimir per damunt d'intentar fer que els serveis públics funcionin el millor possible, en benefici del ciutadà? Extrapolant i anant molt més lluny, no s'han d'aplicar les lleis aprovades al Parlament de Catalunya, com l'impost als Bancs pels seus dipòsits, o la de Pobresa Energètica que impedeixi el tall de llum o gas a qui no pot pagar-ho, ara que tenim el fred damunt, ...., perquè diuen que hem d'esperar a que el Constitucional espanyol dicti sentència d'aquí una anys?
Com ho podrem fer?

Com coaccionarem a qui li tocaria pagar això «voluntàriament», ara mateix! Sense l'acció ciutadana, els nostres polítics poca cosa podran fer! Cal exigir i auto-exigir-nos!