Peixos
Prenent de model els companys de les seccions culinàries, aquest article va de peixos, tot i que no de restauració.
Espero no fotre gaire la gamba, ni fer massa el sonso, ni, com diria algun mariner dels de bordo, no ser massa un cap de lluç a lhora de fotre marrada.
Després de més de quatre mesos de les darreres eleccions, sha vist prou clar que aquest govern va prou peix. De fotres el bacallà, prou que en saben, que semblava que havia de ser una cosa i està resultant una de molt diferent: sous similars, càrrecs dempreses municipals acumulats, manca de lideratge...
En la campanya ens van tirar lham i, una vegada xorrats i comptats els vots, shan oblidat que la ciutadania volia un canvi: va ser una llevantada que va revoltar el mar però que ha resultat que de canvis ben pocs.
Ells a cruspir-se la llagosta i les galeres, mentre els mortals continuem a base de pelut i maires, que pelut ho tenim per anar fent.
Tenen memòria de peix i esperen que naltros també la tinguem daquí a quatre anys. Els votants dERC es caracteritzen per tenir-ne, de memòria. I són crítics. I són conseqüents. La prova la tenim en els dispars resultats electorals dels darrers anys, quan han sabut passar factura i han fet perdre, si convé, la representació consistorial. Els votants convergents són més fidels, però cada vegada menys, i els socialistes neden entre aigües turbulentes a la vegada que no saben massa bé cap on va el vaixell.
No hi ha lideratge, i això que tenim tres sirenes que lideren el govern. Res o ben poc ha canviat respecte a lanterior legislatura. Algú pot pensar que hi ha hagut poc marge de maniobra, però les ganes i la il·lusió es van diluint a cada gest.
Peixos novells que no donen la cara o que marxen de vacances just estrenada la legislatura, transmeten poca confiança.
Cal un canvi real i per mi aquest canvi passaria per trencar absolutament amb el tarannà del passat, potser fins i tot incorporant algun grup de loposició al govern (els del Klein i lIvan serien els més afins), per tal de diluir actituds prepotents.
Els ciutadans no volem canvis tres mesos abans de cloure la legislatura. Els volem ja. I tenim memòria, més que els peixos.
Espero no fotre gaire la gamba, ni fer massa el sonso, ni, com diria algun mariner dels de bordo, no ser massa un cap de lluç a lhora de fotre marrada.
Després de més de quatre mesos de les darreres eleccions, sha vist prou clar que aquest govern va prou peix. De fotres el bacallà, prou que en saben, que semblava que havia de ser una cosa i està resultant una de molt diferent: sous similars, càrrecs dempreses municipals acumulats, manca de lideratge...
En la campanya ens van tirar lham i, una vegada xorrats i comptats els vots, shan oblidat que la ciutadania volia un canvi: va ser una llevantada que va revoltar el mar però que ha resultat que de canvis ben pocs.
Ells a cruspir-se la llagosta i les galeres, mentre els mortals continuem a base de pelut i maires, que pelut ho tenim per anar fent.
Tenen memòria de peix i esperen que naltros també la tinguem daquí a quatre anys. Els votants dERC es caracteritzen per tenir-ne, de memòria. I són crítics. I són conseqüents. La prova la tenim en els dispars resultats electorals dels darrers anys, quan han sabut passar factura i han fet perdre, si convé, la representació consistorial. Els votants convergents són més fidels, però cada vegada menys, i els socialistes neden entre aigües turbulentes a la vegada que no saben massa bé cap on va el vaixell.
No hi ha lideratge, i això que tenim tres sirenes que lideren el govern. Res o ben poc ha canviat respecte a lanterior legislatura. Algú pot pensar que hi ha hagut poc marge de maniobra, però les ganes i la il·lusió es van diluint a cada gest.
Peixos novells que no donen la cara o que marxen de vacances just estrenada la legislatura, transmeten poca confiança.
Cal un canvi real i per mi aquest canvi passaria per trencar absolutament amb el tarannà del passat, potser fins i tot incorporant algun grup de loposició al govern (els del Klein i lIvan serien els més afins), per tal de diluir actituds prepotents.
Els ciutadans no volem canvis tres mesos abans de cloure la legislatura. Els volem ja. I tenim memòria, més que els peixos.