Els famosos cent dies
Algú es va treure de la màniga que calia donar cent dies de gràcia als nous mandataris abans de començar a repartir crítiques a les primeres accions de govern. Cent dies em semblen insuficients per iniciar lavaluació dun governant i més si a sobre hi afegim les immerescudes vacances, la paràlisi cerebral de lagost i la festa major.
Per tant, aquesta columna no socupa dels 100 dies del govern, que daixò ja se nocuparan els regidors electes dels partits de loposició, sinó dels 100 dies de loposició, aquells que sembla que no tenen responsabilitats perquè no governen.
Tenim quatre grups a loposició i en aquests cent dies han ensenyat part del que volen ser aquests quatre anys.
El més ajustat al que és feina doposició és el regidor dAssemblea de Cambrils. Treballador i constant, sol i polivalent, i disposat a ser laltaveu crític i constructiu de la política cambrilenca.
Els del Nou Moviment Ciutadà, després del trasbals de ser exclosos de lanhelat govern, sembla que estan a veure-les venir, continuant la seva feina de formigueta o taca doli, acostant-se a determinades entitats, sense fer massa soroll.
Però els qui realment han pres el protagonisme dels primers cent dies de mandat són Ciutadans i el Partit Popular, que han protagonitzat la polèmica de lestelada penjada l11 de setembre i de les que onejaven per Cambrils i voltants. Admirable! Sensacional! Meritori! En aquests 100 dies no han tingut altra feina que denunciar el fet i marcar paquet unionista. Us legitimaria lacció si invertíssiu la mateixa o més energia en denunciar els problemes dels ciutadans cambrilencs: les males olors que ens alguns indrets de Cambrils són ja insuportables, deixadesa dalgunes zones verdes, gent que dorm al carrer... per posar alguns exemples.
Només volen demostrar qui la té més grossa, lestima per la madre patria. Duns no es pot esperar massa cosa, perquè encara ho han de demostrar tot, però del ara líder del Partit Popular, que em semblava que era el primer candidat popular cambrilenc amb talla política, no mho hagués cregut, per molt importants que siguin les expectatives de futur. Ja veig que com a pitonisso no mhi guanyaré la vida...
Si considereu que el debat identitari ha de formar part de la vostra feina doposició, feu-lo, però no oblideu que hi ha moltes altres feines a fer i, ara com ara, sembla que les teniu oblidades o, com a mínim, no esmerceu els mateixos esforços a publicitar-les. Penseu per un moment en si les preocupacions dels cambrilencs són les vostres i si hi ha alguns cambrilencs que han perdut la son per una bandera o la perden perquè no arriben a final de mes, no poden pagar lIBI o no poden accedir a determinats serveis.
Als nostres polítics els demanem rigor, seriositat i treball. Guanyeu-vos el jornal duna vegada!
Per tant, aquesta columna no socupa dels 100 dies del govern, que daixò ja se nocuparan els regidors electes dels partits de loposició, sinó dels 100 dies de loposició, aquells que sembla que no tenen responsabilitats perquè no governen.
Tenim quatre grups a loposició i en aquests cent dies han ensenyat part del que volen ser aquests quatre anys.
El més ajustat al que és feina doposició és el regidor dAssemblea de Cambrils. Treballador i constant, sol i polivalent, i disposat a ser laltaveu crític i constructiu de la política cambrilenca.
Els del Nou Moviment Ciutadà, després del trasbals de ser exclosos de lanhelat govern, sembla que estan a veure-les venir, continuant la seva feina de formigueta o taca doli, acostant-se a determinades entitats, sense fer massa soroll.
Però els qui realment han pres el protagonisme dels primers cent dies de mandat són Ciutadans i el Partit Popular, que han protagonitzat la polèmica de lestelada penjada l11 de setembre i de les que onejaven per Cambrils i voltants. Admirable! Sensacional! Meritori! En aquests 100 dies no han tingut altra feina que denunciar el fet i marcar paquet unionista. Us legitimaria lacció si invertíssiu la mateixa o més energia en denunciar els problemes dels ciutadans cambrilencs: les males olors que ens alguns indrets de Cambrils són ja insuportables, deixadesa dalgunes zones verdes, gent que dorm al carrer... per posar alguns exemples.
Només volen demostrar qui la té més grossa, lestima per la madre patria. Duns no es pot esperar massa cosa, perquè encara ho han de demostrar tot, però del ara líder del Partit Popular, que em semblava que era el primer candidat popular cambrilenc amb talla política, no mho hagués cregut, per molt importants que siguin les expectatives de futur. Ja veig que com a pitonisso no mhi guanyaré la vida...
Si considereu que el debat identitari ha de formar part de la vostra feina doposició, feu-lo, però no oblideu que hi ha moltes altres feines a fer i, ara com ara, sembla que les teniu oblidades o, com a mínim, no esmerceu els mateixos esforços a publicitar-les. Penseu per un moment en si les preocupacions dels cambrilencs són les vostres i si hi ha alguns cambrilencs que han perdut la son per una bandera o la perden perquè no arriben a final de mes, no poden pagar lIBI o no poden accedir a determinats serveis.
Als nostres polítics els demanem rigor, seriositat i treball. Guanyeu-vos el jornal duna vegada!