Ni oblit ni perdó
Avui, dia 20 de novembre, fa quaranta anys de la mort del dictador Francisco Franco.
Avui quaranta anys després, lestat espanyol, és lúnic estat europeu que no ha condemnat de forma enèrgica i contundent els crims comesos per la seva dictadura.
Avui quaranta anys després, hi ha judicis sumaríssims que esperen ser revisats per tal desbrinar la veritat i rescabalar el bon nom de la gent que va ser jutjada sense les plenes garanties dequitat i de justícia.
Avui quaranta anys després, muneixo a aquells que reivindiquen justícia pels crims comesos pel franquisme.
Ni els hereus directes del seu mandat dictatorial ni, per suposat ara els seus néts han estat capaços de condemnar la seva figura i als diferents governs que li van fer costat i donar suport al llarg de molts anys.
Al no fer-ho, eviten per sempre més, la possibilitat dobrir les portes a una nova visió i revisió de la història de Espanya.
A tots els seus hereus, que avui somplen tan la boca, demanant, per activa i passiva, lobligació dacceptar i acatar lordre constitucional així com el respecte a les seves lleis, tan sols els hi podem dir i recordar que el seu estimat dictador va ser el primer en incomplir i aixecar-se en armes en contra de les lleis de la República Espanyola.
Avui a la Europa democràtica és impensable que hi hagin fundacions públiques i/o privades que es dediquin de forma barroera a la lloança i a lexaltació de les figures dictatorials que han existit al llarg de la història europea. No hi ha cap possibilitat de trobar-ne una amb el nom de Hitler, a lestat alemany, així com la de Mussolini a lestat italià, a excepció, això, sí, de lestat espanyol,
Aquests hereus no pas el condemnen sinó que disposen duna fundació pública/privada per tal de lloar-ne i engrandir la seva figura, amb lagreujant de rebre una important quantitat de diners dels pressupostos de lestat.
Cada any amb motiu de laniversari de la seva mort encara, hi ha qui pren els carrers per honorar-lo i recordar-lo, i posats a fer concelebren misses per tal de plorar-li les seves gràcies.
Pensàvem, gent de bona fe, que amb lanomenada llei de la memòria històrica sobria la possibilitat de passar pàgina a la negra i fosca nit del franquisme, ai que ingenus hem estat.
Avui quaranta anys després, paguem les conseqüències del no trencament democràtic que impulsàvem des de lAssemblea de Catalunya, i daltres forces polítiques enfrontades al vell i nou franquisme.
Avui quaranta anys després, tan sols unes paraules NI OBLIT NI PERDÓ.
Jordi Fargas
Conseller Nacional
Esquerra Republicana de Catalunya
Avui quaranta anys després, lestat espanyol, és lúnic estat europeu que no ha condemnat de forma enèrgica i contundent els crims comesos per la seva dictadura.
Avui quaranta anys després, hi ha judicis sumaríssims que esperen ser revisats per tal desbrinar la veritat i rescabalar el bon nom de la gent que va ser jutjada sense les plenes garanties dequitat i de justícia.
Avui quaranta anys després, muneixo a aquells que reivindiquen justícia pels crims comesos pel franquisme.
Ni els hereus directes del seu mandat dictatorial ni, per suposat ara els seus néts han estat capaços de condemnar la seva figura i als diferents governs que li van fer costat i donar suport al llarg de molts anys.
Al no fer-ho, eviten per sempre més, la possibilitat dobrir les portes a una nova visió i revisió de la història de Espanya.
A tots els seus hereus, que avui somplen tan la boca, demanant, per activa i passiva, lobligació dacceptar i acatar lordre constitucional així com el respecte a les seves lleis, tan sols els hi podem dir i recordar que el seu estimat dictador va ser el primer en incomplir i aixecar-se en armes en contra de les lleis de la República Espanyola.
Avui a la Europa democràtica és impensable que hi hagin fundacions públiques i/o privades que es dediquin de forma barroera a la lloança i a lexaltació de les figures dictatorials que han existit al llarg de la història europea. No hi ha cap possibilitat de trobar-ne una amb el nom de Hitler, a lestat alemany, així com la de Mussolini a lestat italià, a excepció, això, sí, de lestat espanyol,
Aquests hereus no pas el condemnen sinó que disposen duna fundació pública/privada per tal de lloar-ne i engrandir la seva figura, amb lagreujant de rebre una important quantitat de diners dels pressupostos de lestat.
Cada any amb motiu de laniversari de la seva mort encara, hi ha qui pren els carrers per honorar-lo i recordar-lo, i posats a fer concelebren misses per tal de plorar-li les seves gràcies.
Pensàvem, gent de bona fe, que amb lanomenada llei de la memòria històrica sobria la possibilitat de passar pàgina a la negra i fosca nit del franquisme, ai que ingenus hem estat.
Avui quaranta anys després, paguem les conseqüències del no trencament democràtic que impulsàvem des de lAssemblea de Catalunya, i daltres forces polítiques enfrontades al vell i nou franquisme.
Avui quaranta anys després, tan sols unes paraules NI OBLIT NI PERDÓ.
Jordi Fargas
Conseller Nacional
Esquerra Republicana de Catalunya