Com votar Europa el 27-S?
A hores d'ara és difícil negar que la manera en què s'ha portat la unió monetària constitueix un segrest de la sobirania econòmica dels estats anomenats "perifèrics" de la UE. És a dir, aquells que, sense ser Alemanya ni França, no han estat tan previsors com per mantenir-se al marge de la trampa de l'Euro.
Una altra cosa és la unió política, aquesta que troba moltes més barreres, sovint precisament als països als que més podria convenir. Perquè és la falta dunió política el que ha convertit la unió monetària en un Lobby bancari sense cap control polític. Menys encara, que ja és dir, que la Reserva Federal nord-americana.
Però la defensa d'una Europa unida no s'articula només, ni principalment, des de leconomia. El projecte europeu és inseparable de l'Estat del Benestar, que constitueix la seva creació més característica, la seva identitat històrica contemporània. No una llengua, ni una cultura comuna, ni una religió ni, menys encara uns trets ètnics. L'Europa actual té com a identitat el desig d'esborrar les seves fronteres internes i garantir als seus ciutadans unes condicions de vida dignes.
Pot ser que en temps de retallades i naufragis aquesta definició ens soni innocent, o fins i tot cínica. Però, almenys en el seu moment, les raons perquè Europa va decidir convertir-se en un Estat del Benestar sense fronteres van ser ben pragmàtiques: les fronteres i la misèria econòmica es van identificar com a factors clau en el desencadenament de la segona Guerra Mundial.
Ara que es discuteix si els diferents canals de televisió il·luminen o enterboleixen el debat polític previ a les eleccions, potser s valdria més insistir-los que ens ajudin a adquirir la memòria europea que una concepció localista de la Història ens ha sostret. Amb quina frivolitat manegen, uns i altres, el nostre ser o no ser europeus. Quina pena que l'home sembli condemnat a repetir el que oblida.
Europa no vol més fronteres, i qui ho nega ens menteix. Però menteixen també els qui amb més energia denuncien lengany, perquè són també els que més tossudament mantenen la seva frontera hermètica al projecte de transparència, ètica i justícia social que vol definir la identitat de la democràcia europea. Precisament perquè a tot Europa aquest projecte està en perill, cal donar-li suport amb tota la força. El proper diumenge no serà fàcil votar per Europa, però els que juguen amb ella ho fan amb el nostre futur.
Una altra cosa és la unió política, aquesta que troba moltes més barreres, sovint precisament als països als que més podria convenir. Perquè és la falta dunió política el que ha convertit la unió monetària en un Lobby bancari sense cap control polític. Menys encara, que ja és dir, que la Reserva Federal nord-americana.
Però la defensa d'una Europa unida no s'articula només, ni principalment, des de leconomia. El projecte europeu és inseparable de l'Estat del Benestar, que constitueix la seva creació més característica, la seva identitat històrica contemporània. No una llengua, ni una cultura comuna, ni una religió ni, menys encara uns trets ètnics. L'Europa actual té com a identitat el desig d'esborrar les seves fronteres internes i garantir als seus ciutadans unes condicions de vida dignes.
Pot ser que en temps de retallades i naufragis aquesta definició ens soni innocent, o fins i tot cínica. Però, almenys en el seu moment, les raons perquè Europa va decidir convertir-se en un Estat del Benestar sense fronteres van ser ben pragmàtiques: les fronteres i la misèria econòmica es van identificar com a factors clau en el desencadenament de la segona Guerra Mundial.
Ara que es discuteix si els diferents canals de televisió il·luminen o enterboleixen el debat polític previ a les eleccions, potser s valdria més insistir-los que ens ajudin a adquirir la memòria europea que una concepció localista de la Història ens ha sostret. Amb quina frivolitat manegen, uns i altres, el nostre ser o no ser europeus. Quina pena que l'home sembli condemnat a repetir el que oblida.
Europa no vol més fronteres, i qui ho nega ens menteix. Però menteixen també els qui amb més energia denuncien lengany, perquè són també els que més tossudament mantenen la seva frontera hermètica al projecte de transparència, ètica i justícia social que vol definir la identitat de la democràcia europea. Precisament perquè a tot Europa aquest projecte està en perill, cal donar-li suport amb tota la força. El proper diumenge no serà fàcil votar per Europa, però els que juguen amb ella ho fan amb el nostre futur.