Ens ho hem de creure
Estic de mes de reflexió i, per tant, no puc escriure sobre com han anat els comicis ni com han resultat els pactes postelectorals, dels quals ben poca cosa sabem abans danar a votar. Per tant, deixem la política per als propers quaranta-vuit mesos, que temps hi haurà... I us vull parlar deconomia, de potencialitats, de sinèrgies i doportunitats que ofereix el nostre territori i que algú haurà de capitalitzar.
Tenim la sort o la desgràcia de viure en un territori on hi ha dues capitals prou potents, Reus i Tarragona, que fa que hi hagi un equilibri bicèfal que beneficia la resta de ciutats emergents del territori. El panorama territorial possibilita que aquells elements del mapa territorial que vulguin, puguin despuntar i marcar un perfil propi, diferenciat, i ser un referent nou i complementari dins del territori.
Hi va haver un temps en què Cambrils era capital gastronòmica indiscutible de la Costa Daurada. Avui ja no tenim aquest estatus: es menja bé a molts altres llocs, de costa i no costa, i de bons professionals nhi ha arreu gràcies a les diverses escoles de cuina i als molts excel·lents professionals de la cuina.
Per mi, la projecció la podem aconseguir per dues vies: la gran qualitat de la nostra matèria primera i la privilegiada posició geogràfica de Cambrils. Tenint present que la matèria primera pot viatjar a qualsevol lloc del món en poques hores, seria una aposta molt arriscada, que no impossible, i sinó pensem per un moment el que ha representat el calçot per a la comarca de lAlt Camp.
Per tant, el que sí que és inamovible és la localització de Cambrils. Aquesta posició privilegiada vers altres territoris com les Terres de lEbre, les muntanyes de la Costa Daurada, el Priorat, les ciutats de Reus i Tarragona, permeten que qualsevol visitant disposi a menys de 45 minuts dun ventall de possibilitats doferta i oci: turisme religiós, esportiu, cultural, gastronòmic, etnològic, històric, naturalístic...
Cambrils pot ser la porta daquest territori, que a la vegada serà complement de la nostra oferta turística intrínseca, i per poder ser-ho ens ho hem de creure. I per promoure aquest territori es poden fer activitats orientades perquè els productors daquesta oferta turística es puguin promocionar a Cambrils: fira dels cellers, fira dels esports alternatius, fira dels artesans del territori... dia de la comarca de la Ribera dEbre, vespres aromàtics de les Muntanyes de Prades...
Projectar-nos vers el territori immediat ens ha de permetre enfortir-nos internament i a la vegada projectar-nos al món com a referent i posicionar-nos en els mercats locals i internacionals. Aquest hauria de ser un dels objectius immediats de ladministració local, per dos motius: el primer perquè qui estigui en primera línia de sortida assolirà primer lobjectiu. En segon lloc, perquè convertir-te en referent ajudarà els ciutadans a sortir de la crisi.
Quan es va fer el Parc Natural del Delta de lEbre, tots els pobles volien ser alguna cosa: la porta del Delta, la finestra, el balcó... Nosaltres podem ser un dels puntals del territori, però cal que ens ho creiem, que no esperem que Vila-seca o Salou, una vegada més, ens passin al davant.
Tenim la sort o la desgràcia de viure en un territori on hi ha dues capitals prou potents, Reus i Tarragona, que fa que hi hagi un equilibri bicèfal que beneficia la resta de ciutats emergents del territori. El panorama territorial possibilita que aquells elements del mapa territorial que vulguin, puguin despuntar i marcar un perfil propi, diferenciat, i ser un referent nou i complementari dins del territori.
Hi va haver un temps en què Cambrils era capital gastronòmica indiscutible de la Costa Daurada. Avui ja no tenim aquest estatus: es menja bé a molts altres llocs, de costa i no costa, i de bons professionals nhi ha arreu gràcies a les diverses escoles de cuina i als molts excel·lents professionals de la cuina.
Per mi, la projecció la podem aconseguir per dues vies: la gran qualitat de la nostra matèria primera i la privilegiada posició geogràfica de Cambrils. Tenint present que la matèria primera pot viatjar a qualsevol lloc del món en poques hores, seria una aposta molt arriscada, que no impossible, i sinó pensem per un moment el que ha representat el calçot per a la comarca de lAlt Camp.
Per tant, el que sí que és inamovible és la localització de Cambrils. Aquesta posició privilegiada vers altres territoris com les Terres de lEbre, les muntanyes de la Costa Daurada, el Priorat, les ciutats de Reus i Tarragona, permeten que qualsevol visitant disposi a menys de 45 minuts dun ventall de possibilitats doferta i oci: turisme religiós, esportiu, cultural, gastronòmic, etnològic, històric, naturalístic...
Cambrils pot ser la porta daquest territori, que a la vegada serà complement de la nostra oferta turística intrínseca, i per poder ser-ho ens ho hem de creure. I per promoure aquest territori es poden fer activitats orientades perquè els productors daquesta oferta turística es puguin promocionar a Cambrils: fira dels cellers, fira dels esports alternatius, fira dels artesans del territori... dia de la comarca de la Ribera dEbre, vespres aromàtics de les Muntanyes de Prades...
Projectar-nos vers el territori immediat ens ha de permetre enfortir-nos internament i a la vegada projectar-nos al món com a referent i posicionar-nos en els mercats locals i internacionals. Aquest hauria de ser un dels objectius immediats de ladministració local, per dos motius: el primer perquè qui estigui en primera línia de sortida assolirà primer lobjectiu. En segon lloc, perquè convertir-te en referent ajudarà els ciutadans a sortir de la crisi.
Quan es va fer el Parc Natural del Delta de lEbre, tots els pobles volien ser alguna cosa: la porta del Delta, la finestra, el balcó... Nosaltres podem ser un dels puntals del territori, però cal que ens ho creiem, que no esperem que Vila-seca o Salou, una vegada més, ens passin al davant.