Intel·ligències
Tot sovint confonem educació i aprenentatge, educar i ensenyar... Lescola ensenya i la casa educa, sento sovint que diuen alguns mestres...
Tenim accés a lescolarització des de ben petits. Cada vegada passem més anys a lescola i començo a dubtar si les generacions anteriors no les aprofitaven més. Ben pocs eren els cambrilencs nascuts a les primeres dècades del segle xx que accedien a una escolarització completa i va ser a partir dels anys 40, 50 i 60 quan aquesta escolarització es va anar incrementant, però sense generalitzar-se encara. I no serà fins als ja nascuts als 70 que trobem una generalització dels estudis.
Les generacions actuals tenen, tenim, molta sort de les oportunitats que ens proporciona la societat i les famílies, però potser no tothom ho aprofita, per motius ben diversos.
De ben petits sentíem si aquest o laltre eren més o menys intel·ligents. A laula, els que ho aprovaven tot eren els llestos i els que suspenien, els rucs de la classe. I així anar fent. Tendim a classificar les coses per tal de poder entendre millor el nostre entorn.
A mitjans dels 90 van aparèixer noves teories que qüestionaven el concepte únic dintel·ligència a través de la teoria de les intel·ligències múltiples, o el que és el mateix, les persones disposem de vuit intel·ligències diferents i complementàries, i això ens permetrà ser més o menys bons en una cosa o en una altra, segons aquesta teoria.
Intel·ligències musical, matemàtica, espacial, corporal, intrapersonal, interpersonal, naturalista i lingüística es combinen en cada persona i segons la que es desenvolupi obtindrem una potencialitat o una altra. No tothom serveix per a tot ni per al mateix, aquesta seria la clau daquesta teoria per lluitar contra el fracàs escolar. No tothom té les mateixes capacitats per afrontar uns problemes matemàtics i per això no cal fer un drama.
El sistema educatiu hauria de promoure ciutadans ben formats i adaptats a la societat en què ens toca viure. El sistema familiar hauria de promoure persones autònomes i equilibrades per desenvolupar-se en aquesta societat.
Els pares que volen fills feliços o els sistemes educatius que pretenen formar per igual un metge que un violinista o un periodista, tenen implícit el fracàs parcial.
Últimament només sentim que fem cotxes intel·ligents, telèfons intel·ligents, ciutats intel·ligents i així una infinitat de conceptes intel·ligents que no sé si ens volen facilitar la vida, complicar-la, eximir-nos de responsabilitats o esforç, o què és el que realment busquen amb aquesta tecnologia superintel·ligent.
I una societat formada per persones intel·ligents, per a quan?
I una societat formada per persones educades?
Tenim accés a lescolarització des de ben petits. Cada vegada passem més anys a lescola i començo a dubtar si les generacions anteriors no les aprofitaven més. Ben pocs eren els cambrilencs nascuts a les primeres dècades del segle xx que accedien a una escolarització completa i va ser a partir dels anys 40, 50 i 60 quan aquesta escolarització es va anar incrementant, però sense generalitzar-se encara. I no serà fins als ja nascuts als 70 que trobem una generalització dels estudis.
Les generacions actuals tenen, tenim, molta sort de les oportunitats que ens proporciona la societat i les famílies, però potser no tothom ho aprofita, per motius ben diversos.
De ben petits sentíem si aquest o laltre eren més o menys intel·ligents. A laula, els que ho aprovaven tot eren els llestos i els que suspenien, els rucs de la classe. I així anar fent. Tendim a classificar les coses per tal de poder entendre millor el nostre entorn.
A mitjans dels 90 van aparèixer noves teories que qüestionaven el concepte únic dintel·ligència a través de la teoria de les intel·ligències múltiples, o el que és el mateix, les persones disposem de vuit intel·ligències diferents i complementàries, i això ens permetrà ser més o menys bons en una cosa o en una altra, segons aquesta teoria.
Intel·ligències musical, matemàtica, espacial, corporal, intrapersonal, interpersonal, naturalista i lingüística es combinen en cada persona i segons la que es desenvolupi obtindrem una potencialitat o una altra. No tothom serveix per a tot ni per al mateix, aquesta seria la clau daquesta teoria per lluitar contra el fracàs escolar. No tothom té les mateixes capacitats per afrontar uns problemes matemàtics i per això no cal fer un drama.
El sistema educatiu hauria de promoure ciutadans ben formats i adaptats a la societat en què ens toca viure. El sistema familiar hauria de promoure persones autònomes i equilibrades per desenvolupar-se en aquesta societat.
Els pares que volen fills feliços o els sistemes educatius que pretenen formar per igual un metge que un violinista o un periodista, tenen implícit el fracàs parcial.
Últimament només sentim que fem cotxes intel·ligents, telèfons intel·ligents, ciutats intel·ligents i així una infinitat de conceptes intel·ligents que no sé si ens volen facilitar la vida, complicar-la, eximir-nos de responsabilitats o esforç, o què és el que realment busquen amb aquesta tecnologia superintel·ligent.
I una societat formada per persones intel·ligents, per a quan?
I una societat formada per persones educades?