Boat parties
El juliol de 2013 escrivia la columna Okupes dels espais públics en què hi deia (em cito literalment i demano perdó per aquest atac degolatria): Al passeig de les Palmeres, a lalçada de les pistes de bàsquet, autobusos descarregant joves i no tan joves disfressats per temàtiques segons el grup. Beuen a raig dampolles dalcohol, a la tarda-vespre, en ple carrer. Cridant, fent-se fotos i interpel·lant a la gent van caminant fins a les escales reials. Allà ja els esperen: veurels pujar i baixar de les embarcacions en estat ebri per gaudir duna festa a bord sha convertit en el passatemps de lestiu. Aquest comentari venia arrel dun suggeriment per repensar quina imatge de Cambrils oferim als qui ens visiten amb la idea de rectificar de cara al futur.
Fa pocs dies, concretament a ledició del Diari Digital del divendres 25 de juliol, el mateix tema es tornava a posar dactualitat. La Revista Cambrils es feia ressò de les queixes dels veïns de la façana del port per les molèsties que els causen els grups de gent que sembarquen a les boat parties. La notícia, en el moment descriure aquestes línies, té 43 comentaris. Ha passat un any i tot continua igual. Visca limmobilisme!
Ja sé que no sóc ningú i que la meva opinió té el mateix pes que la de qualsevol altre. No esperava que ningú llegís la meva columna de lestiu passat, li agafés un atac de mala consciència i posés fil a lagulla per capgirar com un mitjó la imatge turística de Cambrils. El que em sap greu és que ha passat un any (i qui sap quants més en deixaran passar) sense que ningú hagi fet res per intentar resoldre un conflicte entre empresaris que volen fer negoci, turistes que volen passar-ho bé i veïns emprenyats.
Es dóna per descomptat que com és estiu tots hem de ser més laxes i que com estem en un municipi turístic hem dassumir determinades molèsties que vénen incloses en el paquet. Potser sí que els qui hem crescut en un lloc com Cambrils ja tenim integrat en lADN que hem de resignar-nos als inconvenients passatgers de la temporada per bé duna causa major. Però ja sabem tots que la tranquil·litat de la Vila no té res a veure amb el bullici de la Platja, i ja no diguem els afortunats que poden fugir al mas o al tros. Que Cambrils ara sigui així no vol dir que sigui lúnica opció possible. Us ho dic per experiència pròpia: és possible dormir a pocs metres de la platja en un municipi turístic en ple agost amb les finestres obertes sense sentir ni un soroll.
Un estiu més predicaré en el desert i escriuré per a qui vulgui llegir-me que, si volem que Cambrils continuï lligat a la imatge del turisme com a principal activitat econòmica, ens podríem plantejar que aquest fos turisme ben entès en què la convivència entre tots els interessats no doni beneficis només per a uns pocs. Si optem pel binomi Cambrils-turisme, dacord, però que aquest ens proporcioni llocs de treball amb condicions i salaris dignes. Que cada espai estigui net, curiós i endreçat. Que loferta sigui variada i atractiva per satisfer els interessos i la curiositat del perfil de públic que volem que vingui. Ja sé que el record dun Cambrils bucòlic amb una façana marítima idíl·lica només existeix a les fotos antigues darxiu, però, al cap i a la fi, es tracta de fer de Cambrils un lloc al qual no ens faci vergonya portar-hi ningú per por a oferir-los un espectable lamentable.
Fa pocs dies, concretament a ledició del Diari Digital del divendres 25 de juliol, el mateix tema es tornava a posar dactualitat. La Revista Cambrils es feia ressò de les queixes dels veïns de la façana del port per les molèsties que els causen els grups de gent que sembarquen a les boat parties. La notícia, en el moment descriure aquestes línies, té 43 comentaris. Ha passat un any i tot continua igual. Visca limmobilisme!
Ja sé que no sóc ningú i que la meva opinió té el mateix pes que la de qualsevol altre. No esperava que ningú llegís la meva columna de lestiu passat, li agafés un atac de mala consciència i posés fil a lagulla per capgirar com un mitjó la imatge turística de Cambrils. El que em sap greu és que ha passat un any (i qui sap quants més en deixaran passar) sense que ningú hagi fet res per intentar resoldre un conflicte entre empresaris que volen fer negoci, turistes que volen passar-ho bé i veïns emprenyats.
Es dóna per descomptat que com és estiu tots hem de ser més laxes i que com estem en un municipi turístic hem dassumir determinades molèsties que vénen incloses en el paquet. Potser sí que els qui hem crescut en un lloc com Cambrils ja tenim integrat en lADN que hem de resignar-nos als inconvenients passatgers de la temporada per bé duna causa major. Però ja sabem tots que la tranquil·litat de la Vila no té res a veure amb el bullici de la Platja, i ja no diguem els afortunats que poden fugir al mas o al tros. Que Cambrils ara sigui així no vol dir que sigui lúnica opció possible. Us ho dic per experiència pròpia: és possible dormir a pocs metres de la platja en un municipi turístic en ple agost amb les finestres obertes sense sentir ni un soroll.
Un estiu més predicaré en el desert i escriuré per a qui vulgui llegir-me que, si volem que Cambrils continuï lligat a la imatge del turisme com a principal activitat econòmica, ens podríem plantejar que aquest fos turisme ben entès en què la convivència entre tots els interessats no doni beneficis només per a uns pocs. Si optem pel binomi Cambrils-turisme, dacord, però que aquest ens proporcioni llocs de treball amb condicions i salaris dignes. Que cada espai estigui net, curiós i endreçat. Que loferta sigui variada i atractiva per satisfer els interessos i la curiositat del perfil de públic que volem que vingui. Ja sé que el record dun Cambrils bucòlic amb una façana marítima idíl·lica només existeix a les fotos antigues darxiu, però, al cap i a la fi, es tracta de fer de Cambrils un lloc al qual no ens faci vergonya portar-hi ningú per por a oferir-los un espectable lamentable.