Badar, badar...
En cosa de pocs dies, persones molt diferents i dindrets molt diferents mhan comentat la seva sorpresa o gairebé descobriment del Cambrils ignorat, desapercebut i discret que samaga darrere els carrerons estrets de la Vila més antiga.
Sovint cal que algú et recordi les coses per fer-te obrir de nou els ulls. Lun em deia que no simaginava que encara es conservés aquest ambient de poble, de nens jugant a la plaça o al passeig, de gent asseguda a la porta de casa, entomant la fresca del vespre, fent un beure a la plaça de la Vila o comprant en algun dels establiments de proximitat.
Un altre es delia, amb una visió més urbana, per la morfologia dels estrets carrers i de les cases pairals i per la imatge del portal del carrer Major.
Tinc la sort de ser quasi veí daquests carrers estrets i places porxades, perquè em ve molt de pas i ho tinc davant de casa, i per anar a molts indrets de la ciutat hi passo pel mig. És una zona tranquil·la, amb poc trànsit rodat, amb veïns que es coneixen danys i panys, amb nous veïns a la recerca de les arrels més autèntiques... quina contradicció si recordem que fa uns cinquanta anys molts cambrilencs del carrer Major i travessies van decidir emprendre una nova vida en un barri més nou, el de lEixample. La imatge o percepció canvia amb els anys i també evoluciona.
Badar, badar... En una altra ciutat turística ja hi hauria mil i una botigues turístiques al carrer Major i unes tasques o bars de tapes a les travessies. Tenim una rebotiga plena dhistòries i atractius que hem de saber explotar tant com la mateixa botiga. Quants guiris van al mercat els dimecres i no posen els peus als carrers i places més antigues? I el mateix ens plantejaríem dels turistes que busquen sol, platja i gelat a lestiu.
Sense entrar en el cofoisme i la complaença, que hi ha encara feina a fer en aquest barri, tant per part dels particulars com de ladministració, el barri és un espai per passejar, relaxar-se i fugir momentàniament del brogit de la primera línia turística, de badar, de trobar altres badocs com tu que gaudeixen de la tranquil·litat i la calma daquest Cambrils diferent.
I com a proposta estiuenca, us proposo un petit joc: que trobeu un badoc mirant el cel de Cambrils. Bon estiu!
Sovint cal que algú et recordi les coses per fer-te obrir de nou els ulls. Lun em deia que no simaginava que encara es conservés aquest ambient de poble, de nens jugant a la plaça o al passeig, de gent asseguda a la porta de casa, entomant la fresca del vespre, fent un beure a la plaça de la Vila o comprant en algun dels establiments de proximitat.
Un altre es delia, amb una visió més urbana, per la morfologia dels estrets carrers i de les cases pairals i per la imatge del portal del carrer Major.
Tinc la sort de ser quasi veí daquests carrers estrets i places porxades, perquè em ve molt de pas i ho tinc davant de casa, i per anar a molts indrets de la ciutat hi passo pel mig. És una zona tranquil·la, amb poc trànsit rodat, amb veïns que es coneixen danys i panys, amb nous veïns a la recerca de les arrels més autèntiques... quina contradicció si recordem que fa uns cinquanta anys molts cambrilencs del carrer Major i travessies van decidir emprendre una nova vida en un barri més nou, el de lEixample. La imatge o percepció canvia amb els anys i també evoluciona.
Badar, badar... En una altra ciutat turística ja hi hauria mil i una botigues turístiques al carrer Major i unes tasques o bars de tapes a les travessies. Tenim una rebotiga plena dhistòries i atractius que hem de saber explotar tant com la mateixa botiga. Quants guiris van al mercat els dimecres i no posen els peus als carrers i places més antigues? I el mateix ens plantejaríem dels turistes que busquen sol, platja i gelat a lestiu.
Sense entrar en el cofoisme i la complaença, que hi ha encara feina a fer en aquest barri, tant per part dels particulars com de ladministració, el barri és un espai per passejar, relaxar-se i fugir momentàniament del brogit de la primera línia turística, de badar, de trobar altres badocs com tu que gaudeixen de la tranquil·litat i la calma daquest Cambrils diferent.
I com a proposta estiuenca, us proposo un petit joc: que trobeu un badoc mirant el cel de Cambrils. Bon estiu!