Parlar clar
Ja fa algunes setmanes que han passat les eleccions europees i els grans partits, a nivell de lEstat, però també a nivell de Catalunya, encara estan desorientats i perplexos. El tsunami ha agafat a tots, sense excepció. Fins i tot a aquells que van plantejar aquestes eleccions en clau de referèndum i no han assolit, ni de bon tros, el resultat que desitjaven. Passen els dies i aquests partits no troben explicacions al que els hi ha passat i la seva prepotència els hi accentua la confusió. Les seves maquinàries internes, en molts casos ja obsoletes i regides per persones que fa trenta anys o més que hi són al capdavant, no tenen capacitat de resposta. Durant els darrers anys, han funcionat desquenes als electors i més interessats en especular amb la confecció de majories legals, que no vol dir legítimes, per assolir quotes de poder, que en donar respostes efectives a les demandes reals de la ciutadania. Durant molt temps tots ells han preferit els grans discursos retòrics en comptes de trobar solucions als problemes que sanaven plantejant, fins que la crisi actual ha destapat les seves mancances i despreocupació.
En làmbit local, el panorama és calcat. Tots els partits tradicionals estan més preocupats en veure com es ressituen davant la crisi evident del sistema, que en treballar per donar respostes efectives i eficients a les necessitats urgents i majoritàries. Si, a més, poden excusar-se amb la suposada mala herència rebuda dels seus antecessors, millor que millor. La qüestió és passar-li el mort a qui faci falta en comptes dassumir responsabilitats i, mentrestant, fer cas del cançoner popular quan es diu que qui dies passa, anys empeny. Aquesta situació es planteja en tots els pobles i ciutats, i Cambrils no nha estat una excepció.
El plenaris que celebrem cada darrer dimarts de mes shan convertit més en un pur tràmit que en un instrument per prendre decisions que garanteixin el progrés futur de tots els cambrilencs i cambrilenques. Per començar, les aliances que configuren lequip de govern ja són difícils dentendre i mantenir. Per una altra banda, les alternatives que podrien sorgir des daltres partits, que avui estan a loposició o que no tenen representació, són del tot una incògnita. LNMC, en tot cas, sí que ha sabut actuar amb consciència i paciència tot preparant-se per estar a punt quan li toqui prendre majors responsabilitats.
Amb tot el dit, el més preocupant és que Cambrils segueix aturada, sense projecte de present però menys de futur. Per dir-ho més clar, si cal encara, qui hauria de prendre decisions avui, és a dir, el tripartit CIU-PP-Plic no ho fa, i la majoria que els hi proporciona laritmètica la utilitzen tan sols per a la seva subsistència política. La conseqüència més immediata és que el renom i la bona consideració que tenia la nostra ciutat sen està ressentint, i no ens hi podem quedar creuats de braços.
Ni el comerç, ni el turisme, ni la gastronomia, ni la neteja pública, ni la promoció esportiva, ni latenció a la gent gran, ni el manteniment dels parcs o la cura de les platges, ni lEscola de Música, per posar només uns quants exemples, es salven daquesta manca de rumb o desinterès per part de lactual equip de govern.
Per tot això, estic convençut que estem davant dun final de cicle dels partits tradicionals i convencionals. És el moment duna altra manera de fer política que prioritzi la proximitat i el servei a les persones per damunt de les estratègies pròpies dels grans interessos. Ha arribat el moment de la renovació, del que vol ser diferent, de parlar menys i de fer més, descoltar, de compartir decisions, de trobar punts de consens, dexercir els valors en comptes de predicar-los, de treballar pel bé comú i no de només pel duns quants. En definitiva, ha arribat el moment dactuar i, sobretot, de parlar clar!
En làmbit local, el panorama és calcat. Tots els partits tradicionals estan més preocupats en veure com es ressituen davant la crisi evident del sistema, que en treballar per donar respostes efectives i eficients a les necessitats urgents i majoritàries. Si, a més, poden excusar-se amb la suposada mala herència rebuda dels seus antecessors, millor que millor. La qüestió és passar-li el mort a qui faci falta en comptes dassumir responsabilitats i, mentrestant, fer cas del cançoner popular quan es diu que qui dies passa, anys empeny. Aquesta situació es planteja en tots els pobles i ciutats, i Cambrils no nha estat una excepció.
El plenaris que celebrem cada darrer dimarts de mes shan convertit més en un pur tràmit que en un instrument per prendre decisions que garanteixin el progrés futur de tots els cambrilencs i cambrilenques. Per començar, les aliances que configuren lequip de govern ja són difícils dentendre i mantenir. Per una altra banda, les alternatives que podrien sorgir des daltres partits, que avui estan a loposició o que no tenen representació, són del tot una incògnita. LNMC, en tot cas, sí que ha sabut actuar amb consciència i paciència tot preparant-se per estar a punt quan li toqui prendre majors responsabilitats.
Amb tot el dit, el més preocupant és que Cambrils segueix aturada, sense projecte de present però menys de futur. Per dir-ho més clar, si cal encara, qui hauria de prendre decisions avui, és a dir, el tripartit CIU-PP-Plic no ho fa, i la majoria que els hi proporciona laritmètica la utilitzen tan sols per a la seva subsistència política. La conseqüència més immediata és que el renom i la bona consideració que tenia la nostra ciutat sen està ressentint, i no ens hi podem quedar creuats de braços.
Ni el comerç, ni el turisme, ni la gastronomia, ni la neteja pública, ni la promoció esportiva, ni latenció a la gent gran, ni el manteniment dels parcs o la cura de les platges, ni lEscola de Música, per posar només uns quants exemples, es salven daquesta manca de rumb o desinterès per part de lactual equip de govern.
Per tot això, estic convençut que estem davant dun final de cicle dels partits tradicionals i convencionals. És el moment duna altra manera de fer política que prioritzi la proximitat i el servei a les persones per damunt de les estratègies pròpies dels grans interessos. Ha arribat el moment de la renovació, del que vol ser diferent, de parlar menys i de fer més, descoltar, de compartir decisions, de trobar punts de consens, dexercir els valors en comptes de predicar-los, de treballar pel bé comú i no de només pel duns quants. En definitiva, ha arribat el moment dactuar i, sobretot, de parlar clar!