Slow journalism
David Bassa, el president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, a les pàgines de lanuari Mèdia.cat de 2012, ens fa evident la constant immediatesa que viu el món de la informació, fet que les noves tecnologies acceleren cada cop més. La pressió de lexclusiva es converteix en una màquina devoradora que persistentment caduca titulars i notícies. David Bassa lamenta que sovint les presses poden provocar errors i consolida intencionades tergiversacions que són repetides pels poderosos daquest nou feudalisme de la informació que ens bombardeja constantment. A les antípodes daquest tipus de periodisme, el Grup de Periodistes Ramon Barnils té com a objectiu treballar lactualitat duna forma rigorosa, contrastada i reflexiva, sense les presses quotidianes dels grans mitjans convencionals. Lanuari és el principal espai de divulgació del Grup Ramon Barnils, que es redacta conjuntament amb lobservatori crític dels mitjans Mèdia.cat present a la xarxa internet. En aquesta pàgina no busqueu cap titular dúltima hora, es tracten notícies duna actualitat relativa, sense immediatesa. El seu objectiu es centrar-se en com els mitjans han donat la notícia a més daportar recerques aprofundides ben documentades i contrastades. Un dels seus periodistes, Roger Palà, defineix lanuari com un exercici de periodisme reposat o slow journalism. Es valora la qualitat del producte i la seva elaboració, ser els primers dexplicar bé la notícia i no pas els primers de publicar-la. Diuen els experts que la situació de crisi múltiple actual ha fet créixer linterès per la informació, però queda per veure a quin tipus dinformació ens referim. Crec que ens hem convençut que ens trobem en plena cruïlla històrica, amb nombrosos canvis inèdits que fa que ens formulem moltes preguntes del nostre futur proper. Això que ara en diuen slow journalism és una manera de digerir i deixar reposar la voràgine diària dels mitjans dinformació i analitzar lactualitat en fred. Quantes polèmica de la setmana hem viscut que shan convertit en simples focs dencenalls? A nivell local, ho podem comprovar amb les notícies que apareixen al Diari Digital i com finalment es publiquen a la Revista Cambrils de forma mensual. Si fem el sa exercici de donar un cop dull a les pàgines de la Revista danys anteriors, aleshores la perspectiva samplia de forma exponencial. Us ho recomano. Com no, aprofito per tornar a reivindicar el privilegi que tenim els cambrilencs de tenir una publicació com aquesta.
Un mitjà que actualment gaudeix duna enorme atenció per tal de crear-nos una opinió segueix sent la ràdio. Contràriament al que es creia fa unes dècades, la televisió no sha menjat aquest mitjà centenari i avui dia esdevé un dels creadors dopinió més rellevants. No cal dir que laplicació dinternet al món de la ràdio ha fet augmentar les possibilitats daquest mitjà, que daquesta manera no necessita dhoraris. En funció del moment del dia, la ràdio és un mitjà que permet fer periodisme reflexiu, lluny de les grans audiències de la televisió i dels seus criteris de rendibilitat del temps. Aprofito per recomanar el programa de Xavier Graset Loracle de Catalunya Ràdio, que diàriament es dedica a analitzar lactualitat política del país a primera hora de la tarda. Sense la pressió del rellotge, com passa amb els matinals i tractant els temes amb el rigor daquest periodista vila-secà, és tot un luxe que ens ajuda assimilar i relativitzar lactual allau de notícies. Tanmateix som conscients que tota aquesta llista de bones pràctiques per tal de conèixer la nostra actualitat poden passar a segon terme si apliquem el sentit comú a lhora dassimilar i entendre el que passa. Els veïns del barri de Gamonal no han necessitat una anàlisi exhaustiva de la premsa per copsar que tenen uns pocavergonyes com a dirigents. Si volem som nosaltres els que podem ser actius, superar el borreguisme informatiu que impera als mitjans i prendre consciència com a ciutadans. Lanuari Mèdia.cat de 2012 acaba amb una entrevista al savi Noam Chomsky. Quan se li pregunta com el periodisme pot superar la censura silenciosa existent en els països democràtics, contesta: amb honestedat i integritat, i tanmateix amb els ulls ben oberts. Aquestes qualitats del periodista no són benvingudes pels poderosos. Ells prefereixen lobediència.