Sobreviure als aniversaris
President de l'Associació Cultural Revista Cambrils
Revista Cambrils compleix aquest 2013 els 60. Fer anys a partir de certa edat suposa una barreja dalegria i de nostàlgia. Per una banda, una sensació de satisfacció en superar un estadi vital més i, per altra, la melangia daquelles coses que han quedat fixades en el passat com a irrepetibles i invariables. La mateixa inèrcia del fer de cada dia et porta a la sensació que el temps passa molt de pressa i només parant un moment, agafant certa distància i mirant la suma de totes les dosis informatives, elaborades i emeses dia a dia a Revista Cambrils Diari Digital o mensualment en el cas de la Revista, et situen en la dimensió duna feina contínua que suma i suma, fins arribar a aquests 60 anys.
Segurament, però, és tan important arribar a ser sexagenaris com preveure que es conti-nuaran celebrant aniversaris. És com si lendemà de la satisfacció de complir anys tenvaeix la incertesa i el desig de complir el següent. Tot i que la situació actual no convida a mirar gaire lluny, només algunes passes endavant, la seguretat en allò que fas i com ho fas i, evidentment, la convicció i les ganes de fer-ho, han de permetre tirar milles i complir més aniversaris. Les ganes de fer anys hi són, però no tindria sentit sense el suport dels subscriptors, els lectors, els usuaris de Revista Cambrils Diari Digital, els seguidors de la pàgina de Facebook o els tuitaires, tots plegats en el paper de validadors de la tasca de Revista Cambrils. Però també les institucions que reconeixen la dimensió social i la singularitat daquest projecte que va començar al setembre de 1953 al si duna entitat, lAssociació dAntics Alumnes de La Salle, i que avui continua amb la fórmula de ser una associació sense ànim de lucre lAssociació Cultural Revista Cambrils−, però amb una estructura professionalitzada que li garanteixi el futur.
Acabar recordant en aquesta primera pinzellada dels seixanta anys leditorial que escrivia Lluís Recasens Colom en la primera edició de Cambrils −aquest va ser el nom de la publicació en la primera època− i que resumeix un plantejament que es manté inherent en la filosofia editorial de la publicació: allò que ens motiva és Cambrils.
Segurament, però, és tan important arribar a ser sexagenaris com preveure que es conti-nuaran celebrant aniversaris. És com si lendemà de la satisfacció de complir anys tenvaeix la incertesa i el desig de complir el següent. Tot i que la situació actual no convida a mirar gaire lluny, només algunes passes endavant, la seguretat en allò que fas i com ho fas i, evidentment, la convicció i les ganes de fer-ho, han de permetre tirar milles i complir més aniversaris. Les ganes de fer anys hi són, però no tindria sentit sense el suport dels subscriptors, els lectors, els usuaris de Revista Cambrils Diari Digital, els seguidors de la pàgina de Facebook o els tuitaires, tots plegats en el paper de validadors de la tasca de Revista Cambrils. Però també les institucions que reconeixen la dimensió social i la singularitat daquest projecte que va començar al setembre de 1953 al si duna entitat, lAssociació dAntics Alumnes de La Salle, i que avui continua amb la fórmula de ser una associació sense ànim de lucre lAssociació Cultural Revista Cambrils−, però amb una estructura professionalitzada que li garanteixi el futur.
Acabar recordant en aquesta primera pinzellada dels seixanta anys leditorial que escrivia Lluís Recasens Colom en la primera edició de Cambrils −aquest va ser el nom de la publicació en la primera època− i que resumeix un plantejament que es manté inherent en la filosofia editorial de la publicació: allò que ens motiva és Cambrils.