Cap vent és favorable quan no se sap on es va
A la vida quotidiana de cadascú, la diferència entre fer coses i fer-les força bé, resulta de lencert en lactuació i la bondat dels resultats obtinguts. Això ens passa a tots a nivell particular, tant en la nostra vida personal com en la professional, i també hauria dexistir cert paral.lelisme amb el que es viu en el món de la política.
Governar un ajuntament doncs no hauria de resultar pas gaire diferent. Administrar el bé comú significa haver de prendre decisions, però governar de forma notable hauria de representar prendre decisions encertades en benefici duna majoria de la ciutadania. El grau dencert o desencert de cada acció de govern es mesura dacord a criteris econòmics, deficiència i deficàcia, però també pels efectes positius o negatius que, a curt o mitjà termini, generen aquestes decisions sobre tota la comunitat de ciutadans.
Ja fa temps que estic convençut que lequip de govern cambrilenc no arriba a la nota de tall per aprovar globalment. Lencert que desitjaríem tots hauria de venir precedit dun plantejament rigorós, dun estudi acurat de tots els escenaris possibles (des dels més favorables fins als més adversos), dun pla de viabilitat econòmica, però al mateix temps duna estratègia a nivell social més àmplia i dun diàleg permanent amb tots els actors implicats de la nostra societat.
I és aquí mateix on lequip de govern municipal ha fallat durant tot el temps que porta al capdavant de la ciutat. Fàcilment podem arribar a la conclusió que aquest equip de govern ha fet de la precipitació i la improvisació un estil propi de treball, i això no ens ho podem permetre. Els problemes no semblen abordar-se, per la seva part, dacord a criteris meditats i contrastats, i més aviat saplica el principi dacció-reacció davant la pressió exterior, i la teoria de qui dies passa, anys empeny, com ja he esmentat en altres ocasions.
Amb aquesta manera de fer tan peculiar, lúnic que saconsegueix és que les coses semboliquin fins a límits imprevisibles. La sentència judicial que obliga lAjuntament a readmetre treballadors interins, entre múltiples polítiques erràtiques de gestió dels recursos humans interns, o el fet dhaver defensat la instauració de la prohibició dús de la T-10 de transport públic als recorreguts de costa per part de la població resident són dos clars exemples que demostren com no es defensa suficientment linterès del comú que ens afecta més directament, i com aquestes decisions imprudents poden comportar perjudicis importants a leconomia municipal, és a dir, a la butxaca de tots els cambrilencs i cambrilenques.
Però hi ha molts altres elements que demostren aquest estat de fatiga mental i dimprevisió permanent: el canvi de gestió del Festival Internacional de Música (abans conegut pel sobrenom de Festival del Parc Samà), la indefinició vers projectes anunciats per al final de legislatura com poden ser lenderrocament del pont de la N-340 i la construcció dun nou viver dempreses, entre els més destacats. Però el que més sorprèn és la resposta difusa a les preguntes que realitza el Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC) a les sessions plenàries sobre quins passos es duen a terme per beneficiar-nos-en en un horitzó proper.
Aristòtil va dir que cap vent és favorable quan no es sap on es va. Doncs aquesta afirmació del savi grec, avui és la descripció perfecta de lestil de govern que PP, CiU i Plic apliquen al dia a dia de la nostra ciutat. Si per un instant analitzéssim els principals objectius de mandat que aquest govern va presentar en públic després de mesos delaboració dauditoria de les comptes municipals, comprovaríem com a dia davui gairebé cap daquestes intencions shan acomplert. I, efectivament, en tot aquest temps ells, i no altres, han estat responsables del timó de la nau en la qual tots estem embarcats amb la il.lusió darribar a bon port. Lanàlisi i el resum dels fets són senzills: en un moment com lactual, en el que els esdeveniments de tot tipus es succeeixen a gran velocitat, resulta molt perillós, per aquest futur anhelat de Cambrils, el grau de desorientació que manifesta aquest present equip de govern del que hem parlat.
Governar un ajuntament doncs no hauria de resultar pas gaire diferent. Administrar el bé comú significa haver de prendre decisions, però governar de forma notable hauria de representar prendre decisions encertades en benefici duna majoria de la ciutadania. El grau dencert o desencert de cada acció de govern es mesura dacord a criteris econòmics, deficiència i deficàcia, però també pels efectes positius o negatius que, a curt o mitjà termini, generen aquestes decisions sobre tota la comunitat de ciutadans.
Ja fa temps que estic convençut que lequip de govern cambrilenc no arriba a la nota de tall per aprovar globalment. Lencert que desitjaríem tots hauria de venir precedit dun plantejament rigorós, dun estudi acurat de tots els escenaris possibles (des dels més favorables fins als més adversos), dun pla de viabilitat econòmica, però al mateix temps duna estratègia a nivell social més àmplia i dun diàleg permanent amb tots els actors implicats de la nostra societat.
I és aquí mateix on lequip de govern municipal ha fallat durant tot el temps que porta al capdavant de la ciutat. Fàcilment podem arribar a la conclusió que aquest equip de govern ha fet de la precipitació i la improvisació un estil propi de treball, i això no ens ho podem permetre. Els problemes no semblen abordar-se, per la seva part, dacord a criteris meditats i contrastats, i més aviat saplica el principi dacció-reacció davant la pressió exterior, i la teoria de qui dies passa, anys empeny, com ja he esmentat en altres ocasions.
Amb aquesta manera de fer tan peculiar, lúnic que saconsegueix és que les coses semboliquin fins a límits imprevisibles. La sentència judicial que obliga lAjuntament a readmetre treballadors interins, entre múltiples polítiques erràtiques de gestió dels recursos humans interns, o el fet dhaver defensat la instauració de la prohibició dús de la T-10 de transport públic als recorreguts de costa per part de la població resident són dos clars exemples que demostren com no es defensa suficientment linterès del comú que ens afecta més directament, i com aquestes decisions imprudents poden comportar perjudicis importants a leconomia municipal, és a dir, a la butxaca de tots els cambrilencs i cambrilenques.
Però hi ha molts altres elements que demostren aquest estat de fatiga mental i dimprevisió permanent: el canvi de gestió del Festival Internacional de Música (abans conegut pel sobrenom de Festival del Parc Samà), la indefinició vers projectes anunciats per al final de legislatura com poden ser lenderrocament del pont de la N-340 i la construcció dun nou viver dempreses, entre els més destacats. Però el que més sorprèn és la resposta difusa a les preguntes que realitza el Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC) a les sessions plenàries sobre quins passos es duen a terme per beneficiar-nos-en en un horitzó proper.
Aristòtil va dir que cap vent és favorable quan no es sap on es va. Doncs aquesta afirmació del savi grec, avui és la descripció perfecta de lestil de govern que PP, CiU i Plic apliquen al dia a dia de la nostra ciutat. Si per un instant analitzéssim els principals objectius de mandat que aquest govern va presentar en públic després de mesos delaboració dauditoria de les comptes municipals, comprovaríem com a dia davui gairebé cap daquestes intencions shan acomplert. I, efectivament, en tot aquest temps ells, i no altres, han estat responsables del timó de la nau en la qual tots estem embarcats amb la il.lusió darribar a bon port. Lanàlisi i el resum dels fets són senzills: en un moment com lactual, en el que els esdeveniments de tot tipus es succeeixen a gran velocitat, resulta molt perillós, per aquest futur anhelat de Cambrils, el grau de desorientació que manifesta aquest present equip de govern del que hem parlat.