La lluna (2)
Aquest nou escrit, vol ser un punt i seguit a la meva reflexió particular feta fa qüestió dun parell de setmanes i la qual va ser transcrita amb el títol de RAONAMENTS. He rebut comentaris i interpretacions que entenc que no sajusten prou a lactualitat, ni per descomptat, a la realitat. Voldria desfer mals entesos.
No hi ha dubte però, que a aquests, hi ha contribuït la conclusió final del meu escrit anterior en el que afirmava que davant la impossibilitat de la consecució dun nou estat federal i plurinacional optava per lobtenció de la lluna. No hi hauria de cabre la possibilitat del dubte, doncs ho dic i ho transcric usant la metàfora i fent ús de la figura descriptiva que és la lluna.
Als nouvinguts a les tesis del satèl·lit, i als quals tels trobes al carrer, a la biblioteca, al super, i donant-te copets a lespatlla, i que tafirmen i et confirmen de manera vehement i de forma convençuda, que això de lobtenció de la lluna és bufar i fer ampolles, i que per descomptat, ho tenim a labast i al tombar de la cantonada ho trobarem presentat i servit en safata de plata, els hi diria que el camí tan sols lhem iniciat. Tot, encara, està per fer.
Cal que siguem conscients de les dificultats que hi trobarem i, per descomptat, que ningú ens ho facilitarà. Totes les traves i inconvenients seran usats en contra nostra per tal de que abandonem i ho deixem córrer.
No hi ha dubte que aquestes ja les han iniciades, i fan servir arguments de manera intencionada i de forma negativa. Les qüestions econòmiques, qüestions familiars, de sentiments, i també qüestions personals, són a lordre del dia.
Per tant, a pesar de la descripció que us he fet, i el mal dibuix de lactualitat, entenc que l'assoliment de la lluna, depèn de la nostra pròpia voluntat, depèn del sacrifici que estiguem disposats a fer, depèn del nostre ferm propòsit i determinació per tal d'aconseguir-ho.
El camí tot just lhem començat. Tot i així, amb tota lesperança del món, desitjo que aquest no sigui gaire llarg i espero, com deia el cantautor, que la prudència no ens faci traïdors.
No hi ha dubte però, que a aquests, hi ha contribuït la conclusió final del meu escrit anterior en el que afirmava que davant la impossibilitat de la consecució dun nou estat federal i plurinacional optava per lobtenció de la lluna. No hi hauria de cabre la possibilitat del dubte, doncs ho dic i ho transcric usant la metàfora i fent ús de la figura descriptiva que és la lluna.
Als nouvinguts a les tesis del satèl·lit, i als quals tels trobes al carrer, a la biblioteca, al super, i donant-te copets a lespatlla, i que tafirmen i et confirmen de manera vehement i de forma convençuda, que això de lobtenció de la lluna és bufar i fer ampolles, i que per descomptat, ho tenim a labast i al tombar de la cantonada ho trobarem presentat i servit en safata de plata, els hi diria que el camí tan sols lhem iniciat. Tot, encara, està per fer.
Cal que siguem conscients de les dificultats que hi trobarem i, per descomptat, que ningú ens ho facilitarà. Totes les traves i inconvenients seran usats en contra nostra per tal de que abandonem i ho deixem córrer.
No hi ha dubte que aquestes ja les han iniciades, i fan servir arguments de manera intencionada i de forma negativa. Les qüestions econòmiques, qüestions familiars, de sentiments, i també qüestions personals, són a lordre del dia.
Per tant, a pesar de la descripció que us he fet, i el mal dibuix de lactualitat, entenc que l'assoliment de la lluna, depèn de la nostra pròpia voluntat, depèn del sacrifici que estiguem disposats a fer, depèn del nostre ferm propòsit i determinació per tal d'aconseguir-ho.
El camí tot just lhem començat. Tot i així, amb tota lesperança del món, desitjo que aquest no sigui gaire llarg i espero, com deia el cantautor, que la prudència no ens faci traïdors.