Raonaments
Aquest escrit vol ser simplement una reflexió i una exposició del que m'ha succeït i del procés evolutiu que s'ha generat en mi al llarg del temps. No pretenc, que aquesta sigui presa com a dogma de fe, ben al contrari, m'agradaria obrir la possibilitat de debatre públicament aquest model de país que volem construir.
Gairebé, si m'ho permeteu, us diré que no sóc un nouvingut en res i per tant no em ve de nou tota la tensió acumulada que sura en aquests moments en la societat catalana.
Dit això, tampoc descobreixo res si us dic que uns cops he estat més actiu, més bel.ligerant, més atent, més participatiu, i per suposat més interessat, en totes aquestes qüestions que afecten a diferents aspectes de la meva vida. Aspectes com la cultura, l'associacionisme, la política, l'esport, l'he fet formar part de mi. Altres cops, m'ha succeït el contrari, i per tant he estat més apagat en tot.
És condició humana que al llarg del teu temps viscut, tinguis moments de molta eufòria, d'alta moral i d'una estabilitat molt elevada, a vegades també m'ha succeït a la inversa i per tant et costa treure el cap de l'ensopiment general en el que et veus instal.lat.
No fa gaire dies, i xerrant amb alguna de les persones que en aquests moments està vivint en la primera de les fases descrita, em confessava que ell, de tant en tant, també patia la crisi d'identitat individual i col.lectiva, i patia, per dir-ho clar i ras la crisi de sofà.
Ara, us confesso, que jo estic vivint més en la primera fase que us he descrit, i per tant, si m'ho permeteu, us diré que estic més atent i per sobre de tot més reflexiu (reflexionant) pel moment que viu la societat catalana en general i particularment segueixo, en especial atenció i entusiasme el procés nacional en el que estem immersos.
Fetes aquestes observacions, i un cop destriat els condicionants, m'agradaria posar cullerada, exposar-vos i explicar-vos quin hauria estat el meu model d'Estat, per tal de fer avinents els raonaments del per què de la meva conclusió final.
M'agradaria ho entoméssiu i ho prenguéssiu simplement com un exercici literari fet des de la més estricta i gran llibertat personal, i per suposat entenc que aquest m'ajuda a posar ordre els meus dubtes raonables sobre la qüestió nacional. No resultarà fàcil, però......
Crec fermament que la millor organització política d'un estat és la República. No detallaré, ni especificaré, els possibles models que hi ha, doncs si us sembla bé aquests serà motiu d'altres escrits i col.laboracions. Deixant-ho per un altre oportunitat.
Per tant com a defensor del model republicà, m'he mirat i he participat en la política i en la societat des d'una òptica humanista.
Aprofitant-me d'aquesta visió us detallaré quin hauria estat el meu model d'Estat.
Per suposat que la consecució d'aquest hauria de ser fet i vertebrat des del més gran respecte a la llibertat de les, regions i nacions que en volguessin formar part i que en l'actualitat formen part de la península Ibèrica. Aquesta República, hauria de garantir el més estricte i respecte mutu entre les parts. Pensada i feta, des del dret inalienable a l'autodeterminació de tots els pobles que en formessin part,
Garantir la possibilitat de que certes regions volguessin federar-se i/o unir-se a altres nacions. Galícia/Portugal, País Basc/Navarra, País Valencià/Balears/Catalunya, Andalusia, Castella. Impulsant i defensat el coneixement de les diferents llengües que formessin part d'aquesta federació, així com la defensa i enriquiment de la cultura particular de cada zona, fent-la extensiva i coneixedora a tots el ciutadans. República creada, a partir de la màxima expressió de llibertat, tan individual com a col.lectiva. Confederació, on la paraula política, fos sinònim de moral i ètica per a tots els ciutadans. Però molt especialment per a les classes governants.
Formada a partir de que cada poble i nació disposés dels seus recursos naturals i per suposat econòmics. A partir de la qual i al disposar d'aquests recursos, serien les pròpies nacions i pobles més rics solidaris amb la resta de regions, pobles, i nacions, més pobres.
Solidaritat entesa, no com un dret a subvenció, sinó a rebre-la com impuls per a la creació de nous estímuls i noves estructures econòmiques per tal de que a partir d'aquestes s'obtinguessin els graus més grans de llibertat política tant a nivell particular com a nivell col.lectiu..
Sens dubte, hauria estat una bona solució per tots els mals que d'una manera o altre s'han arrossegat al llarg del temps per tots el pobles i nacions que formen part de l'estat espanyol en l'actualitat. Aquest hauria estat, resumint-lo en quatre ratlles, el meu desig i anhel i ideal polític d'un temps enllà. Per descomptat la descripció feta d'aquesta federació, no té res a veure amb el que avui alguns anomenen terceres vies o reforma federal de la constitució.
Amb el pas del temps i fetes les oportunes reflexions m'he adonat que aquest estat no ha sigut mai possible. Ha estat i és un estat utòpic.
Aquesta forma d'estat mai no ha estat present en l'ideari col.lectiu espanyol, ni en el ciutadà de peu, ni el moviment funcionarial, eclesiàstic, militar, etc., i per últim tampoc s'ha fet present en els llocs on hauria estat possible la vertebració i configuració d'aquesta forma d'organització de l'estat, els diferents governs democràtics que s'han anat succeint al pas del temps. Ni a la dreta, però tampoc a l'esquerra espanyola hi hagut mai cap reflexió al voltant del que breument us he exposat.
Potser trobaríem en algun intel.lectual espanyol de finals del segle XIX qui més s'aproparia a la reflexió i estudi d'aquest model.
Per tant, després d'estudiar-ho detingudament, de reflexionar-hi, de mirar-ho del dret i del revés d'observar-ho de dalt a baix i donar-li totes les voltes possibles, he arribat a una conclusió. Descarto, en l'imaginari col.lectiu, i en el meu en particular l'obtenció d'aquest model d'estat per utòpic i em decanto per la consecució i obtenció de la lluna, doncs sens dubte és molt més fàcil aconseguir-la.
Gairebé, si m'ho permeteu, us diré que no sóc un nouvingut en res i per tant no em ve de nou tota la tensió acumulada que sura en aquests moments en la societat catalana.
Dit això, tampoc descobreixo res si us dic que uns cops he estat més actiu, més bel.ligerant, més atent, més participatiu, i per suposat més interessat, en totes aquestes qüestions que afecten a diferents aspectes de la meva vida. Aspectes com la cultura, l'associacionisme, la política, l'esport, l'he fet formar part de mi. Altres cops, m'ha succeït el contrari, i per tant he estat més apagat en tot.
És condició humana que al llarg del teu temps viscut, tinguis moments de molta eufòria, d'alta moral i d'una estabilitat molt elevada, a vegades també m'ha succeït a la inversa i per tant et costa treure el cap de l'ensopiment general en el que et veus instal.lat.
No fa gaire dies, i xerrant amb alguna de les persones que en aquests moments està vivint en la primera de les fases descrita, em confessava que ell, de tant en tant, també patia la crisi d'identitat individual i col.lectiva, i patia, per dir-ho clar i ras la crisi de sofà.
Ara, us confesso, que jo estic vivint més en la primera fase que us he descrit, i per tant, si m'ho permeteu, us diré que estic més atent i per sobre de tot més reflexiu (reflexionant) pel moment que viu la societat catalana en general i particularment segueixo, en especial atenció i entusiasme el procés nacional en el que estem immersos.
Fetes aquestes observacions, i un cop destriat els condicionants, m'agradaria posar cullerada, exposar-vos i explicar-vos quin hauria estat el meu model d'Estat, per tal de fer avinents els raonaments del per què de la meva conclusió final.
M'agradaria ho entoméssiu i ho prenguéssiu simplement com un exercici literari fet des de la més estricta i gran llibertat personal, i per suposat entenc que aquest m'ajuda a posar ordre els meus dubtes raonables sobre la qüestió nacional. No resultarà fàcil, però......
Crec fermament que la millor organització política d'un estat és la República. No detallaré, ni especificaré, els possibles models que hi ha, doncs si us sembla bé aquests serà motiu d'altres escrits i col.laboracions. Deixant-ho per un altre oportunitat.
Per tant com a defensor del model republicà, m'he mirat i he participat en la política i en la societat des d'una òptica humanista.
Aprofitant-me d'aquesta visió us detallaré quin hauria estat el meu model d'Estat.
Per suposat que la consecució d'aquest hauria de ser fet i vertebrat des del més gran respecte a la llibertat de les, regions i nacions que en volguessin formar part i que en l'actualitat formen part de la península Ibèrica. Aquesta República, hauria de garantir el més estricte i respecte mutu entre les parts. Pensada i feta, des del dret inalienable a l'autodeterminació de tots els pobles que en formessin part,
Garantir la possibilitat de que certes regions volguessin federar-se i/o unir-se a altres nacions. Galícia/Portugal, País Basc/Navarra, País Valencià/Balears/Catalunya, Andalusia, Castella. Impulsant i defensat el coneixement de les diferents llengües que formessin part d'aquesta federació, així com la defensa i enriquiment de la cultura particular de cada zona, fent-la extensiva i coneixedora a tots el ciutadans. República creada, a partir de la màxima expressió de llibertat, tan individual com a col.lectiva. Confederació, on la paraula política, fos sinònim de moral i ètica per a tots els ciutadans. Però molt especialment per a les classes governants.
Formada a partir de que cada poble i nació disposés dels seus recursos naturals i per suposat econòmics. A partir de la qual i al disposar d'aquests recursos, serien les pròpies nacions i pobles més rics solidaris amb la resta de regions, pobles, i nacions, més pobres.
Solidaritat entesa, no com un dret a subvenció, sinó a rebre-la com impuls per a la creació de nous estímuls i noves estructures econòmiques per tal de que a partir d'aquestes s'obtinguessin els graus més grans de llibertat política tant a nivell particular com a nivell col.lectiu..
Sens dubte, hauria estat una bona solució per tots els mals que d'una manera o altre s'han arrossegat al llarg del temps per tots el pobles i nacions que formen part de l'estat espanyol en l'actualitat. Aquest hauria estat, resumint-lo en quatre ratlles, el meu desig i anhel i ideal polític d'un temps enllà. Per descomptat la descripció feta d'aquesta federació, no té res a veure amb el que avui alguns anomenen terceres vies o reforma federal de la constitució.
Amb el pas del temps i fetes les oportunes reflexions m'he adonat que aquest estat no ha sigut mai possible. Ha estat i és un estat utòpic.
Aquesta forma d'estat mai no ha estat present en l'ideari col.lectiu espanyol, ni en el ciutadà de peu, ni el moviment funcionarial, eclesiàstic, militar, etc., i per últim tampoc s'ha fet present en els llocs on hauria estat possible la vertebració i configuració d'aquesta forma d'organització de l'estat, els diferents governs democràtics que s'han anat succeint al pas del temps. Ni a la dreta, però tampoc a l'esquerra espanyola hi hagut mai cap reflexió al voltant del que breument us he exposat.
Potser trobaríem en algun intel.lectual espanyol de finals del segle XIX qui més s'aproparia a la reflexió i estudi d'aquest model.
Per tant, després d'estudiar-ho detingudament, de reflexionar-hi, de mirar-ho del dret i del revés d'observar-ho de dalt a baix i donar-li totes les voltes possibles, he arribat a una conclusió. Descarto, en l'imaginari col.lectiu, i en el meu en particular l'obtenció d'aquest model d'estat per utòpic i em decanto per la consecució i obtenció de la lluna, doncs sens dubte és molt més fàcil aconseguir-la.