La sandàlia i el gàngster
El diccionari de lIEC defineix gàngster amb dues entrades:
1. Membre duna banda organitzada de malfactors.
2. Persona sense escrúpols, disposada a tot per tal daconseguir els seus fins.
Dins el context duna comissió del Parlament per treure lentrellat dunes actuacions denginyeria financera que han arruïnat milers de petits inversors catalans, la paraula gàngster adjuntada a la sandàlia del parlamentari de les CUP David Fernàndez ha esdevingut tot un escarafall mediàtic a Catalunya i Espanya.
En la comissió es trobava línclit Rodrigo Rato, expresident de Bankia (Caja Madrid, Bancaja...), paradigma de les martingales financeres de la festa del totxo, rescatada amb 23.000 milions deuros de diner públic. El senyor Rato havia impulsat lentrada de Bankia en borsa un 18 de juliol de 2011, amb un preu de sortida de 3,75 euros; el 24 de març de 2013 venia la patacada final amb una cotització simbòlica d1 cèntim deuro per acció; és allò del negoci de Roberto el de las cabras. La pèssima gestió de qui fóra la mà dreta dAznar curiosament no va repercutir en el seus emoluments anuals de 2.436.000 euros.
Després d11 minuts de preguntes directes amb displicència i evasives del senyor Rato, exsecretari general de lFMI (tal com ho llegeixen: del Fons Monetari Internacional!), el diputat Fernàndez li va mostrar una sandàlia i li va etzibar: Sap què és això? Sap què en fan a lIraq, daixò, com a símbol dhumiliació i menyspreu al poder del poder? Ho dic perquè va deixar un paisatge devastat amb un govern en la guerra de lIraq. I des dalgunes altres esferes ha participat en una guerra econòmica contra els pobres generant paisatges devastats a lEstat espanyol.
El representat de les CUP també li deia: I la pregunta és: vostè té por?. Rato li responia: De qui, de vostè?
El comiat de Fernàndez era el següent: No, de perdre-ho tot un dia, com ha passat a milions de famílies. De la gent, que un dia la gent se natipi. Vostè té por? Ens veurem a linfern. El seu infern és la nostra esperança, és el carrer. Fins aviat, gàngster. Fora la màfia!.
Pel que sembla, un servidor de vostès no va veure la mateixa compareixença que els amics de la Caverna de Madrid, el senyor Duran i Lleida o la imprescindible Rahola del Grup Godó. Entenc que 10 minuts de Canal Parlament són manta avorridots i que val més tirar pel dret, fer de la sandàlia categoria i treure el Sant Cristo Gros.
Els bons amics dEl cascabel, programa de 13 TV, semblaven destil·lar més verí que la serp homònima. El presentador, amb un capteniment molt equànime, presentava el diputat com un personatge zafio, grosero,despreciable. Els mariachis de la tertúlia, tots de la mateixa corda, a cantar Las mañanitas del Rey David sense cap vergonya: parece que no se duchaba todos los dias [...] le amenazó en todo momento de tirarle una sandalia [...] guarro [...] son directamente proetarras [...] verdadero sucio. Per si no restava ben clara la prístina objectivitat del mitjà, la pantalla tenia sobreimpresa una entradeta digna de figurar en les escoles de periodisme: Coacciones y tentativa de agresión de David Fernàndez a Rato. Lescassa caritat cristiana mostrada envers Fernàndez no semblava gaire adient amb lobjectiu lloable de 13 TV: treballar per la difusió dels ideals evangèlics amb una televisió que sencillamente entretetenga sin crispación.
Carlos Herrera a Onda Cero pontificava assegurant que el matonismo político hoy se ha instalado en ese parlamento.
Sorpresivament, es veu que lesperit de la Brunete mediàtica també esperonava El País, blasó de la progressia políticament correcta. Un editorial sobre el cas que el podria signar linimitable Marhuenda de La Razón: Hay una conducta peor que intentar deslegitimar al rival: deslegitimarse a uno mismo y a la institución en que uno se incardina o representa. Sucede esto cuando se utilizan los insultos, las amenazas y las gesticulaciones tabernarias en vez de los argumentos, las preguntas o las conclusiones, por más contundentes o radicales que puedan ser estos últimos. Es exactamente eso lo que ha sucedido en el Parlament de Catalunya, en la comisión de investigación sobre la crisis de las cajas de ahorros, a cuenta de la comparecencia del expresidente de Bankia Rodrigo Rato.
No es pensi el senyor Fernàndez poder gaudir de més aquiescència entre els opinadors de casa. La Pilar Rahola, per a alguns lautèntica Grossa de Catalunya, sentencia en un article titulat Fatxenderia: Fins quan el Parlament li riurà les gràcies i no li demanarà mesura? Perquè, perdonin, però sembla que li tinguin por... després de demanar amb to inquisidor als pèrfids banquers que el mirin a la cara o es mirin al mirall, i brandant sabates de ressò iraquià, assegura que els trobarà a linfern, és evident que és el rei del mambo. I, entre el seu vessant simpàtic i el superrevolucionari, qui gosava bufar-li?.
La Vanguardia, model de coherència i de no vendres mai, també hi dedica un diamantí editorial, en què adverteix que això no és el Chicago dels anys trenta i qualifica el capteniment del diputat despectacle indigne de la institució: el Parlament no sha de confondre amb un tribunal de linxament.
Dins lestol de veus sensates, cal esmentar limprescindible líder dUnió, el senyor Duran i Lleida amb unes declaracions dignes dun democratacristià de pedra picada com ell: Yo no me quedaría con el zapato, me quedaría con el tono que he visto en televisión y es un tono a mi juicio impresentable e inaceptable. Una falta de respeto a la persona y falta de respeto al Estado de Derecho.
Lamento contradir tota aquesta cantarella de corifeus; després de repassar Canal Parlament* en cap moment vaig veure amenaces, coaccions o res tavernari. Al marge de la teatralitat del gest, allò que va dir David Fernàndez ho pensen milions de ciutadans honestos daquest país, malgrat el servilisme o el pensament únic duna colla de mitjans més preocupats per les bones formes parlamentàries que no pas per les víctimes dels tripijocs de Bankia i tota la trepa de lladregots de coll blanc que no han tornat ni tornaran un ral.
Michael Hewson, analista director de mercat de CMC UK, amb cap parentesc estètic o ideològic amb el diputat de les CUP, encara va més enllà: Los inversores españoles fueron animados a invertir en un banco podrido como era Bankia y sin embargo, ¿dónde está ahora Rato? Rato debería estar en la cárcel.
Ara per ara Rodrigo Rato només està imputat per lAudiència Nacional; tanmateix fa poc lha fitxat el senyor Emilio Botín en qualitat de membre del Consell Internacional del Grup Santander; es parla duna retribució de 200.000 euros anuals per assistir a un parell de reunions. Ho podrà compaginar amb la feina que ja tenia a Telefónica des de gener: membre dels consells assessors de la companyia a Amèrica Llatina i Europa, amb un sou també força similar de poc més de 200.000 euros en concepte de dietes.
Titllar el senyor Rodrigo Rato de gàngster no és res forassenyat ni fruit de lescalfament verbal dun radical; simplement és fer un bon ús del Diccionari de la llengua catalana de lInstitut dEstudis Catalans.
* El lector interessat pot veure els 11 minuts a www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6830287&p_cp2=6832364&p_cp3=6832245
1. Membre duna banda organitzada de malfactors.
2. Persona sense escrúpols, disposada a tot per tal daconseguir els seus fins.
Dins el context duna comissió del Parlament per treure lentrellat dunes actuacions denginyeria financera que han arruïnat milers de petits inversors catalans, la paraula gàngster adjuntada a la sandàlia del parlamentari de les CUP David Fernàndez ha esdevingut tot un escarafall mediàtic a Catalunya i Espanya.
En la comissió es trobava línclit Rodrigo Rato, expresident de Bankia (Caja Madrid, Bancaja...), paradigma de les martingales financeres de la festa del totxo, rescatada amb 23.000 milions deuros de diner públic. El senyor Rato havia impulsat lentrada de Bankia en borsa un 18 de juliol de 2011, amb un preu de sortida de 3,75 euros; el 24 de març de 2013 venia la patacada final amb una cotització simbòlica d1 cèntim deuro per acció; és allò del negoci de Roberto el de las cabras. La pèssima gestió de qui fóra la mà dreta dAznar curiosament no va repercutir en el seus emoluments anuals de 2.436.000 euros.
Després d11 minuts de preguntes directes amb displicència i evasives del senyor Rato, exsecretari general de lFMI (tal com ho llegeixen: del Fons Monetari Internacional!), el diputat Fernàndez li va mostrar una sandàlia i li va etzibar: Sap què és això? Sap què en fan a lIraq, daixò, com a símbol dhumiliació i menyspreu al poder del poder? Ho dic perquè va deixar un paisatge devastat amb un govern en la guerra de lIraq. I des dalgunes altres esferes ha participat en una guerra econòmica contra els pobres generant paisatges devastats a lEstat espanyol.
El representat de les CUP també li deia: I la pregunta és: vostè té por?. Rato li responia: De qui, de vostè?
El comiat de Fernàndez era el següent: No, de perdre-ho tot un dia, com ha passat a milions de famílies. De la gent, que un dia la gent se natipi. Vostè té por? Ens veurem a linfern. El seu infern és la nostra esperança, és el carrer. Fins aviat, gàngster. Fora la màfia!.
Pel que sembla, un servidor de vostès no va veure la mateixa compareixença que els amics de la Caverna de Madrid, el senyor Duran i Lleida o la imprescindible Rahola del Grup Godó. Entenc que 10 minuts de Canal Parlament són manta avorridots i que val més tirar pel dret, fer de la sandàlia categoria i treure el Sant Cristo Gros.
Els bons amics dEl cascabel, programa de 13 TV, semblaven destil·lar més verí que la serp homònima. El presentador, amb un capteniment molt equànime, presentava el diputat com un personatge zafio, grosero,despreciable. Els mariachis de la tertúlia, tots de la mateixa corda, a cantar Las mañanitas del Rey David sense cap vergonya: parece que no se duchaba todos los dias [...] le amenazó en todo momento de tirarle una sandalia [...] guarro [...] son directamente proetarras [...] verdadero sucio. Per si no restava ben clara la prístina objectivitat del mitjà, la pantalla tenia sobreimpresa una entradeta digna de figurar en les escoles de periodisme: Coacciones y tentativa de agresión de David Fernàndez a Rato. Lescassa caritat cristiana mostrada envers Fernàndez no semblava gaire adient amb lobjectiu lloable de 13 TV: treballar per la difusió dels ideals evangèlics amb una televisió que sencillamente entretetenga sin crispación.
Carlos Herrera a Onda Cero pontificava assegurant que el matonismo político hoy se ha instalado en ese parlamento.
Sorpresivament, es veu que lesperit de la Brunete mediàtica també esperonava El País, blasó de la progressia políticament correcta. Un editorial sobre el cas que el podria signar linimitable Marhuenda de La Razón: Hay una conducta peor que intentar deslegitimar al rival: deslegitimarse a uno mismo y a la institución en que uno se incardina o representa. Sucede esto cuando se utilizan los insultos, las amenazas y las gesticulaciones tabernarias en vez de los argumentos, las preguntas o las conclusiones, por más contundentes o radicales que puedan ser estos últimos. Es exactamente eso lo que ha sucedido en el Parlament de Catalunya, en la comisión de investigación sobre la crisis de las cajas de ahorros, a cuenta de la comparecencia del expresidente de Bankia Rodrigo Rato.
No es pensi el senyor Fernàndez poder gaudir de més aquiescència entre els opinadors de casa. La Pilar Rahola, per a alguns lautèntica Grossa de Catalunya, sentencia en un article titulat Fatxenderia: Fins quan el Parlament li riurà les gràcies i no li demanarà mesura? Perquè, perdonin, però sembla que li tinguin por... després de demanar amb to inquisidor als pèrfids banquers que el mirin a la cara o es mirin al mirall, i brandant sabates de ressò iraquià, assegura que els trobarà a linfern, és evident que és el rei del mambo. I, entre el seu vessant simpàtic i el superrevolucionari, qui gosava bufar-li?.
La Vanguardia, model de coherència i de no vendres mai, també hi dedica un diamantí editorial, en què adverteix que això no és el Chicago dels anys trenta i qualifica el capteniment del diputat despectacle indigne de la institució: el Parlament no sha de confondre amb un tribunal de linxament.
Dins lestol de veus sensates, cal esmentar limprescindible líder dUnió, el senyor Duran i Lleida amb unes declaracions dignes dun democratacristià de pedra picada com ell: Yo no me quedaría con el zapato, me quedaría con el tono que he visto en televisión y es un tono a mi juicio impresentable e inaceptable. Una falta de respeto a la persona y falta de respeto al Estado de Derecho.
Lamento contradir tota aquesta cantarella de corifeus; després de repassar Canal Parlament* en cap moment vaig veure amenaces, coaccions o res tavernari. Al marge de la teatralitat del gest, allò que va dir David Fernàndez ho pensen milions de ciutadans honestos daquest país, malgrat el servilisme o el pensament únic duna colla de mitjans més preocupats per les bones formes parlamentàries que no pas per les víctimes dels tripijocs de Bankia i tota la trepa de lladregots de coll blanc que no han tornat ni tornaran un ral.
Michael Hewson, analista director de mercat de CMC UK, amb cap parentesc estètic o ideològic amb el diputat de les CUP, encara va més enllà: Los inversores españoles fueron animados a invertir en un banco podrido como era Bankia y sin embargo, ¿dónde está ahora Rato? Rato debería estar en la cárcel.
Ara per ara Rodrigo Rato només està imputat per lAudiència Nacional; tanmateix fa poc lha fitxat el senyor Emilio Botín en qualitat de membre del Consell Internacional del Grup Santander; es parla duna retribució de 200.000 euros anuals per assistir a un parell de reunions. Ho podrà compaginar amb la feina que ja tenia a Telefónica des de gener: membre dels consells assessors de la companyia a Amèrica Llatina i Europa, amb un sou també força similar de poc més de 200.000 euros en concepte de dietes.
Titllar el senyor Rodrigo Rato de gàngster no és res forassenyat ni fruit de lescalfament verbal dun radical; simplement és fer un bon ús del Diccionari de la llengua catalana de lInstitut dEstudis Catalans.
* El lector interessat pot veure els 11 minuts a www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6830287&p_cp2=6832364&p_cp3=6832245