Tornem a estar denhorabona
Ara que ens fan creure la necessària rendibilitat econòmica de lacció pública, veure la publicació de llibres dedicats a lestudi de Cambrils sempre és una molt bona notícia. Si lany passat vam veure la publicació de limportantíssim estudi de Pere Navarro sobre la parla de Cambrils, fa pocs mesos vèiem la publicació de Manel Tarés sobre el segle xviii, el llibre La introducció del règim borbònic a la vila de Cambrils. Loportunitat no podia ser millor, com a país ens trobem en un moment en què ens plantegem decidir sobre les imposicions de la instauració del Decret de Nova Planta. A punt del 300 aniversari de la victòria militar que per dret de conquesta va suposar la pèrdua de les institucions catalanes i que va instaurar el concepte destat centralista modern. Lexhaustiu estudi de Manel Tarés ha estat publicat per la Diputació de Tarragona dins de la col·lecció Ramon Berenguer IV, amb el suport del Centre dHistòria Contemporània de Catalunya i el Departament de Vicepresidència de la Generalitat. Crec rellevant esmentar tots aquests aspectes: durant anys lAjuntament de Cambrils massa sovint ha realitzat publicacions de qualitat qüestionable i oblidant totalment el potencial de creadors cambrilencs.
El llibre de Manel Tarés ens relata com Cambrils va viure la Guerra de Successió, en la qual hi ha lepisodi casual de la visita de lArxiduc Carles al municipi. Tarés detalla els procés dinstauració del sistema borbònic a les institucions municipals, per part dun règim que tractava Catalunya com a territori ocupat, hostil i on shavia dactuar amb esperit de revenja. Mentre unes famílies van optar per refusar els càrrecs, altres van actuar com a autèntics botiflers i van col·laborar amb les noves autoritats. Tarés descriu com les nissagues de terratinents, com els Peirí, Gimbernat, Verniol o Sangenís, van monopolitzar un poder municipal que responia a un sistema de venda de càrrecs de forma normalitzada a la primeres dècades de segle xviii. El llibre detalla com, igual que a la resta de Catalunya, la compra de càrrecs vitalicis al consistori va comportar que un grup de propietaris impulsés processos de rescat de càrrecs municipals i que es creessin dos bàndols polítics. Els paral·lelismes amb lenfrontament polític entre liberals i conservadors del segle xix i per què no dir-ho!− amb els repetits casos de corrupció política actuals resulten evidents. Manel Tarés destina apartats a descriure de forma molt interessant la relació de les institucions municipals amb lEsglésia, amb els municipis veïns, així com episodis de la difícil realitat social del municipi. Un segle de creixement urbanístic en el qual el municipi va veure la consolidació del barri de la Platja, un fet encara poc estudiat. Lestudi aporta informació molt interessant sobre personatges com el canonge Foix (per exemple, el seu paper a la Guerra de Successió), el polifacètic Joan Borràs, així com altres casos de la vida cultural del poble. El llibre acaba amb les reformes impulsades per la monarquia de Carles III i un completíssim annex que ve a complementar lús de nombrosos gràfics i estadístiques al llarg del llibre.
En definitiva, com a cambrilencs hem de ser conscients que el llibre és tot un luxe per a lestudi del nostre passat, una peça més en aquesta construcció de la nostra identitat col·lectiva.
El llibre de Manel Tarés ens relata com Cambrils va viure la Guerra de Successió, en la qual hi ha lepisodi casual de la visita de lArxiduc Carles al municipi. Tarés detalla els procés dinstauració del sistema borbònic a les institucions municipals, per part dun règim que tractava Catalunya com a territori ocupat, hostil i on shavia dactuar amb esperit de revenja. Mentre unes famílies van optar per refusar els càrrecs, altres van actuar com a autèntics botiflers i van col·laborar amb les noves autoritats. Tarés descriu com les nissagues de terratinents, com els Peirí, Gimbernat, Verniol o Sangenís, van monopolitzar un poder municipal que responia a un sistema de venda de càrrecs de forma normalitzada a la primeres dècades de segle xviii. El llibre detalla com, igual que a la resta de Catalunya, la compra de càrrecs vitalicis al consistori va comportar que un grup de propietaris impulsés processos de rescat de càrrecs municipals i que es creessin dos bàndols polítics. Els paral·lelismes amb lenfrontament polític entre liberals i conservadors del segle xix i per què no dir-ho!− amb els repetits casos de corrupció política actuals resulten evidents. Manel Tarés destina apartats a descriure de forma molt interessant la relació de les institucions municipals amb lEsglésia, amb els municipis veïns, així com episodis de la difícil realitat social del municipi. Un segle de creixement urbanístic en el qual el municipi va veure la consolidació del barri de la Platja, un fet encara poc estudiat. Lestudi aporta informació molt interessant sobre personatges com el canonge Foix (per exemple, el seu paper a la Guerra de Successió), el polifacètic Joan Borràs, així com altres casos de la vida cultural del poble. El llibre acaba amb les reformes impulsades per la monarquia de Carles III i un completíssim annex que ve a complementar lús de nombrosos gràfics i estadístiques al llarg del llibre.
En definitiva, com a cambrilencs hem de ser conscients que el llibre és tot un luxe per a lestudi del nostre passat, una peça més en aquesta construcció de la nostra identitat col·lectiva.