500 números de constància
En una societat com la cambrilenca acostumada a continus canvis i sotragades, lexistència dun mitjà com Revista Cambrils, que de per si ja és un fenomen excepcional, fa que encara tingui un mèrit major. Precisament la Revista ha estat un testimoni ben viu dels canvis que ha viscut la societat cambrilenca a les darreres dècades, en especial a partir de linici de la tercera etapa. El 1971 feia pocs anys que el municipi vivia una transformació sense precedents i aleshores encara dimprevisibles conseqüències. El fet migratori, la transformació urbanística, la tercerització de leconomia local, limpacte del turisme en el canvi de mentalitats... Fenòmens viscuts en aquells anys que crec que encara no hem acabat de pair adequadament. Les pàgines de la Revista daquells anys esdevenen una font inesgotable per realitzar tota mena de recerques sobre temes socials complexos com aquests.
Avui dia tenim la satisfacció de formar part daquest projecte amb el mateix esperit daquells cambrilencs daleshores, que de forma voluntària es dedicaven a escriure sobre el seu municipi. Gent de Cambrils que escriu sobre Cambrils, cosa que obliga a un grau de rigor i responsabilitat sovint major que la demanada des duna redacció llunyana que redacta notícies basant-se en comunicats i recerques a Google. La Revista sempre ha estat una veu alternativa a les fonts dinformació municipals i als grans mitjans, i això no és fàcil i a vegades tampoc és gens agraït. En un municipi on a la casa gran hi ha continus canvis de color polític, mantenir-se independents resulta una necessitat que comporta prescindir de certes comoditats. En moments difícils per a la premsa escrita com lactual, altres mitjans locals de la zona shan mantingut perquè van néixer sota el paraigües duna formació política i shan assegurat una font dingressos a base de lentramat de contactes i subvencions dels quals pot resultar daixò. No ha estat la postura de Revista Cambrils, que com si fos un poblat de gals resistents a locupació romana, hem sabut mantenir lequidistància amb el poder polític. Torno a fer èmfasi en el fet que això no resulta gens fàcil, sobretot en un país on la classe política ha assumit que ha de tenir els seus mitjans propis dintoxicació de la informació. Els mitjans locals com el nostre són una de les essències del periodisme de recerca que es fa les notícies ell mateix perquè simplement és lúnica manera de treure notícies. El funcionament com a associació cultural fa que sigui un autèntic resistent als grans grups que han absorbit o han fet plegar nombroses publicacions dàmbit local i comarcal.
Els canvis són inherents a la societat cambrilenca de la segona meitat del segle xx fins avui en dia. Sembla que una de les coses que es mantenen com a testimoni dun cambrilenquisme amb arrels sigui la Revista Cambrils. Espai comunicatiu que ha sabut perdurar i transformar-se en un mitjà actual com el que és, perquè hi ha perdurat la constància de molts cambrilencs. La llista de col·laboradors, redactors i persones que simplement han aportat el seu gra darena a tantes pàgines escrites és pràcticament impossible de confeccionar. La perseverança de generacions de cambrilencs que shan mantingut fidels llegint les pàgines daquesta revista és la millor satisfacció que podem tenir. Enhorabona per aquest 500. És un èxit de tots.
Avui dia tenim la satisfacció de formar part daquest projecte amb el mateix esperit daquells cambrilencs daleshores, que de forma voluntària es dedicaven a escriure sobre el seu municipi. Gent de Cambrils que escriu sobre Cambrils, cosa que obliga a un grau de rigor i responsabilitat sovint major que la demanada des duna redacció llunyana que redacta notícies basant-se en comunicats i recerques a Google. La Revista sempre ha estat una veu alternativa a les fonts dinformació municipals i als grans mitjans, i això no és fàcil i a vegades tampoc és gens agraït. En un municipi on a la casa gran hi ha continus canvis de color polític, mantenir-se independents resulta una necessitat que comporta prescindir de certes comoditats. En moments difícils per a la premsa escrita com lactual, altres mitjans locals de la zona shan mantingut perquè van néixer sota el paraigües duna formació política i shan assegurat una font dingressos a base de lentramat de contactes i subvencions dels quals pot resultar daixò. No ha estat la postura de Revista Cambrils, que com si fos un poblat de gals resistents a locupació romana, hem sabut mantenir lequidistància amb el poder polític. Torno a fer èmfasi en el fet que això no resulta gens fàcil, sobretot en un país on la classe política ha assumit que ha de tenir els seus mitjans propis dintoxicació de la informació. Els mitjans locals com el nostre són una de les essències del periodisme de recerca que es fa les notícies ell mateix perquè simplement és lúnica manera de treure notícies. El funcionament com a associació cultural fa que sigui un autèntic resistent als grans grups que han absorbit o han fet plegar nombroses publicacions dàmbit local i comarcal.
Els canvis són inherents a la societat cambrilenca de la segona meitat del segle xx fins avui en dia. Sembla que una de les coses que es mantenen com a testimoni dun cambrilenquisme amb arrels sigui la Revista Cambrils. Espai comunicatiu que ha sabut perdurar i transformar-se en un mitjà actual com el que és, perquè hi ha perdurat la constància de molts cambrilencs. La llista de col·laboradors, redactors i persones que simplement han aportat el seu gra darena a tantes pàgines escrites és pràcticament impossible de confeccionar. La perseverança de generacions de cambrilencs que shan mantingut fidels llegint les pàgines daquesta revista és la millor satisfacció que podem tenir. Enhorabona per aquest 500. És un èxit de tots.