La desinformació alimentària. De què estan fetes les meves mandonguilles?
Diuen que ser ignorant et fa viure més feliç i de segur que tenen raó, sobretot pel que fa al menjar. I si no, que ho diguin a tota aquella gent que menjava el plat estrella de la gran empresa del moble mecano, 10 mandonguilles sueques amb salsa de fruits vermells i puré de patates per 2,95 euros. Gormands de món que planaven el pap a un preu de riure, sibarites als quals lInstitut Veterinari Estatal de la República Txeca els va aixafar la guitarra.
Aquests tafaners van fer saltar la veu dalarma als organismes de salut de la Unió Europea perquè havien trobat traces de carn de cavall en unes mandonguilles que se certificaven com a elaborades amb carn de vedella.
Aquestes anàlisis van provocar que lempresa sueca retirés tot el seu estoc de mandonguilles de totes les tendes dels diferents països que tenen a la UE. Això va ser el detonant que ha fet esclatar diversos fraus alimentaris, amb traces de cavall i daltres coses que no tocaven, involucrant empreses del ram alimentari i provocant un flux de retirada de productes com ara salsitxes, lasanyes o salses, entre altres, de prestatgeries de supermercats.
Com ja podem suposar el problema en si no és la carn dequí que pugui contenir els preparats, més aviat rau en el fet que per optimitzar despeses es redueixi la responsabilitat dels proveïdors, restaurants i empreses envers el consumidor. O sigui, que ens enganyin, que hi hagi un frau!
La polèmica en si mateixa no ha causat que la societat quedi esgarrifada, la gent de carrer prou feina té amb la pila de problemes del dia a dia que comporta viure amb aquesta crisi estructural. Tot i això, de segur que ha provocat un xic de desconfiança.
Som conscients que en el temps en què vivim i amb el baix poder adquisitiu, uns preus baixos atreuen i que qui necessita menjar no sho pensa dues vegades, primer és la supervivència. La indecència de les grans empreses és simplement no informar que les mandonguilles són de vedella, porc i poltre, per exemple. A partir daquí el consumidor que decideixi, que de segur que molts no li farien cap lleig.
Això val per a tots, mensumo que en aquest camp el cas de les mandonguilles només és la punta dun gran iceberg. Gourmets i gormands que ens trobem en aquestes pàgines, no hi ha cap problema en menjar de tot i qui no hagi menjat carn destruç, cangur, tauró o qualsevol altre excentricitat, que tiri la primera forquilla i ganivet, que per això som omnívors de mena. Potser només demanar com a part del ramat als de dalt que la desinformació no ens fa tan feliços com creuen.
Aquests tafaners van fer saltar la veu dalarma als organismes de salut de la Unió Europea perquè havien trobat traces de carn de cavall en unes mandonguilles que se certificaven com a elaborades amb carn de vedella.
Aquestes anàlisis van provocar que lempresa sueca retirés tot el seu estoc de mandonguilles de totes les tendes dels diferents països que tenen a la UE. Això va ser el detonant que ha fet esclatar diversos fraus alimentaris, amb traces de cavall i daltres coses que no tocaven, involucrant empreses del ram alimentari i provocant un flux de retirada de productes com ara salsitxes, lasanyes o salses, entre altres, de prestatgeries de supermercats.
Com ja podem suposar el problema en si no és la carn dequí que pugui contenir els preparats, més aviat rau en el fet que per optimitzar despeses es redueixi la responsabilitat dels proveïdors, restaurants i empreses envers el consumidor. O sigui, que ens enganyin, que hi hagi un frau!
La polèmica en si mateixa no ha causat que la societat quedi esgarrifada, la gent de carrer prou feina té amb la pila de problemes del dia a dia que comporta viure amb aquesta crisi estructural. Tot i això, de segur que ha provocat un xic de desconfiança.
Som conscients que en el temps en què vivim i amb el baix poder adquisitiu, uns preus baixos atreuen i que qui necessita menjar no sho pensa dues vegades, primer és la supervivència. La indecència de les grans empreses és simplement no informar que les mandonguilles són de vedella, porc i poltre, per exemple. A partir daquí el consumidor que decideixi, que de segur que molts no li farien cap lleig.
Això val per a tots, mensumo que en aquest camp el cas de les mandonguilles només és la punta dun gran iceberg. Gourmets i gormands que ens trobem en aquestes pàgines, no hi ha cap problema en menjar de tot i qui no hagi menjat carn destruç, cangur, tauró o qualsevol altre excentricitat, que tiri la primera forquilla i ganivet, que per això som omnívors de mena. Potser només demanar com a part del ramat als de dalt que la desinformació no ens fa tan feliços com creuen.