500? 500!
Aquest exemplar de la Revista Cambrils passarà a la història, així que espolsa bé les molles perquè no et quedin enganxades entre les pàgines. Com cada mes, hi ha una rutina, unes pautes de treball, que permeten arribar a treure una edició mensual. Però per arribar al número 500 vol dir que aquesta mecànica que gairebé surt desma, tots aquests passos, shan repetit abans 500 vegades. 500! Timagines pujar i baixar de la Mola 500 vegades seguides? O com et quedarien els morros després de menjar-te 500 galeres de cop?
500 és un número daquells que fa gràcia, que té zeros i cincs, que acabaven sent els anys escollits per celebrar efemèrides. Doncs ara imaginat que aquest 500 coincideix amb un altre número màgic, el 60. 60? 60! Perquè enguany també fem 60 anys. El primer exemplar de la Revista es va publicar el 1953, ja fa 60 anys, i des que es va iniciar la tercera època al 1971 ja hem fet 500 edicions. Com cada any hi ha una rutina, unes pautes de treball que permeten arribar a treure 12 edicions en un any, més lanuari, els suplements i daltres. Però per arribar a fer 60 anys vol dir que aquesta mecànica que gairebé surt desma, tots aquests passos, shan repetit abans durant 12 vegades a lany. 12 vegades a lany! Una vegada cada mes!
Al llarg daquestes 500 edicions hem celebrat molts aniversaris, sants, naixements i casaments, però també ens ha deixat per sempre massa gent. Parlar de números fa vertigen, perquè ens adonem que el temps no passa només per a la Revista o per als altres, sinó també per a tu i per a mi. Vaja, que quan prens consciència que tu vas viure el número 400 i els 50 anys, i que ho recordes perfectament, tagafa vertigen. Els que vivim en lunivers de la Revista tenim una línia temporal pròpia on labans i el després el marquen els fets viscuts en comunitat. Per exemple, això va ser abans de la construcció de o allò va passar després de lenderrocament de o aquest va començar a escriure coincidint amb. Aquestes fites no corresponen a cap sistema mètric internacional ni a cap mètode estàndard darxivística, però són infal·libles a lhora dendinsar-se a larxiu per recuperar articles i fotos. La memòria històrica, el testimoni viu viscut en primera persona, constitueix un capital humà intangible de valor incalculable. És el nostre actiu més valuós.
Omplir cada mes, durant 500 edicions, durant 60 anys, totes les pàgines de la Revista és una quimera. Per fer un sol número de la Revista es necessita un equip humà ingent: fotògrafs, redactors, correctors, publicistes, maquetadors, col·laboradors, repartidores, subscriptors, llibreters... i també senyora de la neteja i cobrador del frac! Tota aquesta colla no tindríem res a fer si cada mes no passessin coses, si no es produïssin notícies, si gent com tu no ens avisés quan veu alguna cosa pel carrer, quan celebreu un acte o quan el fill de la veïna ha guanyat un premi. Ningú dubta que la Revista la fem entre tots. Pot ser que només truquis per dir que al teu carrer surt fum dun pis. O que demà ben de matí, abans danar a treballar, portis un CD a la impremta perquè comencin a imprimir. Qui sap si remenant pels calaixos has trobat una foto antiga o si el cuquet descriure et tempta. La Revista també és escola de periodistes!
Sense tu, sense tots, un sol exemplar de la Revista no es podria fer. 500 edicions i 60 anys són un èxit teu, de tots. Celebra-ho, celebrem-ho. Moltes felicitats! A tu, a tots, a Cambrils.
500 és un número daquells que fa gràcia, que té zeros i cincs, que acabaven sent els anys escollits per celebrar efemèrides. Doncs ara imaginat que aquest 500 coincideix amb un altre número màgic, el 60. 60? 60! Perquè enguany també fem 60 anys. El primer exemplar de la Revista es va publicar el 1953, ja fa 60 anys, i des que es va iniciar la tercera època al 1971 ja hem fet 500 edicions. Com cada any hi ha una rutina, unes pautes de treball que permeten arribar a treure 12 edicions en un any, més lanuari, els suplements i daltres. Però per arribar a fer 60 anys vol dir que aquesta mecànica que gairebé surt desma, tots aquests passos, shan repetit abans durant 12 vegades a lany. 12 vegades a lany! Una vegada cada mes!
Al llarg daquestes 500 edicions hem celebrat molts aniversaris, sants, naixements i casaments, però també ens ha deixat per sempre massa gent. Parlar de números fa vertigen, perquè ens adonem que el temps no passa només per a la Revista o per als altres, sinó també per a tu i per a mi. Vaja, que quan prens consciència que tu vas viure el número 400 i els 50 anys, i que ho recordes perfectament, tagafa vertigen. Els que vivim en lunivers de la Revista tenim una línia temporal pròpia on labans i el després el marquen els fets viscuts en comunitat. Per exemple, això va ser abans de la construcció de o allò va passar després de lenderrocament de o aquest va començar a escriure coincidint amb. Aquestes fites no corresponen a cap sistema mètric internacional ni a cap mètode estàndard darxivística, però són infal·libles a lhora dendinsar-se a larxiu per recuperar articles i fotos. La memòria històrica, el testimoni viu viscut en primera persona, constitueix un capital humà intangible de valor incalculable. És el nostre actiu més valuós.
Omplir cada mes, durant 500 edicions, durant 60 anys, totes les pàgines de la Revista és una quimera. Per fer un sol número de la Revista es necessita un equip humà ingent: fotògrafs, redactors, correctors, publicistes, maquetadors, col·laboradors, repartidores, subscriptors, llibreters... i també senyora de la neteja i cobrador del frac! Tota aquesta colla no tindríem res a fer si cada mes no passessin coses, si no es produïssin notícies, si gent com tu no ens avisés quan veu alguna cosa pel carrer, quan celebreu un acte o quan el fill de la veïna ha guanyat un premi. Ningú dubta que la Revista la fem entre tots. Pot ser que només truquis per dir que al teu carrer surt fum dun pis. O que demà ben de matí, abans danar a treballar, portis un CD a la impremta perquè comencin a imprimir. Qui sap si remenant pels calaixos has trobat una foto antiga o si el cuquet descriure et tempta. La Revista també és escola de periodistes!
Sense tu, sense tots, un sol exemplar de la Revista no es podria fer. 500 edicions i 60 anys són un èxit teu, de tots. Celebra-ho, celebrem-ho. Moltes felicitats! A tu, a tots, a Cambrils.