Transparència
Aquests dies es preveu un increment dels casos de corrupció de forma localitzada en diferents ajuntaments del centre de Catalunya i sobretot a les comarques gironines. Al Pirineu cauran algunes volves en forma de sobres, que engruixiran les reserves dels bancs dAndorra. Però atenció al cap de setmana, perquè es prepara una mestralada a les comarques tarragonines que obligarà a activar el pla demergència Xoriçoscat. Es recomana als polítics daquesta zona que shan aprofitat del seu càrrec que extremin les precaucions i no viatgin si no és per escapar del país. Aquesta podria ser perfectament la previsió de la secció de Corrupció del Telenotícies, un tema al qual malauradament ja ens hem acostumat. Sembla com si visquéssim una prova de resistència de la soferta ciutadania, que mentre veu reduir contínuament el seu poder adquisitiu o ha perdut la feina, observa com el suposat tímid Luis Bárcenas saluda a la concurrència a lestil Sid Vicius. Cada setmana que passa sembla que assimilem una mica més la frase Que se vayan todos que va protagonitzar les mobilitzacions contra la terrible corrupció política a lArgentina el 2001. En el cas de Catalunya, resulta evident la intenció desestabilitzadora del procés sobiranista per part de la maquinària de lEstat. Però això no ha de fer por a ningú. Només a aquells que tinguin coses a amagar. Tant de bo puguem fer tall net.
La llei de finançament dels partits resulta una autèntica martingala que facilita lopacitat que ha dominat els números de les formacions polítiques. Això ha permès que visquem en un sistema polític en mans dels poders econòmics, que controlen aquesta cleptocràcia. La prescripció de només quatre i cinc anys per infraccions gravíssimes daquesta llei com la malversació, suborn o blanqueig de diner i la possibilitat legal de condonació de deutes bancaris, és una burla a la ciutadania. En aquesta aixecada de manta que estem vivint des de fa mesos, destaca el nombre de casos dajuntaments. No cal magnificar-los perquè sovint tenen una rellevància local, però sí que cal prendren nota per tal dexigir als nostres representants responsabilitat. I utilitzo el verb exigir perquè la ciutadania nestem farts i tips, i ja no demanem principis tan bàsics com tenir dirigents honestos. Els partits locals haurien de fer públics els seus comptes, que expliquessin quines són les seves fonts de finançament, quines assignacions reben del pressupost municipal, com paguen els seus locals o, si ja ho han fet, com lhan finançat. Ja fa anys dels primers representants daltres municipis que feien declaracions de béns abans dentrar al consistori i després al finalitzar. Els nostres representants també haurien de desmarcar-se públicament de tots els casos que estem vivint i deixar clar que no tenen cap vincle amb aquestes trames que enterboleixen el qualificatiu de servidors de la ciutadania. Vivim en una crisi econòmica, social, política i, sobretot, de confiança. Per això cal que com més aviat millor, els representants dels partits que tenim més a prop dissipin qualsevol dubte sobre la seva gestió. Ara més que mai els polítics han de donar lliçons de sensatesa, perquè sinó lonada que estem vivint sels emportarà per davant.
La llei de finançament dels partits resulta una autèntica martingala que facilita lopacitat que ha dominat els números de les formacions polítiques. Això ha permès que visquem en un sistema polític en mans dels poders econòmics, que controlen aquesta cleptocràcia. La prescripció de només quatre i cinc anys per infraccions gravíssimes daquesta llei com la malversació, suborn o blanqueig de diner i la possibilitat legal de condonació de deutes bancaris, és una burla a la ciutadania. En aquesta aixecada de manta que estem vivint des de fa mesos, destaca el nombre de casos dajuntaments. No cal magnificar-los perquè sovint tenen una rellevància local, però sí que cal prendren nota per tal dexigir als nostres representants responsabilitat. I utilitzo el verb exigir perquè la ciutadania nestem farts i tips, i ja no demanem principis tan bàsics com tenir dirigents honestos. Els partits locals haurien de fer públics els seus comptes, que expliquessin quines són les seves fonts de finançament, quines assignacions reben del pressupost municipal, com paguen els seus locals o, si ja ho han fet, com lhan finançat. Ja fa anys dels primers representants daltres municipis que feien declaracions de béns abans dentrar al consistori i després al finalitzar. Els nostres representants també haurien de desmarcar-se públicament de tots els casos que estem vivint i deixar clar que no tenen cap vincle amb aquestes trames que enterboleixen el qualificatiu de servidors de la ciutadania. Vivim en una crisi econòmica, social, política i, sobretot, de confiança. Per això cal que com més aviat millor, els representants dels partits que tenim més a prop dissipin qualsevol dubte sobre la seva gestió. Ara més que mai els polítics han de donar lliçons de sensatesa, perquè sinó lonada que estem vivint sels emportarà per davant.