Reinventors del fogons, bojos o savis?
Volia fer esment dun llibre molt interessant, Reinventores, escrit per Marta Fernández, periodista especialitzada en economia, medi ambient i gastronomia, i autora del portal Gastroeconomy, espai sobre gastronegocis i tendències per a foodies.
La periodista recull una sèrie dentrevistes i històries de diversos xefs que estan darrere dels fogons més coneguts o que despunten de tot el panorama del nostre país. Després de lanàlisi daquestes biografies, es marquen uns trets comuns en aquests gastropersonatges. Es demostra que la creativitat, la imaginació, la capacitat dinnovar i no tenir prejudicis mentals han donat fruit en un pas molt gran en la cuina de casa nostra i que ha marcat les tendències gastronòmiques de tot el món.
En el llibre també sesclareix que el binomi creativitat i innovació no està lligat a grans negocis a nivell empresarial. Aquest eixam de petites empreses dedicades al sector, els restaurants, estan comandats per caps de cuina que en moltes ocasions es resisteixen a assumir el rol de gestor i empresari, cosa que ha provocat moltes flors destiu.
Lèxit daquest colla de professionals un tant sonats ha estat seguir la seva intuïció, així com una sèrie de premisses a les qual la autora posa especial atenció en les conclusions del seu llibre. Com ara: si tenim una idea esbojarrada, no deixem que mori. Intentem posar-la en marxa, ja sigui per crear una nova empresa o per reinventar el nostre negoci. La singularitat és el motor més potent per destacar i diferenciar-se en qualsevol tipus de mercat, tal i com marca lABC del màrqueting empresarial.
La segona premissa està lligada més amb lemocional. Fernández comenta que la cuina té lencant de lartesanal i que això es converteix en una cosa atractiva per al client. El cuiner crea una relació quasi personal a través dels seus plats. Aquest apropament ajuda el xef a la interacció, a poder escoltar literalment el comensal, ja que aquest és qui de fet pot donar més informació i possiblement les claus de lèxit.
Reinventores ens ensenya que el més gran obstacle, el que ens talla les ales en el nostre negoci, és labsència didees, sobretot les originals i atípiques. La crisi fa augmentar lenginy per a aquell que es dóna permís per reinventar-se. Creem models econòmics de restaurants de qualitat, locals informals amb bon gènere i preus assequibles o les neotabernes (els nous bars de tapes). El client davui es mira molt la butxaca i per descomptat enrere queda el tot shi val. Ara es busca una cuina saborosa i acompanyada dun bon servei.
Parafrasejant Montesquieu, per obtindre èxit en el món, cal semblar un xic boig i ser un home savi. I rematat amb un clàssic: qui no arrisca, no pisca.
La periodista recull una sèrie dentrevistes i històries de diversos xefs que estan darrere dels fogons més coneguts o que despunten de tot el panorama del nostre país. Després de lanàlisi daquestes biografies, es marquen uns trets comuns en aquests gastropersonatges. Es demostra que la creativitat, la imaginació, la capacitat dinnovar i no tenir prejudicis mentals han donat fruit en un pas molt gran en la cuina de casa nostra i que ha marcat les tendències gastronòmiques de tot el món.
En el llibre també sesclareix que el binomi creativitat i innovació no està lligat a grans negocis a nivell empresarial. Aquest eixam de petites empreses dedicades al sector, els restaurants, estan comandats per caps de cuina que en moltes ocasions es resisteixen a assumir el rol de gestor i empresari, cosa que ha provocat moltes flors destiu.
Lèxit daquest colla de professionals un tant sonats ha estat seguir la seva intuïció, així com una sèrie de premisses a les qual la autora posa especial atenció en les conclusions del seu llibre. Com ara: si tenim una idea esbojarrada, no deixem que mori. Intentem posar-la en marxa, ja sigui per crear una nova empresa o per reinventar el nostre negoci. La singularitat és el motor més potent per destacar i diferenciar-se en qualsevol tipus de mercat, tal i com marca lABC del màrqueting empresarial.
La segona premissa està lligada més amb lemocional. Fernández comenta que la cuina té lencant de lartesanal i que això es converteix en una cosa atractiva per al client. El cuiner crea una relació quasi personal a través dels seus plats. Aquest apropament ajuda el xef a la interacció, a poder escoltar literalment el comensal, ja que aquest és qui de fet pot donar més informació i possiblement les claus de lèxit.
Reinventores ens ensenya que el més gran obstacle, el que ens talla les ales en el nostre negoci, és labsència didees, sobretot les originals i atípiques. La crisi fa augmentar lenginy per a aquell que es dóna permís per reinventar-se. Creem models econòmics de restaurants de qualitat, locals informals amb bon gènere i preus assequibles o les neotabernes (els nous bars de tapes). El client davui es mira molt la butxaca i per descomptat enrere queda el tot shi val. Ara es busca una cuina saborosa i acompanyada dun bon servei.
Parafrasejant Montesquieu, per obtindre èxit en el món, cal semblar un xic boig i ser un home savi. I rematat amb un clàssic: qui no arrisca, no pisca.