La croada espanyolista del ministre Wert
En una sessió de control del Congrés dels Diputats, el senyor ministre dEducació, Esports i Cultura, José Ignacio Wert, ha estat molt inspirat: Sí, nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes y que se sientan tan orgullosos de ser españoles como de ser catalanes. No cal dir que la seva col·laboració a El gato al agua és la millor prova del cotó per comprovar lequanimitat daquestes paraules.
Malauradament, des de la díscola Catalunya sha volgut menysprear la bona intenció del ministre. Les patums autonòmiques han tret, en un tres i no res, lescut de Guifré el Pilós i han protestat sorollosament acusant el pobre Wert de nostàlgic de la Formación del Espíritu Nacional. No han sabut apreciar lafany didàctic de lantic contertulià de la paradigmàtica Intereconomía, un estendard de rigor i objectivitat inqüestionable. Hom sap que del riu Sènia en amunt es distorsiona mediàticament tot allò que ve de Madrid, atiant la divisió, lenfrontament i lodi cap a tot allò que porti la Ñ. Sortosament, una intrèpida Alícia Sánchez Camacho, la Agustina de Aragón del PP, vetlla nit i dia per preservar la españolidad davant uns pèrfids separatistes que reconvertirien els García en Garriga, en un apocalíptic país independent. Durant la vigília de la gran festa de La Hispanidad, en un marc tan patriòtic com una caserna de la Guàrdia Civil, va defensar la política educativa del Partido Popular: educar y garantizar una escuela en libertad.
Res duna historieta provinciana i esbiaixada, només encaparrada en imaginaris greuges i atiant discòrdies amb la resta dEspanya. Ni l11 de setembre de lany 1714 va ser tan dolent per als catalans, ni Franco va perseguir la llengua de Verdaguer, ni mai hi ha hagut cap espoli fiscal. Tanmateix, lopinió pública sha deixat ensarronar per mitjans tendenciosos i poc professionals com TV3, RAC1, Ara, Catalunya Ràdio o 8TV. Potser caldria cridar a la senyora del ministre, Edurne Uriarte, tertuliana habitual de Los desayunos de TVE per posar unes gotes dimparcialitat i equilibri en lescenari mediàtic català.
Els mitjans catalans, contaminats de victimisme nacionalista identitari, no han entès que el senyor Wert vulgui alliçonar la mainada del Principat amb glorioses pàgines del passat comú i irrepetible de 3.000 anys de solera hispana, segons la prestigiosa historiadora Esperanza Aguirre. Viriato, Numancia, Sagunto, Recaredo, Don Pelayo, El Cid Campeador, Las Navas de Tolosa, Fernando III El Santo, Guzmán El Bueno, Isabel la Católica, El Descubrimiento, El Gran Capitán, Lepanto, El Conde Duque de Olivares, Felipe V, el Dos de Mayo, Los Últimos de Filipinas, La Legión i La Isla Perejil sortiran de lostracisme autonòmic excloent i recuperaran un lloc de privilegi en limaginari dels escolars del futur.
Aleshores podran sentir-se orgullosos de ser españoles; curiosament, el dia després de la victòria de La Roja contra Holanda, aquest també era limmens titular de La Gaceta, diari paradigmàtic de veracitat informativa.
Malgrat aquest exercici tan hidalgo dautoestima que promou el ministre, cal recordar-li què va dir Cánovas del Castillo, el tòtem ideològic del PP, polític, historiador i advocat, líder conservador de la Restauració Borbònica del segle xix. El genial inventor del pucherazo i de la simulació democràtica estava cuinant la Constitució de 1876; davant les dificultats sorgides per definir la nacionalitat espanyola en la futura Carta Magna, es va despatxar a gust: Son españoles los que no pueden ser otra cosa.
Il·lustració: Daniel Uzquiano
Malauradament, des de la díscola Catalunya sha volgut menysprear la bona intenció del ministre. Les patums autonòmiques han tret, en un tres i no res, lescut de Guifré el Pilós i han protestat sorollosament acusant el pobre Wert de nostàlgic de la Formación del Espíritu Nacional. No han sabut apreciar lafany didàctic de lantic contertulià de la paradigmàtica Intereconomía, un estendard de rigor i objectivitat inqüestionable. Hom sap que del riu Sènia en amunt es distorsiona mediàticament tot allò que ve de Madrid, atiant la divisió, lenfrontament i lodi cap a tot allò que porti la Ñ. Sortosament, una intrèpida Alícia Sánchez Camacho, la Agustina de Aragón del PP, vetlla nit i dia per preservar la españolidad davant uns pèrfids separatistes que reconvertirien els García en Garriga, en un apocalíptic país independent. Durant la vigília de la gran festa de La Hispanidad, en un marc tan patriòtic com una caserna de la Guàrdia Civil, va defensar la política educativa del Partido Popular: educar y garantizar una escuela en libertad.
Res duna historieta provinciana i esbiaixada, només encaparrada en imaginaris greuges i atiant discòrdies amb la resta dEspanya. Ni l11 de setembre de lany 1714 va ser tan dolent per als catalans, ni Franco va perseguir la llengua de Verdaguer, ni mai hi ha hagut cap espoli fiscal. Tanmateix, lopinió pública sha deixat ensarronar per mitjans tendenciosos i poc professionals com TV3, RAC1, Ara, Catalunya Ràdio o 8TV. Potser caldria cridar a la senyora del ministre, Edurne Uriarte, tertuliana habitual de Los desayunos de TVE per posar unes gotes dimparcialitat i equilibri en lescenari mediàtic català.
Els mitjans catalans, contaminats de victimisme nacionalista identitari, no han entès que el senyor Wert vulgui alliçonar la mainada del Principat amb glorioses pàgines del passat comú i irrepetible de 3.000 anys de solera hispana, segons la prestigiosa historiadora Esperanza Aguirre. Viriato, Numancia, Sagunto, Recaredo, Don Pelayo, El Cid Campeador, Las Navas de Tolosa, Fernando III El Santo, Guzmán El Bueno, Isabel la Católica, El Descubrimiento, El Gran Capitán, Lepanto, El Conde Duque de Olivares, Felipe V, el Dos de Mayo, Los Últimos de Filipinas, La Legión i La Isla Perejil sortiran de lostracisme autonòmic excloent i recuperaran un lloc de privilegi en limaginari dels escolars del futur.
Aleshores podran sentir-se orgullosos de ser españoles; curiosament, el dia després de la victòria de La Roja contra Holanda, aquest també era limmens titular de La Gaceta, diari paradigmàtic de veracitat informativa.
Malgrat aquest exercici tan hidalgo dautoestima que promou el ministre, cal recordar-li què va dir Cánovas del Castillo, el tòtem ideològic del PP, polític, historiador i advocat, líder conservador de la Restauració Borbònica del segle xix. El genial inventor del pucherazo i de la simulació democràtica estava cuinant la Constitució de 1876; davant les dificultats sorgides per definir la nacionalitat espanyola en la futura Carta Magna, es va despatxar a gust: Son españoles los que no pueden ser otra cosa.
Il·lustració: Daniel Uzquiano