Ritus de pas
A les reunions de la Revista anem pensant en com millorar i tractar els continguts per fer-la sempre atractiva. En lassemblea anual algunes vegades sha proposat incloure una nova secció de premsa rosa a nivell local. Mai sha materialitzat, però aquest mes de novembre de 2012 alguns dels col·laboradors podríem protagonitzar alguna daquestes notícies, que, en certa manera, ampliarien la secció del Moviment demogràfic. Una mena de racó de xafarderies per estar al dia de qui fa què i amb bones fotos per poder criticar.
Els continguts daquesta hipotètica secció serien allò que sanomena bodes, batejos i comunions. Els ritus de pas són mecanismes de control social, etapes que marquen el cicle vital de les persones i que suposen un canvi. Una manera de garantir que tothom compleix les normes perquè, per una qüestió purament pràctica, ens fa la vida més fàcil seguir la norma que desviar-sen. La transició de la vida a la mort és un daquests ritus que hem celebrat darrerament amb la festa de la Castanyada i Tots Sants. Un altre ritu que aquests dies també ha fet córrer molta tinta ha estat laval del Tribunal Constitucional del matrimoni entre persones del mateix sexe.
Un dels moments clau en la vida de tot individu és el pas a la vida adulta. Aquest trànsit se celebra de manera ritual i comunitària, i pren la forma de festes o cerimònies. A vegades comporta adquirir un nom nou (per exemple, adoptar el cognom del marit) i rebre alguna marca que permet reconèixer-lo entre iguals (per exemple, portar una aliança). Aquesta transició comporta que els adults adquireixin el dret a fundar una família i participar en les institucions.
Un ritu sovint sentén com una seqüència inalterable al llarg del temps, és a dir, com si els actors principals estiguessin restringits a seguir fil per randa el guió duna pel·lícula. Limitar-se a repetir mecànicament uns passos que tothom se sap de memòria deixa de banda la llibertat de lindividu. Els espectadors tenen la sensació de tornar a veure una pel·lícula de la qual ja se saben de memòria el final. Adoptar aquest rol passiu no implica que qui ho està duent a terme es cregui allò que fa, sinó que sevita molts maldecaps si segueix el discurs oficial. Així no cal justificar-se ni donar explicacions cada vegada que algú planteja un per què. Però lindividu entès com a agent del canvi dóna la iniciativa al subjecte. Prenent un rol actiu, lindividu simplica per transformar allò que no li agrada; modela el seu destí per no viurel com un tràngol.
Anys enrere, la nostra era una societat amb una forta tradició religiosa catòlica que obligava a complir. Els temps passen, diverses cultures i religions conviuen en el mateix espai i les tradicions perden pes. Segur que heu sentit a parlar de les comunions laiques, que vénen a ser la secularització dun vell ritus adaptat als nostres dies. Hem de preguntar-nos què o qui ens força a reinventar-nos aquests ritus. És a dir, si ningú hi creu, per què continuem fent allò que sempre sha fet?
Els continguts daquesta hipotètica secció serien allò que sanomena bodes, batejos i comunions. Els ritus de pas són mecanismes de control social, etapes que marquen el cicle vital de les persones i que suposen un canvi. Una manera de garantir que tothom compleix les normes perquè, per una qüestió purament pràctica, ens fa la vida més fàcil seguir la norma que desviar-sen. La transició de la vida a la mort és un daquests ritus que hem celebrat darrerament amb la festa de la Castanyada i Tots Sants. Un altre ritu que aquests dies també ha fet córrer molta tinta ha estat laval del Tribunal Constitucional del matrimoni entre persones del mateix sexe.
Un dels moments clau en la vida de tot individu és el pas a la vida adulta. Aquest trànsit se celebra de manera ritual i comunitària, i pren la forma de festes o cerimònies. A vegades comporta adquirir un nom nou (per exemple, adoptar el cognom del marit) i rebre alguna marca que permet reconèixer-lo entre iguals (per exemple, portar una aliança). Aquesta transició comporta que els adults adquireixin el dret a fundar una família i participar en les institucions.
Un ritu sovint sentén com una seqüència inalterable al llarg del temps, és a dir, com si els actors principals estiguessin restringits a seguir fil per randa el guió duna pel·lícula. Limitar-se a repetir mecànicament uns passos que tothom se sap de memòria deixa de banda la llibertat de lindividu. Els espectadors tenen la sensació de tornar a veure una pel·lícula de la qual ja se saben de memòria el final. Adoptar aquest rol passiu no implica que qui ho està duent a terme es cregui allò que fa, sinó que sevita molts maldecaps si segueix el discurs oficial. Així no cal justificar-se ni donar explicacions cada vegada que algú planteja un per què. Però lindividu entès com a agent del canvi dóna la iniciativa al subjecte. Prenent un rol actiu, lindividu simplica per transformar allò que no li agrada; modela el seu destí per no viurel com un tràngol.
Anys enrere, la nostra era una societat amb una forta tradició religiosa catòlica que obligava a complir. Els temps passen, diverses cultures i religions conviuen en el mateix espai i les tradicions perden pes. Segur que heu sentit a parlar de les comunions laiques, que vénen a ser la secularització dun vell ritus adaptat als nostres dies. Hem de preguntar-nos què o qui ens força a reinventar-nos aquests ritus. És a dir, si ningú hi creu, per què continuem fent allò que sempre sha fet?