Altres cares de la crisi
És primera hora de la tarda, cau un sol de justícia i quan tacostes a la plaça dEspanya sents la remor de molta gent. Per un moment penses que potser avui hi ha algun acte o festa que se mhavia passat, però quan comences a veure una munió de famílies prop de la rectoria entens el perquè. És dilluns, dia en que Càritas fa entrega de béns de primera necessitat. Si abans de la crisi eren unes quantes famílies, majoritàriament magrebines, ja fa temps que el número cada cop és més elevat i shi veuen cada cop més famílies autòctones. Un petit detall que ens fa copsar els efectes reals de la crisi al nostre municipi.
Lluny dels parquets financers on els llops especulen amb les economies dels països, hi ha tota una sèrie dentitats socials que viuen en primera línia els efectes humans daquest sistema tan perfecte és ironia− que es diu capitalisme. Quan els Estats i els organismes internacionals es dediquen a rescatar bancs i no les persones, les entitats socials, al contrari del que fan les administracions, no defugen de les seves responsabilitats: han de fer més amb menys. Com a daltres llocs, a Cambrils existeixen ONG, organitzacions, parròquies... que mobilitzen persones que, lluny daquest individualisme militant, fan de la solidaritat la seva forma de ser.
Aquest mes doctubre fa un any que Càritas (organització vinculada a les parròquies locals) va obrir a Cambrils una botiga Filigrana, tal i com existeix en altres municipis. Lobjectiu era continuar i ampliar lactivitat que ja es feia a la parròquia de Sant Pere, amb lobjectiu doble de promoure la cultura de la reutilització, recollint roba usada per vendre-la a baix cost a persones amb pocs recursos i a la vegada ajudar a finançar els seus projectes socials. Més important que la quantitat de diners que es pugui extreure, és crucial impregnar la societat daquesta cultura del reciclatge dobjectes de consum que ja no utilitzem. El cas sestronca amb una corrent actual en el món associatiu que en altres àmbits sha convertit en una tendència de moda. Lèxit que ha tingut la botiga en aquest any és resultat de la bona feina que fan un nombrós grup de voluntàries i voluntaris. La seva solidaritat no fluctua en els mercats borsaris i no necessita de cap rescat exterior, perquè simplement els surt de dins.
En aquest degoteig de males notícies econòmiques, crec important esmentar exemples com aquest. No obstant, no hem de deixar que els poderosos aconsegueixin eludir les seves obligacions com a governs democràtics, el voluntarisme simplement hauria de complementar lacció de lEstat. No hem de tornar a lEspanya decimonònica, quan lobra social eren actes públics dalmoina per als pobres. Ara que estem a punt de construir el nostre propi Estat, ens hem doposar a aquesta tendència a oficialitzar lassistencialisme, és una autèntica estafa. No hi ha Estat sense polítiques socials perquè són un dret democràtic i no un privilegi com ens volen fer creure.
Ja que anteriorment esmentava una organització cristiana, és oportú acabar amb paraules de Teresa Forcades, que en una entrevista recent assegurava que les prestacions socials sempre haurien destar per sobre de la lògica del màxim benefici que impregna la societat.
Lluny dels parquets financers on els llops especulen amb les economies dels països, hi ha tota una sèrie dentitats socials que viuen en primera línia els efectes humans daquest sistema tan perfecte és ironia− que es diu capitalisme. Quan els Estats i els organismes internacionals es dediquen a rescatar bancs i no les persones, les entitats socials, al contrari del que fan les administracions, no defugen de les seves responsabilitats: han de fer més amb menys. Com a daltres llocs, a Cambrils existeixen ONG, organitzacions, parròquies... que mobilitzen persones que, lluny daquest individualisme militant, fan de la solidaritat la seva forma de ser.
Aquest mes doctubre fa un any que Càritas (organització vinculada a les parròquies locals) va obrir a Cambrils una botiga Filigrana, tal i com existeix en altres municipis. Lobjectiu era continuar i ampliar lactivitat que ja es feia a la parròquia de Sant Pere, amb lobjectiu doble de promoure la cultura de la reutilització, recollint roba usada per vendre-la a baix cost a persones amb pocs recursos i a la vegada ajudar a finançar els seus projectes socials. Més important que la quantitat de diners que es pugui extreure, és crucial impregnar la societat daquesta cultura del reciclatge dobjectes de consum que ja no utilitzem. El cas sestronca amb una corrent actual en el món associatiu que en altres àmbits sha convertit en una tendència de moda. Lèxit que ha tingut la botiga en aquest any és resultat de la bona feina que fan un nombrós grup de voluntàries i voluntaris. La seva solidaritat no fluctua en els mercats borsaris i no necessita de cap rescat exterior, perquè simplement els surt de dins.
En aquest degoteig de males notícies econòmiques, crec important esmentar exemples com aquest. No obstant, no hem de deixar que els poderosos aconsegueixin eludir les seves obligacions com a governs democràtics, el voluntarisme simplement hauria de complementar lacció de lEstat. No hem de tornar a lEspanya decimonònica, quan lobra social eren actes públics dalmoina per als pobres. Ara que estem a punt de construir el nostre propi Estat, ens hem doposar a aquesta tendència a oficialitzar lassistencialisme, és una autèntica estafa. No hi ha Estat sense polítiques socials perquè són un dret democràtic i no un privilegi com ens volen fer creure.
Ja que anteriorment esmentava una organització cristiana, és oportú acabar amb paraules de Teresa Forcades, que en una entrevista recent assegurava que les prestacions socials sempre haurien destar per sobre de la lògica del màxim benefici que impregna la societat.