Opinió

“Vacances tranquil·les” o “Vull tranquil·litat a les vacances!”

Ha ha ha! Ric només de pensar en la situació que es dóna quan un planteja enigmes. Vosaltres on us posicioneu a la primera o a la segona afirmació? La veritat que tant l’una com l’altra impliquen renúncies a totes aquelles activitats que ens agradaria fer si estiguéssim completament sols, és a dir, quan érem solters i només pensàvem en nosaltres. Quan ja comences a tenir una edat, ja has de començar a plantejar-te unes vacances diferents. La normalitat ja no és tranquil·litat i anar a buscar la festa allà on sigui sinó que tens festa tot el dia i el que busques i no trobes és aquella tranquil·litat.
Ara us recomano que si voleu tranquil·litat penseu en l’edat i els interessos dels vostres fills per poder gaudir tothom de les vacances. Si teniu vosaltres algun interès, o el posposeu o intenteu compaginar-lo, ja que només quan els infants estan en el lloc adequat els adults podem gaudir realment de les vacances.
Per exemple, amb els més petits el que necessiten és un horari marcat i una rutina repetitiva, és a dir, l’ideal és un lloc de vacances i fer més o menys les mateixes coses. Aquest sistema fins a una edat bastant avançada. Però quan ja comencen a ser més grans i poden caminar més estona, ja podem començar a introduir aquelles alternatives que volem els adults. Ara ja podem fer visites a museus o espectacles que el nen d’uns 10 o 12 anys ja pot començar a apreciar. És molt interessant que quan els fills comencen a iniciar-se en la cultura més adulta, puguem ajudar-los a entendre-la i explicar-los com s’arriba a apreciar espectacles o quadres que a simple vista podria haver fer el nen quan tenia 5 anys. Podem fer servir guies, informacions d’internet, etc. Així que vinga, a culturitzar-se, si toca!