Ser diferents
Lavi de 100 anys que es va escapar per la finestra, del suec Jonas Jonasson, va ser el títol en català més venut aquest any per Sant Jordi. La particularitat estava en el fet que un autor daquell país tingués èxit amb una trama humorística, defugint el tòpic de la novel·la negra sueca. Quan ens posem a etiquetar i col·locar tòpics, no ens guanya ningú. La història de lavi que sescapa de la residència el dia que fa 100 anys resulta molt recomanable, àgil, distreta i rius molt, cosa molt necessària en aquests temps de contínues males notícies. Un altre tòpic tombat, el que diu que els supervendes són llibres superficials. Al que em volia referir és al paper que juga la premsa local en aquesta història. Suècia és un país amb llarga tradició de diaris i publicacions locals, és un aspecte de diferenciació local. No era la meva intenció desvelar els episodis de la novel·la, però volia fixar-me com a linici de la història un regidor de Malmköping, poble de 2.000 habitants, reacciona amb menyspreu davant les preguntes incòmodes que li fa un periodista local sobre la fuga de lavi. Lodi del representant municipal i del cap de la policia a la premsa local independent reapareix al llarg del llibre. La presència de mitjans dinformació locals forma part del propi sistema de premsa lliure de qualsevol país amb garanties democràtiques. En ocasions es titllen els mitjans locals de ser excessivament localistes en el seu tractament i en canvi ens venen que el veritable periodisme és quan els grans mitjans ens bombardegen amb notícies copiades i repetides cent vegades per totes les agències. Veus reconegudes com la del periodista Josep M. Puyal reivindiquen el veritable periodisme, el que va darrere la notícia i investiga. Precisament aquest tipus de periodisme continua existint en lespai local, perquè la realitat és que no es pot fer duna altra manera.
A Suècia això ho tenen ben assumit i existeix la necessitat social duna important xarxa de premsa local (sensacionalista o no) que tracta diversitat de temes. Aquí els mitjans locals fan gràcia quan tracten temes anecdòtics però als dirigents els fan nosa quan treuen temes delicats que no publiquen els grans mitjans controlats per ells. Són percepcions ben diferents del que entenem per democràcia. Aquest any el ministre de Defensa de Suècia ha dimitit quan la premsa va difondre que el seu govern participava en el projecte duna fàbrica darmes a lAràbia Saudita. En canvi mentre les dictadures dEgipte, Bahrein i la mateixa Aràbia Saudita, reprimien amb mà de ferro la població, el govern espanyol els subministrava armes sense cap problema ètic o moral. Dimissions? Com dirien els ABBA: Mamma mia!. Dimissió és la paraula tabú dels polítics espanyols. Robots-dirigents que només malden per tenir uns mitjans submisos i agraïts. I tot això ho he explicat per tornar a recordar la importància que té lexistència dun mitjà com Revista Cambrils, una publicació amb un espai comunicatiu propi i amb un arrelament que el fa ser un cas diferent en aquest món comunicatiu que es debat sobre quin preu ha de tenir la informació. Cal tenir-ho present.
A Suècia això ho tenen ben assumit i existeix la necessitat social duna important xarxa de premsa local (sensacionalista o no) que tracta diversitat de temes. Aquí els mitjans locals fan gràcia quan tracten temes anecdòtics però als dirigents els fan nosa quan treuen temes delicats que no publiquen els grans mitjans controlats per ells. Són percepcions ben diferents del que entenem per democràcia. Aquest any el ministre de Defensa de Suècia ha dimitit quan la premsa va difondre que el seu govern participava en el projecte duna fàbrica darmes a lAràbia Saudita. En canvi mentre les dictadures dEgipte, Bahrein i la mateixa Aràbia Saudita, reprimien amb mà de ferro la població, el govern espanyol els subministrava armes sense cap problema ètic o moral. Dimissions? Com dirien els ABBA: Mamma mia!. Dimissió és la paraula tabú dels polítics espanyols. Robots-dirigents que només malden per tenir uns mitjans submisos i agraïts. I tot això ho he explicat per tornar a recordar la importància que té lexistència dun mitjà com Revista Cambrils, una publicació amb un espai comunicatiu propi i amb un arrelament que el fa ser un cas diferent en aquest món comunicatiu que es debat sobre quin preu ha de tenir la informació. Cal tenir-ho present.