Fogons amb identiCAT
Les idees esbojarrades surten quan un menys sho espera. Em van proposar fa pocs dies que fes una ruta de tapes per casa nostra, per a un grup dempresaris. Això em va fer pensar, primer, mirar quina és i si està ben definida la identitat de la nostre cuina. Segon quins, serien els plats més representatius, autòctons amb denominació i tercer si aquests són realment presents als establiments de restauració de casa. La cerca dinformació tot just comença, per tant les conclusions estan obertes a tothom.
Quina és la nostra cuina? Una cuina que forma part de la cultura mediterrània, que grecs i romans van expandir. Una cultura formada per uns pilars bàsics a la cuina. Tal i com destaca el programa AMED (Alimentació Mediterrània), labundant utilització de productes vegetals: verdures, fruita, llegums, fruita seca i cereals com la pasta, el pa i larròs. Lús de loli doliva com a principal font de greix, tant per cuinar com per a amanir. El baix consum de productes dorigen animal, que contrasta amb el consum de peix. I el consum, diguem-ho així, moderat de vi als àpats.
Al Mediterrani, tot i ser un petit mar, hi conviuen moltes cultures i identitats culinàries. Així doncs, toca acotar-lo a una llista de plats que considerem de casa nostra. Amb aquesta informació, si parlem de Cambrils, hem de buscar la nostra identitat a la cuina de bord. Això em va fer pensar amb aquells plats mariners que feia el besavi Malaca a la barca amb un fogonet de carbó: larròs calero o mesqueta, arròs amb pata, rossejat o arròs negre, seitó amb fideus, fideus amb galera o amb sepions, all cremat de mollera, suquet de congre amb fesols o de clibillons, freginada de refets, boga o sorellet encebat, espineta amb cargols, gat amb suc, romescada de rapets, verat xapat, popets a la grotesca, xipironets amb ceba i tomaca, sèpia ofegada, pop amb allioli o guisat de sardines.
Apareixent molts plats que podrien semblar desconeguts a una majoria, aquesta llista de ranxos amb identitat pròpia són posats a taula de vegades per fer un vermut, un entaulat informal al qual nosaltres li donem un format de tastet, o són part dun gran àpat.
Cal destacar que en aquests anys molts dels peixos han anat evolucionant cap a un esnobisme a lhora dadaptar-se al restaurant; per així dir-ho, han patit un refinament del producte, peixos més nobles.
Ara ens quedaria una tasca complicada didentitat gastronòmica, lestudi empíric en realitat no seria pas tan complicat, però sí una mica farragós. Shauria de fer un buidatge de tots aquells plats que ens ofereixen els diversos establiments dedicats a la restauració de casa nostra i veure en quin grau (percentualment) ofereixen una cuina amb aquests ítems.
La pregunta és si això ens portaria a crear una marca de la nostra gastronomia, una diferenciació que resulti més atractiva, uns fogons amb identiCAT.
Quina és la nostra cuina? Una cuina que forma part de la cultura mediterrània, que grecs i romans van expandir. Una cultura formada per uns pilars bàsics a la cuina. Tal i com destaca el programa AMED (Alimentació Mediterrània), labundant utilització de productes vegetals: verdures, fruita, llegums, fruita seca i cereals com la pasta, el pa i larròs. Lús de loli doliva com a principal font de greix, tant per cuinar com per a amanir. El baix consum de productes dorigen animal, que contrasta amb el consum de peix. I el consum, diguem-ho així, moderat de vi als àpats.
Al Mediterrani, tot i ser un petit mar, hi conviuen moltes cultures i identitats culinàries. Així doncs, toca acotar-lo a una llista de plats que considerem de casa nostra. Amb aquesta informació, si parlem de Cambrils, hem de buscar la nostra identitat a la cuina de bord. Això em va fer pensar amb aquells plats mariners que feia el besavi Malaca a la barca amb un fogonet de carbó: larròs calero o mesqueta, arròs amb pata, rossejat o arròs negre, seitó amb fideus, fideus amb galera o amb sepions, all cremat de mollera, suquet de congre amb fesols o de clibillons, freginada de refets, boga o sorellet encebat, espineta amb cargols, gat amb suc, romescada de rapets, verat xapat, popets a la grotesca, xipironets amb ceba i tomaca, sèpia ofegada, pop amb allioli o guisat de sardines.
Apareixent molts plats que podrien semblar desconeguts a una majoria, aquesta llista de ranxos amb identitat pròpia són posats a taula de vegades per fer un vermut, un entaulat informal al qual nosaltres li donem un format de tastet, o són part dun gran àpat.
Cal destacar que en aquests anys molts dels peixos han anat evolucionant cap a un esnobisme a lhora dadaptar-se al restaurant; per així dir-ho, han patit un refinament del producte, peixos més nobles.
Ara ens quedaria una tasca complicada didentitat gastronòmica, lestudi empíric en realitat no seria pas tan complicat, però sí una mica farragós. Shauria de fer un buidatge de tots aquells plats que ens ofereixen els diversos establiments dedicats a la restauració de casa nostra i veure en quin grau (percentualment) ofereixen una cuina amb aquests ítems.
La pregunta és si això ens portaria a crear una marca de la nostra gastronomia, una diferenciació que resulti més atractiva, uns fogons amb identiCAT.