Opinió

Crisi de l’ou. Que no ens toquin els ous

Ha començat la crisi de l’ou. Crec oportú d’avisar els meus estimats lectors/es que arriben temps remenats per a aquesta joia que produeix la gallina.
El sector està commocionat pel fet que, a més de suportar els pagaments endarrerits de 6 o 8 mesos per part d’empreses hoteleres, ara tenen una regulació sanitària que molts no poden afrontar.
La producció d’ous per a consum humà està subjecta a legislació europea en matèria de sanitat animal, benestar animal i seguretat alimentària. És el que es denomina Model Europeu de Producció. A Europa, la producció d’aliments per a consum humà ha de complir una sèrie de requisits legals que garanteixin una producció socialment i mediambientalment sostenible, a més de garantir la qualitat i innocuïtat de l’aliment.
Per aquest motiu l’1 de gener d’aquest any ha entrat en vigor una nova normativa europea. Aquesta normativa prohibeix la producció d’ous per a consum humà en gàbies denominades “convencionals”, de manera que a partir d’aquesta data només podran comercialitzar-se ous produïts en noves gàbies denominades “enriquides” (amb més espai per gallina, amb un bany de sorra, un niador, una llima i penjadors) o en sistemes de producció sense gàbies, com poden ser els aviaris (gallines en sòl, dins d’una nau amb diferents pisos on hi ha els niadors), producció a l’aire lliure (amb possibilitat de sortida a parcs) o producció ecològica (amb possibilitat de sortida a parcs i alimentació ecològica).
Els nostres productors d’ous han de fer una costosíssima reconversió per complir la legislació que entra en vigor. Molts petits productors del Camp de Tarragona ja s’han manifestat que amb la situació actual els és impossible fer aquestes inversions, a més de trobar-se desemparats per l’administració, ja que no rebran cap tipus d’ajuda.
Els primers símptomes és fan notar, ja que l’ou ha pujat 10 cèntims, les empreses comencen a informar els seus clients que no saben si podran cobrir la demanda, ja que Sanitat s’ha posat molt dura amb aquest tema. Les empreses que han pogut fer el canvi de part de les seves gàbies les han venut al Marroc, on la legislació no existeix i no és vigent.
Si no donem ajudes als nostres productors, el sector caurà i menjarem ous del Marroc sense cap tipus de control. Passarem, doncs, d’un extrem d’exigència sanitària a un nivell qüestionable de salubritat.
Hem de pensar que en aquest moment de recessió no s’ha d’ofegar els productors, que són la gallina dels ous d’or.