Opinió

Qui paga la festa?

La revista Tornaveu, referent en el món associatiu català, recentment publicava un editorial (http://www.tornaveu.cat/edicio-53/editorial/9130/editorial-2) amb una interessant reflexió sobre el futur del calendari festiu local. Sense cap mena de dubte el crac immobiliari està tenint uns efectes devastadors en els comptes municipals de molts ajuntaments, que tenien com a un dels èxits més vistosos un programa de festes locals a tots els nivells. El problema ve quan aquest tipus de suport municipal s’ha fet sense mesurar la importància de la xarxa associativa o sense calibrar el suport social local de què gaudeix cada esdeveniment. Un dels exemples més flagrants de la despesa en oferta lúdica i cultural és la d’impulsar equipaments sobredimensionats o mal planificats (o les dues coses alhora) a compte del deute municipal. Dos casos cambrilencs els tenim amb les mancances de la carpa que es va construir prop del camp de futbol municipal o la megalomania de l’inacabat auditori. Resulta obvi que ens toca posar el comptador a zero i treure el màxim rendiment de les infraestructures que s’han construït, com és el cas d’espais com la sala de concerts de l’Ateneu Juvenil. Però el canvi més rellevant és el de reformular el finançament de les festes per part de les entitats locals.
Amb les retallades que estan vivint les associacions dedicades a la festa, caldrà alguna cosa més que bona voluntat per part dels organitzadors. Tal com afirma la revista Tornaveu, la nova situació posarà cada festa al seu lloc i està per veure quines tindran suficient suport per mantenir-se. El món associatiu local haurà d’aguditzar l’enginy per assegurar uns mínims acceptables i potser s’hauran de plantejar quotes de soci similars a les penyes existents a d’altres indrets. Tot un sobreesforç per a la gent d’aquestes entitats, que evidentment no han de deixar passar tractes preferencials o incoherències per part dels nostres representants municipals. Amb una situació econòmica municipal a punt de la fallida, resulta sorprenent que l’Ajuntament financi un campionat de ball com el que va tenir lloc al Palau d’Esports. Com es pot justificar la supressió de programes educatius bàsics i en canvi es paga un acte sense cap tradició al municipi com aquest? Durant força anys hem vist com l’Ajuntament de Cambrils ha estat un bon client de promotors i agències de producció foranes que s’han embutxacat xifres milionàries, sense tenir en compte quina incidència tenia en l’entramat social i cultural local. Èxits de públic efímers amb impacte a la premsa però sense suposar cap inversió a llarg termini. Que un concert de Macaco amb entrada gratuïta sigui un èxit fulgurant de públic no té massa mèrit. En aquella edició del Cambrirock de 2009 no hi va actuar cap grup local i, com en totes les edicions, el festival no va revertir en les infraestructures locals ni es van fer activitats paral·leles que podrien haver descobert les potencialitats de cambrilencs amb talent (músics, grafiters, dibuixants...). En canvi quan van venir les retallades de pressupost, aleshores sí que es va tornar a confiar en els grups locals. Em sembla que episodis com la gestió d’aquest festival ens dóna una lliçó que pel que es veu encara no s’ha après.