La generació Google
Aquest Sant Jordi vaig tenir la gran sort de tenir un marit que mestima molt i en comptes de regalar-me només roses també em delita regalant-me llibres. I tot i que aquest no era un dels que mentressin per lull dret, ja ho diuen, la casualitat no existeix. Doncs bé dic això perquè em va regalar un llibre que es titula "La generación Google" i explica una mica la realitat que vivim, que el que ens trobem a les aules és un reflex de la societat que ens envolta.
Ja comencem a anomenar la nova generació que puja com la generació perduda. Per què? Doncs perquè no té ni ofici, ni benefici, i encara que tingui molts estudis, és lúnic que els queda. Realment hem passat duna dictadura amb fèrria obediència a una hiperpermissivitat, en què els alumnes (el pares dels quals han lluitat per obtenir tots els drets que tenen, però fan una mica la vista grossa amb els seus deures, i cito paraules textuals del llibre), tenen el deure destar en cos present i a vegades ni això (i ja hi han dintervenir els serveis socials), a nens i joves les famílies dels quals ho justifiquen tot i a les quals no els cal gran excusa per justificar una falta a lescola, com que té mal en algun lloc del cos o senzillament que sha adormit.
Crec que és molt recomanable aquest llibre si es vol entendre el perquè de la realitat en leducació, per saber si està justificada tota la retallada que sestà fent per part de ladministració i per agafa ja duna vegada per totes la nostra responsabilitat pel que fa als fills i no esperar que els altres ho facin per nosaltres. Aquest és laltre gran tema del qual es tracta, que venim duna escola de coneixements i actualment estem en una escola a la qual se li encarrega molta de la tasca que com a mínim shauria de compartir amb les famílies
Ja comencem a anomenar la nova generació que puja com la generació perduda. Per què? Doncs perquè no té ni ofici, ni benefici, i encara que tingui molts estudis, és lúnic que els queda. Realment hem passat duna dictadura amb fèrria obediència a una hiperpermissivitat, en què els alumnes (el pares dels quals han lluitat per obtenir tots els drets que tenen, però fan una mica la vista grossa amb els seus deures, i cito paraules textuals del llibre), tenen el deure destar en cos present i a vegades ni això (i ja hi han dintervenir els serveis socials), a nens i joves les famílies dels quals ho justifiquen tot i a les quals no els cal gran excusa per justificar una falta a lescola, com que té mal en algun lloc del cos o senzillament que sha adormit.
Crec que és molt recomanable aquest llibre si es vol entendre el perquè de la realitat en leducació, per saber si està justificada tota la retallada que sestà fent per part de ladministració i per agafa ja duna vegada per totes la nostra responsabilitat pel que fa als fills i no esperar que els altres ho facin per nosaltres. Aquest és laltre gran tema del qual es tracta, que venim duna escola de coneixements i actualment estem en una escola a la qual se li encarrega molta de la tasca que com a mínim shauria de compartir amb les famílies