Nou cicle migratori
La crisi econòmica ha fet aturar lonada migratòria iniciada a mitjans de 1990 i certs col·lectius dimmigrants han iniciat un retorn cap als seus països. Segons dades de la Secretaria dEstat dImmigració, el retorn dimmigrants extracomunitaris equilibra els percentatges i situa els residents de la UE en gairebé la meitat del total destrangers residents a Espanya. Des de 2009 a la zona de la costa de Tarragona sha produït un descens de 600 empadronats llatinoamericans, que són els qui principalment sacullen als plans de retorn. A Cambrils, dels 2.248 que hi havia el 2009 nhan marxat 368. Argentins, equatorians, peruans o colombians, es veuen incapaços de superar les dificultats del moment i decideixen retornar als seus països dorigen o a provar sort a economies emergents sud-americanes. En molts centres docents de les nostres comarques no es viu el degoteig que fa poc suposava larribada dalumnat nouvingut i en canvi es comença a percebre lefecte retorn. És una situació nova que semblava impensable fa pocs anys. Però un altre fenomen nou és que països com el Brasil comencen a actuar de pols datracció despanyols que volen aprofitar el creixement daquell país que darrerament sha convertit en potència mundial. Per altra banda estem veient com aquí les classes dalemany omplen totes les places i cada cop més persones amb estudis superiors decideixen emprendre el camí cap a Europa o altres països. Actualment molts estudiants universitaris i llicenciats espanyols es veuen atrets per unes millors expectatives a països com Alemanya o Gran Bretanya, països realment desenvolupats que aprofiten la mà dobra que Espanya és incapaç de valorar per una manca de reinversió dels guanys del totxo. Perdem un capital humà format aquí amb els diners de tots. Una contundent manera de comprovar lestupidesa dels governs anteriors, que van voler viure del mirall de la construcció sense cap mena de previsió en el futur. Mentre el gran estratega mundial José M. Aznar maldava per formar part del G-20, el pinotxo Zapatero ens deia que estàvem a la Champions leage de leconomia mundial. Quin bon parell didiotes! Fa temps que sabem que tenim mala peça al teler. Una de les coses que sentim repetir més és que duna crisi en surt una societat més preparada, més cohesionada. Però no hi ha res més inútil que repetir la mateixa fórmula i esperar resultats diferents. Ara resulta que la mala previsió i el balafiament duns governants lhan de pagar els serveis públics. Artur Manostijeras justifica les retallades evocant el patriotisme embolicat amb la senyera, mentre que quan era conseller apareixia com a beneficiari dun compte opac del seu pare a Liechtenstein de com a mínim 500.000 euros. Visca la coherència!
Comencem un any amb unes males expectatives i tot fa pensar que encara estem al principi del túnel. Fins i tot evitem els telenotícies per no deprimir-nos cada dia una mica més. Lhistoriador Josep Fontana apel·la a una necessària reacció de les noves generacions en contra de totes aquestes injustícies. Crec que això ja ha començat però cal que els adults que governen i els que no, els fem cas, abans que també emigrin.
Comencem un any amb unes males expectatives i tot fa pensar que encara estem al principi del túnel. Fins i tot evitem els telenotícies per no deprimir-nos cada dia una mica més. Lhistoriador Josep Fontana apel·la a una necessària reacció de les noves generacions en contra de totes aquestes injustícies. Crec que això ja ha començat però cal que els adults que governen i els que no, els fem cas, abans que també emigrin.