Turisme de proximitat
Un dels professors dhistòria que vaig tenir a linstitut ens retreia que tots havíem voltat per mig món i que berenàvem Bollycaos però que no coneixíem el que teníem a tocar de casa ni sabíem com era denergètic un bon pa de figues. He recordat aquesta frase perquè darrerament, i en dues situacions ben diferents, he tingut ocasió destar en llocs ben propers a Cambrils on, ni que sembli mentida, no hi havia anat mai.
Quan ens toca estrènyer el cinturó no cal quedar-se a casa i fuetejar-se perquè shan acabat els viatges en un hotel de polsereta amb tot inclòs. Una bona opció és el turisme de proximitat, que amb el mar i la muntanya a dues passes ens ofereix infinitat de propostes alternatives, ja sigui de gastronomia, cultura, natura o esport, entre daltres. No em refereixo estricament a la nostra comarca, el Baix Camp, que Déu nhi do, sinó també a les comarques limítrofs.
La visita de família o amics sempre és una bona excusa per anar a tombar-la. Volent portar-los a llocs poc coneguts, sóc jo la que acaba descobrint aquell raconet encantador. Lexperiència és bona i sempre queden ganes de repetir per anar aquí o allà, per portar-hi aquest o laltre. Per cert, algú en sap res de com evoluciona el nou Pòsit? Nhi ha que em demanen pel nou edifici, ara que sembla que tothom ja té clar que va anar a terra, i no sé què respondre.
Així les coses, penso que una part de lèxit de tot plegat també depèn de tots aquells que duna manera o altra, ja sigui més o menys indirectament, es dediquen al turisme i han de conviure amb allò tan difícil del tracte amb el públic. Sé que tractar amb la gent crema molt, però quan vas a fer el turista sagraeix un somriure sincer i un tracte amable. Si som capaços de promoure un boca-orella positiu no hi ha estratègia de posicionament ni campanya publicitària que ens donin millors beneficis per la inversió feta. En una entorn 2.0 també sha de tenir cura de la imatge que donem a la pròpia pàgina web o a les xarxes socials i aprofitar-ho com un altaveu que serveixi de reclam.
Ara que anem de cara a lhivern enguany tinc més ganes que mai que torni a fer bon temps per recuperar la secció excursionista i anar, tal i com comentàvem, a les Cadolles Fondes, on tampoc hi he estat. En les excursions de tot tipus que ens esperen daquí als 60 anys, ens faltarà qui per a la Revista ha estat un guia i un company de viatge, el Josep Salceda.
Quan ens toca estrènyer el cinturó no cal quedar-se a casa i fuetejar-se perquè shan acabat els viatges en un hotel de polsereta amb tot inclòs. Una bona opció és el turisme de proximitat, que amb el mar i la muntanya a dues passes ens ofereix infinitat de propostes alternatives, ja sigui de gastronomia, cultura, natura o esport, entre daltres. No em refereixo estricament a la nostra comarca, el Baix Camp, que Déu nhi do, sinó també a les comarques limítrofs.
La visita de família o amics sempre és una bona excusa per anar a tombar-la. Volent portar-los a llocs poc coneguts, sóc jo la que acaba descobrint aquell raconet encantador. Lexperiència és bona i sempre queden ganes de repetir per anar aquí o allà, per portar-hi aquest o laltre. Per cert, algú en sap res de com evoluciona el nou Pòsit? Nhi ha que em demanen pel nou edifici, ara que sembla que tothom ja té clar que va anar a terra, i no sé què respondre.
Així les coses, penso que una part de lèxit de tot plegat també depèn de tots aquells que duna manera o altra, ja sigui més o menys indirectament, es dediquen al turisme i han de conviure amb allò tan difícil del tracte amb el públic. Sé que tractar amb la gent crema molt, però quan vas a fer el turista sagraeix un somriure sincer i un tracte amable. Si som capaços de promoure un boca-orella positiu no hi ha estratègia de posicionament ni campanya publicitària que ens donin millors beneficis per la inversió feta. En una entorn 2.0 també sha de tenir cura de la imatge que donem a la pròpia pàgina web o a les xarxes socials i aprofitar-ho com un altaveu que serveixi de reclam.
Ara que anem de cara a lhivern enguany tinc més ganes que mai que torni a fer bon temps per recuperar la secció excursionista i anar, tal i com comentàvem, a les Cadolles Fondes, on tampoc hi he estat. En les excursions de tot tipus que ens esperen daquí als 60 anys, ens faltarà qui per a la Revista ha estat un guia i un company de viatge, el Josep Salceda.