El passat 21 de novembre l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria (AEH) va organitzar una jornada de jornades. He de felicitar els empresaris, que van saber donar un toc d’atenció tant als patronats, com a les Diputacions i a ells mateixos, resultat de la massiva proliferació d’organització de jornades gastronòmiques al nostre territori sense que es disposi d’una reflexió prèvia, conjunta i acurada, com és destacar posteriorment en aquesta trobada.

L’AEH va crear un espai propici per tal d’assolir uns criteris bàsics i un full de ruta compartit a l’hora de porta a terme aquest tipus de festes culinàries, a través del debat i de conclusions per part de tots els agents. I per què? S’ha vist que les jornades gastronòmiques són reclams profitosos per a les poblacions que hi participen. Una manera de moure gent fora de la temporada estacional, d’estiu a la costa o d’hivern a les zones d’esquí. Un cop han funcionat les primeres incursions tothom s’ha apuntat al carro i això ha provocat diverses problemàtiques per a aquells llepafils o tastaolletes a qui ens agrada gaudir d’aquests esdeveniments culinaris.

Com ara la competència innecessària entre territoris a tocar, el cas més proper és el de Reus amb el Ganxet Pintxo i Tarragona amb el Tarragona Restaurant Wine que han coincidit en les dates i ens han creat un conflicte d’interessos que es podia estalviar amb una comunicació fluïda. De segur que els empresaris i els clients ho haguessin agraït. Queda palesa la mala planificació tot i l’èxit d’aquestes, ja que les dues jornades són de nova creació.

El producte és un dels pilars que més trontolla i que necessita urgentment un examen de consciència. En aquest camp tots hem pagat penyora, ja que les poblacions han cercat un element diferenciador a potenciar, però en molts casos no han sabut avaluar la seva caducitat, creient que els aliments són finits. Sobretot s’ha pecat en els casos en què la natura és la que decideix sobre la producció d’aquest i no pas l’home.

Fent autocrítica, com a un dels pares de les Jornades de la Galera, crec que vam pecar d’agosarats, tot i confessar-los que aquest no era el plantejament inicial, sinó que es pretenia donar a conèixer cada any un peix desconegut; però allò no va quallar.

Coses similars passen amb les Jornades del Bolet que es fan a Berga, que des que es fan, la proliferació dels fongs per la zona ha estat molt baixa i s’han hagut de portar dels països de l’Est. Un altre cas és el de Vinaròs, amb les Jornades del Llagostí. Diversos restaurants han de comprar llagostins del sud (el Marroc) perquè la captura d’aquest marisc a la zona no és suficient per la gran demanda generada.

Diversos ponents de les jornades van posar sobre la taula aquest tema i es qüestionaven el sentit de tot això, l’honestedat del restaurador, dels productors i dels diversos agents vinculats.

Qualsevol amb dos dits de seny trobaria lògic suprimir un determinat tipus de jornades, ni que sigui puntualment, si no hi ha producte, tal i com s’ha fet amb la Festa de l’Ostró.

La reiteració del producte o podríem dir la còpia de les jornades que es dóna entre municipis a vegades a tocar, no ens afavoreix.

Un dels exemples de bones pràctiques és la Jornades de la Clotxa, elaborada amb un producte senzill que dóna peu a diverses interpretacions, sense estar lligat a la captura o collita de l’any. Unes jornades que se centren en una zona àmplia en la qual intervenen diversos municipis, que sumen i no resten. Els restaurants gaudeixen de tres mesos de jornades i la festa popular és rotatòria, cada any se celebra en un dels municipis adscrits.

Cal, llavors reinventar-se. Fer jornades, clar que sí, però amb seny. El debat és obert.