Visca el submarinisme
Vivim en un país anormal. Històricament els catalans hem contribuït com els que més a la modernització dEspanya i a la reinstauració de la democràcia, però després ens hem de sentir titllats dautoritaris i davariciosos. No hi ha cap país realment democràtic on existeixi aquesta discriminació contra una de les identitats dun Estat modern. El nacionalisme espanyol, com el dels serbis radicals, imposa la seva lògica aplastant, no entén de raons. PPSOE aplica el ribot, amb talante o sense, i als catalans només ens donen opció a triar la marca de la vaselina. Entendre la pluralitat de lEstat espanyol és encara una de les grans assignatures pendents daquesta democràcia tutelada que sassembla més a la que té Turquia que no pas a models desitjables daltres latituds europees. El cas sociolingüístic català és únic i requereix dun sistema dimmersió lingüística que en els trenta anys darrers ha donat uns resultats excel·lents. Després de lonada migratòria inaudita fins aleshores que es va viure als anys 1960, entre el segle xx i el xxi hem tornat a assistir a una segona onada migratòria en què la immersió lingüística sha utilitzat amb èxit com una eina per afavorir la cohesió social. No shan aconseguit tots els objectius desitjables i al català encara li queda molt camí per recórrer, però precisament la delicada situació del seu ús social requereix dun sistema dimmersió. Arriben eleccions i ja sabem que els partits posen en funcionament la seva maquinària on tot shi val, però tot té un límit. La llengua no es toca. Curiós que els sectors partidaris de dinamitar el sistema educatiu català sempre es posin a la boca el concepte de nacionalisme excloent. No hi ha res més excloent que reclamar que el teu fill tingui una educació diferenciada de la resta dalumnes. Que la recent polèmica vingui provocada per tres únics casos és levidència més clara del poc suport social que tenen aquests sectors ultra espanyols que es beneficien dunes institucions judicials hereves directament del franquisme.
Com a docent he conegut la realitat de gairebé una vintena dinstituts del Camp de Tarragona. A més he treballat dos cursos en un camp daprenentatge on cada any satén a un miler dalumnes de primària i secundària de centres de tot Catalunya. Em fa molta gràcia sentir barbaritats com que a les aules simposa el català i que sobliga els alumnes a parlar-lo a totes les assignatures. Bé, gràcia no, mindigna. Precisament la indefinició del terme vehicular és el que ha permès que un percentatge important de docents imparteixin les classes en castellà. No shan publicat mai els percentatges reals de classes en castellà (no els declarats), però hi ha centres on pot arribar al 50% o més. Aquestes dades no surten mai als debats sobre el tema.
El recent desaparegut Josep Termes utilitzava unes paraules de lexpresident Felipe González en què menystenia el terrorisme del País Basc i afirmava que el veritable problema per a Espanya el tenien amb Catalunya. Doncs una peça angular de la nostra identitat és la llengua, per això no podem fer cap més pas enrere si no volem caure en un precipici i enviar lidioma a la llarga llista de llengües en retrocés dEuropa. Per això, i parafrasejant Màrius Serra a lacte de la Diada: Visca el submarinisme!
Com a docent he conegut la realitat de gairebé una vintena dinstituts del Camp de Tarragona. A més he treballat dos cursos en un camp daprenentatge on cada any satén a un miler dalumnes de primària i secundària de centres de tot Catalunya. Em fa molta gràcia sentir barbaritats com que a les aules simposa el català i que sobliga els alumnes a parlar-lo a totes les assignatures. Bé, gràcia no, mindigna. Precisament la indefinició del terme vehicular és el que ha permès que un percentatge important de docents imparteixin les classes en castellà. No shan publicat mai els percentatges reals de classes en castellà (no els declarats), però hi ha centres on pot arribar al 50% o més. Aquestes dades no surten mai als debats sobre el tema.
El recent desaparegut Josep Termes utilitzava unes paraules de lexpresident Felipe González en què menystenia el terrorisme del País Basc i afirmava que el veritable problema per a Espanya el tenien amb Catalunya. Doncs una peça angular de la nostra identitat és la llengua, per això no podem fer cap més pas enrere si no volem caure en un precipici i enviar lidioma a la llarga llista de llengües en retrocés dEuropa. Per això, i parafrasejant Màrius Serra a lacte de la Diada: Visca el submarinisme!