Un llegat per al futur
La donació del fons fotogràfic de Josep Ortoneda Budí a larxiu municipal és una acció que honora els seus descendents i de la qual ens nhem de felicitar tots els cambrilencs. El fons, format per 15.000 fotografies, és el millor retrat del Cambrils que començava a copsar els inicis de la transformació que suposaria larribada del turisme. Resulta totalment excepcional tant per la seva quantitat, com qualitat i diversitat temàtica. De ben segur que és una de les millors notícies dels darrers temps pel que fa al patrimoni local. Els anys que van de la segona meitat de la dècada de 1950 fins a meitats de la dècada de 1970, el nostre municipi va experimentar una transformació total, emmarcada en un canvi que experimentava el país. Analitzar i poder saber explicar aquest procés excepcional en qualsevol altre país occidental fins aleshores requereix de materials i eines adequades. Tenir la possibilitat de poder consultar un arxiu fotogràfic com el de Josep Ortoneda, mestre de professió, resulta summament extraordinari.
A nivell concret, permet poder tenir a labast de tothom imatges sobre com era la platja de Vilafortuny abans de linici de la construcció, com es van fer els primers blocs dapartaments de la Llosa, com es vivien festes com els Rams o com era la feina dels pescadors durant aquests anys. Aquests són alguns exemples que podem trobar en aquest valuosíssim fons. La perseverança de Josep Ortoneda (alcalde de 1957-1960), retratant cambrilencs entre les dècades de 1950 i de 1970 aporta una informació antropològica i social denorme vàlua. A nivell concret, copsar les formes de vestir, la funció de la família, el paper de la dona, larribada dels immigrants extremenys i andalusos, la importància de la religió, els esports, limpacte del turisme en els comportaments socials, tota mena de canvis de mentalitats... En definitiva copsar latmosfera social dels anys del franquisme en un municipi costaner com el nostre, inconscient, encara, del canvi que li venia a sobre. Però la llista de temes a treballar resulta infinit i les possibilitats que poden aportar a recerques ja realitzades són enormes. Aprofito per animar els centres docents locals que plantegin treballs de recerca aprofitant tot aquest volum de material molt adequat per treballar-lo a laula. Ja sabem que val més una imatge que mil paraules. Per posar un exemple, cal que les noves generacions siguin conscients que fa relativament poc hi havia dones que anaven amb mantellina a missa; però no es pot explicar, sha de veure.
A principis de 2010 quedàvem astorats davant de la descoberta de les fotos de la família Dolsa, que havia retratat el Cambrils de 1900. Tornem a estar denhorabona. Aquest cop no és una descoberta, sinó que ha estat la formalització duna cessió dun material que necessitava de ladequació corresponent per tal de poder ser consultat de forma adequada. Lexposició que durant el mes de setembre soferirà a la Sala Àgora de ben segur que serà un tast interessant de tot el volum fotogràfic. No em voldria oblidar desmentar que si en aquests moments de crisi volem rellançar les potencialitats dun municipi com el nostre, no ens hem doblidar de llegats com aquest.
A nivell concret, permet poder tenir a labast de tothom imatges sobre com era la platja de Vilafortuny abans de linici de la construcció, com es van fer els primers blocs dapartaments de la Llosa, com es vivien festes com els Rams o com era la feina dels pescadors durant aquests anys. Aquests són alguns exemples que podem trobar en aquest valuosíssim fons. La perseverança de Josep Ortoneda (alcalde de 1957-1960), retratant cambrilencs entre les dècades de 1950 i de 1970 aporta una informació antropològica i social denorme vàlua. A nivell concret, copsar les formes de vestir, la funció de la família, el paper de la dona, larribada dels immigrants extremenys i andalusos, la importància de la religió, els esports, limpacte del turisme en els comportaments socials, tota mena de canvis de mentalitats... En definitiva copsar latmosfera social dels anys del franquisme en un municipi costaner com el nostre, inconscient, encara, del canvi que li venia a sobre. Però la llista de temes a treballar resulta infinit i les possibilitats que poden aportar a recerques ja realitzades són enormes. Aprofito per animar els centres docents locals que plantegin treballs de recerca aprofitant tot aquest volum de material molt adequat per treballar-lo a laula. Ja sabem que val més una imatge que mil paraules. Per posar un exemple, cal que les noves generacions siguin conscients que fa relativament poc hi havia dones que anaven amb mantellina a missa; però no es pot explicar, sha de veure.
A principis de 2010 quedàvem astorats davant de la descoberta de les fotos de la família Dolsa, que havia retratat el Cambrils de 1900. Tornem a estar denhorabona. Aquest cop no és una descoberta, sinó que ha estat la formalització duna cessió dun material que necessitava de ladequació corresponent per tal de poder ser consultat de forma adequada. Lexposició que durant el mes de setembre soferirà a la Sala Àgora de ben segur que serà un tast interessant de tot el volum fotogràfic. No em voldria oblidar desmentar que si en aquests moments de crisi volem rellançar les potencialitats dun municipi com el nostre, no ens hem doblidar de llegats com aquest.