Opinió

Se n’ha de parlar

Des de la dècada de 1990, el Barri Antic ha experimentat una millora en tots els sentits. El perill de marginalitat i degradació a què havia arribat entre la dècada de 1970 i 1980, sembla avui en dia superat. Si a nivell urbanístic resulta evident el canvi, resulta més difícil copsar si ha millorat el grau de cohesió social del barri. L’estudi sociològic que arran del Pla de Barris es va realitzar del Barri Antic el 2007, verificava que amb la comunitat gitana només existia coexistència però no convivència. És conegut que el barri és un dels indrets de Cambrils on la presència de població d’ètnia gitana hi està més arrelada. L’ús intensiu que fan de l’espai públic fa que aquest sigui pràcticament l’únic tema en comú amb la resta de veïns, els paios. L’aspecte negatiu són els quotidians casos d’incivisme protagonitzats per gitanos que fan que, lluny del que hauria de ser recomanable, les dues comunitats mantinguin les distàncies. El tema ha aparegut en algunes reunions participatives de veïns, però encara no suposa cap dels eixos rellevants d’actuació del barri. Si ens comparem amb la realitat de Plans de Barri d’altres ciutats catalanes, la situació allí és molt més complexa i difícil de solucionar. A Cambrils no vivim la complicada situació social del barri antic de Balaguer o Tortosa, on hi ha una segregació real i uns nivells de delinqüència totalment impensables al nostre Barri Antic. Però això no vol dir que no calgui actuar i, sobretot, prevenir per evitar mals majors. L’incivisme no se soluciona només amb l’acció policial, però sí que ha de quedar demostrat que les forces de l’ordre actuen igual que amb la resta de població. No hi ha millor aliat de la xenofòbia que la percepció que la població gitana gaudeix d’un raser diferent. Lamentablement això també es copsa en altres punts de Cambrils, com els casos d’incivisme que es donen al voltant del local de l’església evangèlica al carrer del Doctor Frias (prop del Barri Antic), al carrer de Sant Isidre (l’Eixample) o al carrer de Colom (Platja), per posar alguns els exemples. Amagar-ho, perquè políticament resulta incòmode, no és cap solució.
A Cambrils caldria imitar el treball comunitari que s’ha realitzat en d’altres municipis on hi participen gitanos representatius i positius de la comunitat. Tanmateix el cas de Cambrils, on no existeix la figura explícita del patriarca. ho dificulta. Lamentablement la realitat que es viu als centres docents on hi ha alumnat d’ètnia gitana no és massa encoratjadora. L’absentisme escolar i la indisciplina estan a l’ordre del dia i no apareixen casos d’èxit que puguin actuar de referents per a la comunitat local. Contràriament al que pugui semblar, el tabú a tractar políticament aquests temes obre el camí al populisme. Fer front a la realitat social i no amagar aquesta evident manca de convivència és la millor combinació contra el racisme i la xenofòbia. Els problemes se solucionen quan es visibilitzen com a tals. Si ens posem una bena als ulls l’únic que farem és esperar que en un futur aparegui el problema d’una forma més intensa que avui en dia. En temes socials complexos com aquests val més prevenir-los que lamentar-se i curar.