Opinió

Sense Espanya

Vivim uns temps on el que tenim sembla que no serveix. Cada cop són més evidents les mancances del sistema democràtic, l’actual sistema capitalista rep crítiques creixents des de dins, i una majoria encara no compromesa de catalans és favorable a la Independència de Catalunya. No obstant tot nou escenari planteja nous interrogants que cal resoldre abans de fer un possible salt al buit.

Recentment han aparegut dos llibres que aborden l’última qüestió. A “La porta de la gàbia” tres experts analitzen la decisió del Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo i la seva aplicabilitat a Catalunya. A “Sense Espanya” dos economistes fan un exercici d’economia aplicada per valorar l’impacte econòmic que un boicot espanyol tindria per una Catalunya independent.

Hi ha un consens bastant ampli que la independència de Catalunya no podria ser aturada pels tancs espanyols. En canvi mentre des de Catalunya majoritàriament es creu que la ruptura amb Espanya no comportaria sortir ni de l’Euro ni de la UE, altres autors espanyols com Mikel Buesa opinen el contrari. No obstant aquest dubte probablement el resoldrà Escòcia, Flandes o Groenlàndia abans que Catalunya. El que tothom està d’acord, és que la Independència de Catalunya comportaria un boicot comercial per part d’Espanya, les dimensions del qual és el que pretén calcular el llibre “Sense Espanya”.

El precedent del boicot al cava català

La por d’un boicot espanyol té els seus orígens més recents en el boicot sobre el cava que es va produir el 2005 quan després de les maniobres espanyoles per impedir que la Federació Catalana de patinatge fos admesa a la Federació Internacional de patinatge, el cambrilenc Josep-Lluís Carod-Rovira va dir que resultaria incomprensible que algú des de Catalunya donés suport a la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics de 2012.

Immediatament es va iniciar una crida al boicot contra Catalunya que es va concentrar amb el cava per ser un producte quasi exclusivament català. El boicot va fer caure les vendes del cava a Espanya en un 6,6%, però l’any següent van remuntar a un nou màxim històric. Després d’aquell boicot , a les empreses els va quedar clar que la Independència de Catalunya o la negociació d’un pacte fiscal a la basca comportarien nous boicots. És una realitat que s’ha de tenir en compte i les empreses catalanes s’hi han d’adaptar. Freixenet per exemple va crear una empresa a Requena el 2008 per produir cava espanyol pels espanyols que com el pare del motociclista Jorge Lorenzo, gallec emigrat a Mallorca, eviten comprar productes catalans.

“Sense Espanya” va ser presentat a la Borsa de Barcelona pel seu president i va prologat per l’exdirector de Caixa Catalunya, dos fets que evidencien que el debat sobre la Independència ja no és marginal sinó central.

El llibre comença per constatar que tot i anar perdent pes, Espanya segueix sent el principal mercat exterior de Catalunya representant les exportacions a Espanya el 22,6% del Valor Afegit català.

Es repassen diferents casos de boicot, però és curiós que el català sigui l'únic cas d’autoboicot: és a dir els espanyols fan boicot a un país –Catalunya- que segons diuen forma part de la seva nació.  

Possible participació dels espanyols en un boicot contra Catalunya

Segons un estudi realitzat l’any passat per la UOC a Espanya, sobre si farien boicot contra Catalunya en el cas que s’iniciés un procés per celebrar un referèndum sobre la Independència, només un 20,9 dels enquestats afirmen que efectivament farien boicot. Els ciutadans més propensos a fer boicot són els més castellans amb l’excepció de Madrid (Castella, Extremadura i Aragó) mentre que els menys favorables a participar en un boicot serien els ciutadans d’Euskalerria, la Rioja i Cantàbria.

Per tal de ser conservadors, l’estudi parteix d’un possible boicot del 40 % dels espanyols, i projecta que en el moment de màxim boicot el PIB català baixaria un 4% per aquest factor si les empreses no busquessin mercats alternatius o maneres alternatives de vendre. No obstant l’estudi dóna tot un ventall d’opcions i per exemple suposant un boicot del 20% dels espanyols el PIB català cauria un 2%. Donat que el dèficit fiscal català –el que no ens tornen del que paguem d’impostos- equival al 9,5% del PIB, l’estudi conclou que fins i tot en el pitjor dels casos la Independència tindria un saldo econòmic positiu.

Els autors no entren a posicionar-se sobre la Independència, ja que entenen que aquest és un tema polític. Simplement constaten que no hi ha arguments econòmics per oposar-se a la Independència sinó més aviat el contrari.

L’estudi també constata que tots els boicots són momentanis i que tot i que a llarg termini quedaria un boicot residual, el balanç econòmic de la Independència a llarg termini equivaldria al 8,4% del PIB. Aquest saldo econòmic positiu podria destinar-se a baixar impostos, a reduir deute públic, o a més inversió pública.

L’estudi destaca que lògicament el boicot tindrà un impacte diferencial per sectors empresarials i compara la independència de Catalunya amb l’entrada a la UE, que tot i ser avantatjosa en termes globals va suposar la desaparició de nombroses empreses.

Com afectaria un boicot espanyol a Cambrils?

Els sectors econòmics més afectats serien les empreses manufactures exportadores a Espanya, sector inexistent a Cambrils. Els sector agrícola i pesquer pràcticament no tindrien cap impacte.

Un sector que queda una mica descuidat al llibre és l’apartat turístic ja que al produir-se el consum a l’interior de Catalunya no es considera exposat al boicot. No obstant és evident que a un castellà que decideixi no comprar productes catalans, probablement pugui decidir no anar de vacances a Catalunya. L’altre motiu per no considerar aquest possible boicot de turistes, és que Catalunya aporta més diners per turisme a Espanya que Espanya a Catalunya, i així un possible boicot en aquest aspecte seria més perjudicial per Espanya que per Catalunya.

No obstant seria interessant estudiar més a fons aquest aspecte, tant per estudiar quin impacte podria tenir a Cambrils, com per buscar alternatives. El fet que un boicot no tingués efectes negatius, o fins i tot els tingués positius –pel contraboicot- no vol dir que algunes empreses no el patissin.
 
Segons dades de l’Observatori de la fundació d’Estudis Turístics Costa Daurada de la URV, sobre la procedència dels turistes de Cambrils, Salou i la Pineda l’any 2010, un 13 % eren catalans, un 42,5% eren estrangers, i un 44,5% provenien d’Espanya. D’aquests últims una tercera part provenen d’autonomies amb una intenció baixa de fer boicot a Catalunya -Euskalerria i la Rioja-, una tercera part d’autonomies amb una forta voluntat fe fer boicot -especialment d’Aragó-, i una tercera part d’autonomies amb una intencionalitat mitja de fer boicot, especialment Madrid i Andalusia. A efectes pràctics, tant important és la voluntat de fer boicot, com la capacitat de fer-lo. Difícilment una persona que tingui un apartament comprat canviaria el seu lloc d’estiueig. També als aragonesos boicotejadors els suposaria un cost important canviar la seva destinació turística. En canvi als madrilenys els seria molt més fàcil canviar el lloc de vacances.

Són percentatges per origen, però caldria saber quin seria l’impacte en termes econòmics ja que difícilment tots els turistes gasten el mateix, i quina és la capacitat real des espanyols propensos a fer boicot a fer-lo realment. Seria per tant interessant estudiar quina és l’exposició de l’economia cambrilenca a Espanya, i quin seria l’impacte d’un possible boicot ens els diferents sectors econòmics.

La porta de la gàbia
http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=34

Sense Espanya

http://www.grup62.cat/ca/llibre/sense-espanya_14204.html


Mikel Buesa
http://mikelbuesa.wordpress.com/2009/12/16/la-independencia-de-cataluna/


Pare de Jorge Lorenzo
http://esports.e-noticies.cat/chicho-lorenzo-hi-torna-55906.html