Els guanyadors de les eleccions
Fer una opinió política dies abans duns comicis i vaticinar-ne el resultat a nivell de lEstat pertocaria a un daquests futuròlegs encanta-serps que surten a la tele. Crec que abans de celebrar-se, els protagonistes daquests comicis han estat els manifestants que durant aquests dies ocupen places de diferents ciutats espanyoles. El moviment Democràcia Real Ja demostra que, contràriament al que ens fan creure, fer política no és exclusivitat dels grans partits i del selecte grup que nhan fet una professió. La gent que ha sortit al carrer a demostrar el seu emprenyament reclama una democràcia efectiva i un sistema econòmic més just. El professor Arcadi Oliveres sempre parla clar: els governs actuen de forma antidemocràtica i encara que parlin de participació de la ciutadania, hi estan absolutament en contra. La segona setmana de campanya electoral ha estat totalment distorsionada per la presència dels manifestants que a hores dara no sabem quina serà la seva continuïtat. Aquesta impredicció és una de les pors de la classe política tradicional que viu dun sistema fet a la seva mida. Com a societat és una molt bona notícia que la ciutadania digui prou i es planti.
Atònits veiem com hi ha una elit que periòdicament va alternant la cadira del càrrec polític amb la dun consell dadministració de grups empresarials que gaudeixen dun tracte preferencial per part de ladministració pública. Un daquests casos és Telefònica. En un país a punt de la fallida, fa uns dies la premsa publicava que el president de Telefònica, César Alierta, sha embutxacat 8,6 milions deuros en lexercici de 2010 en el qual lempresa antigament pública ha obtingut uns guanys rècord que no li han evitat de presentar un ERO per acomiadar 5.600 treballadors. Mentre es destinen 3.400 milions deuros a rescatar bancs com Caja Castilla La Mancha, lEstat congela pensions i retalla prestacions socials. A Catalunya veiem com es redueixen el nombre de llits dels hospitals o el nombre de mestres de lescola i per contra se subvenciona multinacionals com Nissan o Seat sota tota mena de xantatges intolerables. La meitat dels catalans que tenen la sort de treballar són mileuristes amb enormes dificultats per accedir a un habitatge, i per contra per cada sense sostre es calcula que hi ha 100 pisos buits (no segones residències). Un quadre que resulta indignant.
Veurem les properes setmanes i els propers mesos si hi ha cap canvi en lactitud dels flamants representants en els ajuntaments i governs autònoms. A Cambrils esbrinarem si per primer cop tindrem alcaldessa i quines seran les mesures per combatre lelevat deute municipal. Però el que sí que ja sabem és que aquestes eleccions ja les han guanyat la gent que pacíficament sha mobilitzat per demanar sentit comú.
Atònits veiem com hi ha una elit que periòdicament va alternant la cadira del càrrec polític amb la dun consell dadministració de grups empresarials que gaudeixen dun tracte preferencial per part de ladministració pública. Un daquests casos és Telefònica. En un país a punt de la fallida, fa uns dies la premsa publicava que el president de Telefònica, César Alierta, sha embutxacat 8,6 milions deuros en lexercici de 2010 en el qual lempresa antigament pública ha obtingut uns guanys rècord que no li han evitat de presentar un ERO per acomiadar 5.600 treballadors. Mentre es destinen 3.400 milions deuros a rescatar bancs com Caja Castilla La Mancha, lEstat congela pensions i retalla prestacions socials. A Catalunya veiem com es redueixen el nombre de llits dels hospitals o el nombre de mestres de lescola i per contra se subvenciona multinacionals com Nissan o Seat sota tota mena de xantatges intolerables. La meitat dels catalans que tenen la sort de treballar són mileuristes amb enormes dificultats per accedir a un habitatge, i per contra per cada sense sostre es calcula que hi ha 100 pisos buits (no segones residències). Un quadre que resulta indignant.
Veurem les properes setmanes i els propers mesos si hi ha cap canvi en lactitud dels flamants representants en els ajuntaments i governs autònoms. A Cambrils esbrinarem si per primer cop tindrem alcaldessa i quines seran les mesures per combatre lelevat deute municipal. Però el que sí que ja sabem és que aquestes eleccions ja les han guanyat la gent que pacíficament sha mobilitzat per demanar sentit comú.