Opinió

Els temps estan canviant, o potser no tant

En poc temps a Catalunya els casos de corrupció ens han fet oblidar l’oasi català i hem assimilat el concepte “espoli fiscal” per definir l’escanyament que ens provoca Espanya. Tot això amanit amb una crisi que comporta un 40% d’atur entre els joves, retallades socials, creixent precarització laboral i uns bancs que no amollen ni cinc dels multimilionaris guanys que han obtingut amb la bombolla immobiliària i dels multimilionaris crèdits que han rebut de l’Estat. La democràcia més propera, la local, hauria de saber respondre a aquesta situació. En molts municipis la població està indignada de veure com polítics de dreta i d’esquerra s’han forrat amb les requalificacions, han fet negocis amb empreses amigues, han afavorit la parentela, han col·locat regidors incapacitats i han donat feina a tot aquell que tenia el carnet que s’havia de tenir. Els partits i els sindicats tradicionals perden legitimitat davant d’una societat tipa dels privilegis de la classe política dirigent. L’expert Xavier Casals (http://xaviercasals.wordpress.com) apunta que el descrèdit de la democràcia ha fet aparèixer partits identitaris com ho són els de discurs xenòfob, nous partits espanyolistes i d’independentistes. A més, han sorgit tota mena de partits independents amb un discurs populista, fenomen a l’alça a la resta de l’Estat espanyol.
A Cambrils el panorama polític ha canviat força dels darrers comicis municipals. L’oferta de partits ha augmentat i s’han donat algunes similituds amb el cas esperpèntic dels veïns de Salou. En un principi, l’aparició de formacions sense representació aporta cares noves, discursos nous i menys previsibilitat de les seves actuacions en unes eleccions en què l’única que obtindrà una majoria clara serà l’abstenció. Després vindran les lectures sobre si la crisi ha condicionat uns resultats o uns altres, però el creixent allunyament entre polítics i ciutadans s’aproxima perillosament a situacions com la que es viu a Itàlia o Grècia. El nou Ajuntament intentarà posar-hi remei? Una de les incògnites d’aquests comicis serà la presència, o no, a l’equip de govern del tàndem Robert Benaiges i l’incombustible Joan Mas, que han protagonitzat la vida del PSC-PSOE local en els darrers trenta anys. Aquests dos experimentats polítics que han format part de coalicions de govern de tots els colors han estat titllats de dictadors per part de l’exregidor socialista Oliver Klein. Lluny han quedat les modestes acusacions que el tripartit ha rebut en aquestes dues legislatures per part de l’oposició que s’ha vist incapaç de lluitar contra l’evident manca de transparència municipal. Un dels casos que clama el cel és el Règim d’Organització Municipal (ROM) que regula els plens i que es va aprovar a principis de 2008 amb el consentiment de l’oposició. Un altre cas igual d’escandalós ha estat el control que s’ha imposat als mitjans d’informació públics municipals, que, recordem, paguem entre tots. Com a novetats hem de tenir present que l’era telemàtica ha creat canals d’un intents debat polític com ho són les xarxes socials i el diari digital de Revista Cambrils. Com condicionarà això els resultats? Tots aquests fets i l’habitual inexistència d’enquestes públiques fan que siguin un dels comicis més emocionants de l’actual període democràtic.