L'oblit dels Arcs
Les obres durbanització de la partida
de la Fontcoberta al terme veí
de Vinyols van posar al descobert
lestiu de 2009 les restes de lantic
nucli dels Arcs. Però la intervenció
arqueològica que acreditava la descoberta
no es va fer fins que el grau de destrucció era més que
evident. La possibilitat que allí apareguessin les restes dels Arcs era
ben coneguda per historiadors i veïns de la zona. En el moment de
plantejar la urbanització de la Fontcoberta shauria dhaver previst
la descoberta dunes restes que com hem comprovat són excepcionals,
tot i que encara queden importants zones per conèixer.
Malauradament lAjuntament de Vinyols i els Arcs va fer cas omís a
tots els evidents indicis i va tirar pel dret amb una urbanització que
hauria dhaver rendibilitzat la particularitat del cas. Si no sabem
veure la importància històrica de la troballa, com a mínim shauria
dhaver tingut en compte que les restes arqueològiques poden
donar un potencial diferent a aquesta zona. Lamentablement si
sobserva les restes actuals no cal tenir cap premi Príncep dAstúries
per deduir que hi va haver una deliberada intenció desborrar qualsevol
vestigi arqueològic. Deixant de banda consideracions legals,
com a ciutadà em resulta totalment impresentable. La desídia
mostrada per lAjuntament de Vinyols i els Arcs sembla, però, no
tenir fi. Després de la intervenció durgència, actualment les restes
es troben en un grau dabandonament intolerable. Vegetació
de fins a diversos metres dalçada han cobert tot lespai excavat
posant en perill la conservació dels nombrosos murs desenterrats.
LAjuntament de Vinyols i els Arcs sha limitat a contractar per
unes setmanes una empresa darqueologia de qui encara no hem
vist la publicació de tots els resultats de lestudi i de qui en tenim
uns indicis que qüestionen
la professionalitat de la seva
forma de treballar. Tot plegat
resulta lamentable.
A linici del boom immobiliari la revista El Replà de Vinyols va organitzar un oportuníssim debat públic sobre el model de creixement que havia dexperimentar el municipi. Vaig estar-hi present i vaig sentir enveja sana de lenorme participació i de la sinceritat amb la qual parlaven molts vinyolencs. Dos aspectes que no vaig saber trobar en el procés participatiu de lAgenda 21 de Cambrils, presentada als quatre vents com a model de debat ciutadà. El cas és que tant Vinyols i els Arcs com Cambrils han duplicat la seva població en els darrers 15 anys. En el cas de Cambrils, no és la primera vegada que passa, però a diferència de fa quaranta anys avui no es pot oblidar la preservació de patrimoni, i el que ha passat amb unes restes tan importants com els Arcs és un clam al cel. I em faig nombroses preguntes: Com és que totes les institucions van poder aprovar un projecte urbanístic com aquest sense incloure la descoberta dunes restes daquestes característiques? Com és que els estaments superiors dedicats a preservar el patrimoni no van actuar abans? I potser la més important: els vinyolencs coneixien el que es descobria als Arcs? Tot plegat hauria de fer reflexionar els òrgans supramunicipals destinats a preservar el patrimoni així com qüestionar els criteris que se segueixen per aprovar plans urbanístics com aquest. Crec que esdevenen una vara de mesura del grau de transparència democràtica de les nostres institucions.
A linici del boom immobiliari la revista El Replà de Vinyols va organitzar un oportuníssim debat públic sobre el model de creixement que havia dexperimentar el municipi. Vaig estar-hi present i vaig sentir enveja sana de lenorme participació i de la sinceritat amb la qual parlaven molts vinyolencs. Dos aspectes que no vaig saber trobar en el procés participatiu de lAgenda 21 de Cambrils, presentada als quatre vents com a model de debat ciutadà. El cas és que tant Vinyols i els Arcs com Cambrils han duplicat la seva població en els darrers 15 anys. En el cas de Cambrils, no és la primera vegada que passa, però a diferència de fa quaranta anys avui no es pot oblidar la preservació de patrimoni, i el que ha passat amb unes restes tan importants com els Arcs és un clam al cel. I em faig nombroses preguntes: Com és que totes les institucions van poder aprovar un projecte urbanístic com aquest sense incloure la descoberta dunes restes daquestes característiques? Com és que els estaments superiors dedicats a preservar el patrimoni no van actuar abans? I potser la més important: els vinyolencs coneixien el que es descobria als Arcs? Tot plegat hauria de fer reflexionar els òrgans supramunicipals destinats a preservar el patrimoni així com qüestionar els criteris que se segueixen per aprovar plans urbanístics com aquest. Crec que esdevenen una vara de mesura del grau de transparència democràtica de les nostres institucions.