Opinió

Esperit de superació

Aquest curs, he tingut el Jose com a company al Departament de Socials de l’institut. D’origen alacantí, molt aficionat al futbol, un apassionat de la història contemporània, de la recerca i sobretot de la feina de docent. I com molts de nosaltres, molt crític amb la política educativa del conseller Maragall. Tot estaria dins de l’aparent normalitat d’un professional d’aquest àmbit, però el cas és que sempre va acompanyat del Valeo, el seu gos guia, perquè el Jose és invident. A més de superar les dificultats que suposa treure’s uns estudis universitaris i unes oposicions, va decidir dedicar-se a un ofici gens fàcil com és la docència a secundària. A la nostra vida quotidiana els estímuls visuals acaparen persistentment la nostra atenció. Quan triem, quan comprem, quan mengem, quan ens vestim, ho fem per la vista. M’ha semblat extraordinària la capacitat del Jose de poder superar totes aquestes adversitats en un institut. Bé, això de qualificar-los com a problemes ja és un prejudici. El Jose té desenvolupada una capacitat memorística gens habitual. Per exemple, és capaç de passar llista de memòria i reconeix amb una enorme rapidesa els noms de tots els alumnes i professors només per la veu, és clar. Em va sobtar el respecte que li tenien els alumnes de l’institut i la tranquil·litat i seguretat amb què el Jose supera les dificultats que sorgeixen en el dia a dia d’un centre.

També m’ha xocat el seu sentit de l’humor, no és estrany que el Jose faci broma de la seva manca de visió. El seu bon humor no falta mai, tota una recepta per poder superar el dia a dia. Força sorprès es va quedar el Jaume Borràs, columnista de la Revista, quan li vaig dir que tenia un invident com a fidel seguidor de les seves opinions. Les adaptacions informàtiques li permeten utilitzar aquest mitjà amb total normalitat. Però això de consultar la xarxa només és una de les seves activitats, no l’única. Com si no en tingués prou amb preparar activitats adaptades, entrena en un equip de futbol sala de l’ONCE i fins i tot ha format part de la selecció espanyola. També ha col·laborat en un programa de futbol de la SER, El larguero. Quan m’ho va explicar, vaig pensar que era el més normal que parlés per la ràdio, però em pregunto: com pot opinar de les jugades sense veure-les? Sorprenent. Aquest any va poder acabar la lliga amb un bon somriure perquè el seu equip, el Màlaga, continua a Primera. Una altra de les aficions del Jose és la de descriure la personalitat de personatges d’actualitat. És capaç de fer anàlisis exhaustives de polítics, presidents de clubs de futbol, actors, presentadors de tele (perquè ell també “mira” la televisió)...

Casos com el del Jose crec que actuen d’exemple per a tothom, però en especial per a l’alumnat, que veu com una mancança que podria resultar bàsica pot ser superada amb escreix. El Jose no perd mai la calma i intenta sortir-se’n per tirar endavant amb els problemes. És un cas d’esperit de superació que ajuda a relativitzar les nostres dificultats diàries. Però al Jose li vénen temps de problemes nous, perquè amb la seva esposa (també invident) aviat seran pares d’un xiquet. Només em queda desitjar-los el millor a tots tres.