La sanitat encara és un dret
Finalment Cambrils té uns serveis
sanitaris equiparables al volum
de població que hi viu durant tot
lany. Està per veure què passarà
en els períodes vacacionals. La xarxa
de centres sanitaris amb uns professionals formats ha estat un dels
triomfs i una de les fites més rellevants de lestat del benestar al
nostre país. Sorprèn, però, les condicions en què han de treballar
molts daquests professionals, que després de dedicar nombrosos
anys de la seva vida a formar-se acadèmicament i professionalment,
es troben amb unes condicions laborals que cada cop són
més precàries. Un exemple del que ha passat amb molts daquests
professionals es va viure pels volts de lany 2000, quan semblava que
les superinfermeres espanyoles eren reclamades per nombrosos
països europeus. Espanya respirava alleujada, ja que els temps
denviar temporers a recollir raïm a França shavien acabat i ara
enviàvem professionals formats amb estudis. La ironia començava
amb el fet que avui encara aquests estudis no estan equiparats a
una llicenciatura, cosa que facilita la precarització laboral daquests
professionals que un cop es trobaven en un altre país es veien
explotats per tota mena dintermediaris amb el beneplàcit de les
autoritats espanyoles. Resulta sorprenent que una situació que
semblava temporal shagi allargat de forma indefinida mentre als
nostres hospitals hi trobem professionals daltres nacionalitats que
supleixen les mancances existents al sistema espanyol. El motiu:
substituir progressivament funcionaris per personal laboral estranger.
Tenim un model de sanitat pública amb uns alts càrrecs que
presenten evidents creuaments dinteressos públics i privats. Això és
el que porten denunciant els sindicats i la Sindicatura de Comptes
que han clamat en repetides ocasions la concessió a dit de serveis a
més de subvencions encobertes a certs hospitals concertats.
Lhospital de Cambrils el gestiona Sagessa (Grup dAssistència Sanitària i Social SA), que ha experimentat una enorme expansió pel nostre territori i té com a referent lhospital de Sant Joan de Reus. Resulta curiós comprovar que lexalcalde socialista de Reus Josep Abelló quan va deixar el càrrec municipal fos el president de lhospital de Reus i que ara sigui el president del Consorci Hospitalari de Catalunya (que gestiona una seixantena de centres de salut). La gestió de centres de salut per part dun complex entramat dempreses privades i públiques es va iniciar a lèpoca de CiU i va donar el tret de sortida a tota mena de subcontractacions de personal i de serveis. La demarcació de Tarragona ha estat objecte dinvestigacions de suposades irregularitats com les que ve denunciant la Sindicatura de Comptes des de fa anys. Amb la publicació del cas Pretoria es va plantejar la possibilitat datorgar caràcter sancionador a aquest organisme, però ja sabem que una cosa són els fets i una altra les paraules.
Mentrestant, la professionalitat de molts dels treballadors dels centres de salut ha destar per sobre dun procés de retallades laborals i dels criteris empresarials dels seus gestors, que entre daltres coses eviten el retorn dels treballadors de lexterior. La situació allí té millors expectatives que les llargues jornades laborals i les arbitrarietats que aquí han de patir nombrosos professionals. El que ha passat amb la sanitat actua de precedent del que està començant a succeir a lensenyament públic. Els dos col·lectius professionals viuen com ningú els sectors de risc de la nostra societat que fa que, per exemple, hi hagi sanitaris que shagin vist obligats a fer classes de defensa personal. Una vergonya.
Mentre lany passat el govern socialista, sense debatre-ho al Congrés, va concedir un préstec de 150.000 milions deuros als bancs perquè donessin crèdits mentre continua la volatilitat dels capitals financers internacionals que escapen del control dels governs... ara resulta que qui ha de pagar els plats trencats de la crisi dels comptes públics són la sanitat i leducació. Qui mana més? Els consells dadministració de les entitats financeres o els candidats que es presenten a les eleccions?
Lhospital de Cambrils el gestiona Sagessa (Grup dAssistència Sanitària i Social SA), que ha experimentat una enorme expansió pel nostre territori i té com a referent lhospital de Sant Joan de Reus. Resulta curiós comprovar que lexalcalde socialista de Reus Josep Abelló quan va deixar el càrrec municipal fos el president de lhospital de Reus i que ara sigui el president del Consorci Hospitalari de Catalunya (que gestiona una seixantena de centres de salut). La gestió de centres de salut per part dun complex entramat dempreses privades i públiques es va iniciar a lèpoca de CiU i va donar el tret de sortida a tota mena de subcontractacions de personal i de serveis. La demarcació de Tarragona ha estat objecte dinvestigacions de suposades irregularitats com les que ve denunciant la Sindicatura de Comptes des de fa anys. Amb la publicació del cas Pretoria es va plantejar la possibilitat datorgar caràcter sancionador a aquest organisme, però ja sabem que una cosa són els fets i una altra les paraules.
Mentrestant, la professionalitat de molts dels treballadors dels centres de salut ha destar per sobre dun procés de retallades laborals i dels criteris empresarials dels seus gestors, que entre daltres coses eviten el retorn dels treballadors de lexterior. La situació allí té millors expectatives que les llargues jornades laborals i les arbitrarietats que aquí han de patir nombrosos professionals. El que ha passat amb la sanitat actua de precedent del que està començant a succeir a lensenyament públic. Els dos col·lectius professionals viuen com ningú els sectors de risc de la nostra societat que fa que, per exemple, hi hagi sanitaris que shagin vist obligats a fer classes de defensa personal. Una vergonya.
Mentre lany passat el govern socialista, sense debatre-ho al Congrés, va concedir un préstec de 150.000 milions deuros als bancs perquè donessin crèdits mentre continua la volatilitat dels capitals financers internacionals que escapen del control dels governs... ara resulta que qui ha de pagar els plats trencats de la crisi dels comptes públics són la sanitat i leducació. Qui mana més? Els consells dadministració de les entitats financeres o els candidats que es presenten a les eleccions?