Cambrils encara conserva simbologia franquista segons un estudi del Memorial Democràtic de la Generalitat
 |
| Monument al pati de l'Ermita que, al seu moment, va ser erigit en homenatge "a los caídos por Dios i por España" |
Cambrils encara conversa simbologia franquista, segons ha plasmat un estudi elaborat pel Memorial Democràtic de la Generalitat, adscrit al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, fet públic recentment. En aquest cens de simbologia franquista elaborat arreu de Catalunya s'hi especifica que a Cambrils encara hi queden vestigis de l'època franquista, amb la conservació d'algunes plaques d'habitatges protegits del Ministerio de la Vivienda d'aquella època i un monument que va ser erigit aleshores. El monument en qüestió és la creu que està situada al pati de l'Ermita de la Mare de Déu del Camí. Aquesta creu va ser construïda l'any 1940, en honor a "los caídos por Dios i por España". Segons aquest estudi, el monument es va construir a proposta de l'alcalde de Cambrils, l'any 1940, per "perpetuar la sangre de los mártires caídos por Dios y por España". A la creu hi havia unes làpides amb el nom de setze germans, quatre capellans, set seglars i un militar, morts en el decurs de la guerra.
Aquestes làpides de marbre van ser retirades als primers anys de la democràcia i es va batejar aquest espai com a plaça de la Pau. Actualment, dues d'aquestes plaques estan dipositades al Museu d'Història de Cambrils. Cal destacar a més, que actualment aquest espai és el centre neuràlgic de l'ofrena floral en honor a la Mare de Déu del Camí que se celebra el dia 8 de setembre.
7.700 símbols franquistes arreu de Catalunya
En el cens de simbologia franquista, elaborat pel Memorial Democràtic de la Generalitat, i coordinat per la historiadora Pilar Mateo, hi han participat quatre universitats catalanes: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Rovira i Virgili (URV). També ha col·laborat Adigsa del Departament de Medi Ambient i Habitatge, que ha participat en el finançament de l'estudi. El nou catàleg localitza i identifica 3.647 mostres de simbologia franquista a l'espai públic català que, amb les prop de 4.000 plaques d'habitatge que restarien a Barcelona segons l'Ajuntament de la ciutat comtal, sumen prop de 7.700 símbols arreu del país.
El 93% són plaques d'habitatge, però encara es mantenen alguns noms de carrers, monuments o creus
Cal destacar que la major part dels símbols localitzats en aquest estudi, el 93%, corresponen a plaques d'habitatges protegits, però encara es mantenen un total de 41 rètols de carrers i places, 38 monuments, 26 creus i 20 gravats o relleus vinculats directament al franquisme. Pel que fa a les demarcacions, la de Barcelona és la que en conserva més amb 1.372 símbols més prop de 4.000 plaques d'habitatge a la pròpia ciutat comtal i Girona amb 969. Les segueixen Lleida amb 544 i el Camp de Tarragona amb 478 símbols. D'aquests 478 símbols al Camp de Tarragona, el 94% corresponen a plaques d'habitatges, però encara hi ha cinc monuments, situats a les ciutats de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils i El Vendrell. A nivell català, els municipis amb més monuments, relleus i gravats són Gandesa, Lleida, Tortosa, Banyoles i Figueres. En aquest estudi s'han analitzat un total de 185 municipis amb més de 10.000 habitants i totes les capitals de comarca.
Retirada progressiva d'aquests símbols
El Memorial Democràtic, a través d'un grup d'experts, recomana la retirada de totes les plaques d'habitatge, dels carrers i les places, i la senyalització i contextualització dels monuments que puguin quedar encara a l'espai públic. La Generalitat facilitarà les actuacions als ajuntaments a través de la convocatòria d'ajuts, mentre Adigsa ajuda les comunitats de propietaris que volen retirar gratuïtament les seves plaques d'habitatge amb el jou i les fletxes. Des de l'any 2005 ja se n'han retirat 2.800. Sobre aquesta qüestió, el secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat Josep Vendrell va comentar, durant la seva visita a Cambrils el passat 13 d'octubre, que "en compliment de la llei de la memòria històrica es va encarregar aquest catàleg de tots els vestigis de simbologia que hi ha arreu de Catalunya. Més del 90% d'aquests vestigis són de plaques d'habitatges protegits que encara no s'han tret. Encara hi ha algun nom de plaça o carrer, creu o monument, però això a Catalunya és bastant escàs. La recomanació del grup d'experts és la retirada segons el cas, o bé la senyalització i contextualització sobre el moment de la història en el qual es va fer el monument".
El cens es pot consultar al web del memorial i permet buscar la informació per ciutats i comarques.
 |
| Placa del Ministerio de la Vivienda de l'època franquista en una casa del Barri Antic de Cambrils |