Multitudinaris concerts de la Coral Verge del Camí i Tarragona Hot Trio a la Cripta de l'Ermita
 |
| Moment de l'actuació de la Coral Verge del Camí i els Tarragona Hot Trio |
Aquest cap de setmana la Cripta de lErmita va donar cabuda a la darrera proposta que oferia el cicle de concerts de primavera, de la mà de la Coral Verge del Camí i el Tarragona Hot Trio. Aquest cicle sinicià el passat dimecres 21 dabril i ha comptat amb la presència de conjunts com el Trio Concordiae, el Duo Martins-McClure, lespectacle de tubs ofert per en Xavier Lozano, o el concert a càrrec de joves intèrprets, entre daltres propostes.
Aquest cap de setmana, però, era el torn de la Coral Verge del Camí acompanyada pel Tarragona Hot Trio, qui posava el punt i final. El concert es va fer tant dissabte com diumenge per tal de satisfer làmplia demanda prevista per locasió. Els dos dies saconseguí omplir la sala gairebé en la seva totalitat. El concert sinicià de manera poc habitual, a ritme de cant espiritual amb el tema This little light of mine. Durant la interpretació del mateix, la coral es disposà de manera que envoltava bona part del públic assistent. Seguidament interpretaren més temes sense lacompanyament del Tarragona Hot Trio, com Steal Away o Deep River, molt més introvertits i reflexius. Per finalitzar aquesta primera part en solitari, soptà per fer una versió més aviat lenta de la coneguda cançó Swing low, sweet chariot.
Temes instrumentals dels Tarragona Hot Trio
A continuació, el Tarragona Hot Trio va entrar en escena i interpretaren sis temes instrumentals. De la mà de Xavier Pié al saxo soprano, John Style al piano i Quim Solé a la bateria començaren la seva actuació amb un tema propi molt trencador, Jazz fan Number One; un tema que serviria de preludi per advertir el públic del ritme frenètic i accelerat que seguiria durant les seves posteriors interpretacions. Daltres com Poinciana, recrearen un ambient caribeny i exòtic, amb tocs propers al funky. En I Love you del conegudíssim compositor jazzístic Cole Porter, va sobtar la interpretació den Quim Solé a la bateria, que sense necessitat de baquetes, optà per tocar directament amb les mans sense perdre aquella energia desbordant que el caracteritza. El saxofonista també tingué els seu moment de glòria durant els nombrosos solos que protagonitzà seguint patrons descales ascendents i descendents, sempre encabint les màximes notes possibles. Tot seguit arribà el torn de la música més romàntica i tendra amb la interpretació de A house is not a home i night and day, aquesta última amb aires de fusion.
La darrera part del concert, lactuació conjunta, es composà de quatre temes molt coneguts i de ben segur encertats. La coral adoptà una disposició fraccionada en tres parts per tal dabraçar tot lespai disponible. Un Fly me to the moon amb estil funky/fusion era el tema escollit per presentar aquesta nova posada en escena. Les diferents veus es salternaven a lhora de fer la melodia principal i lacompanyament basat en el dum-dum-pa-pa. Seguidament Satin Doll capgirà el corrent seguit fins al moment, imposant el swing més marcat, on tampoc no hi podia faltar el solo de saxo. Sense canviar de direcció però baixant el tempo, arribava el torn de Dream a Little Dream, molt més lenta i suau. I finalment, un tema purament de big band Dont get around much any more, repetit en el bisos, culminava lactuació.
 |
| Els Tarragona Hot Trio, a la Cripta de l'Ermita, en un moment de la seva actuació |